HI HA D’HAVER UNA REALITAT IMMATERIAL

Maria Briansó (1r Batxillerat)

La gent que és fidel a la idea que no hi ha d’haver una realitat immaterial crec que es perquè han pres la decisió de una manera impulsiva i no s’ha parat a pensar-ho detingudament. Ja que per els que es paren a pensar-ho detingudament, és més que evident que sí, ha de existir una realitat immaterial.

Si no fos així, ja no estaria fent una dissertació sobre si aquesta ha dexistir o no. Perquè quan tenim la idea duna cosa (en aquest cas la idea és la realitat immaterial), vol dir que per a nosaltres aquesta idea existeix. En cas contrari no podríem ni tan sols parlar de la realitat material.

genis

Foto: Genís Moncusí (1r Batxillerat)

Una altra de les raons per les quals crec que ha de existir una realitat immaterial és perquè si no fos per aquesta segurament la humanitat com a tal no hauria prosperat i no tindríem res de nou. Són les idees les que ens porten al progrés, ja que nosaltres primer molts cops imaginem, tenim idea de alguna cosa (immaterial) i desprès la transformem en realitat (material). Com es va crear una cadira (material) sense tenir en ment cap idea de com fer-ho (immaterial)? La resposta per a mi és clara, no es pot si no hi ha hagut una idea immaterial en ment prèviament.

En conclusió crec que es evident, que existeix una realitat immaterial, ja que si no existís aquesta tampoc existiria la realitat material, la qual crec que no es pot posar en dubte. La realitat immaterial existeix perquè sinó, no es podrien crear realitats materials per exemple per via de la imaginació i per últim existeix ja que en tenim la idea es a dir sabem el què és i per el sol fet de saber què és una cosa, aquesta existeix.

Aquest article ha estat publicat en 1 BTX, Dissertacions, Fotofilosofia, Reflexions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a HI HA D’HAVER UNA REALITAT IMMATERIAL

  1. Arnau diu:

    D’entrada, m’alegra molt que algú de 1r de batxillerat no tingui por d’abordar aquestes preguntes i fer-ne un article. Felicitats!

    Un consell sobre la filosofia: no deixis mai de qüestionar el que creus, encara que siguin idees a les que has arribat tu sola, i les sentis teves. Per donar-te un cop de mà, permet-me presentar-te un parell de contraarguments per què hi donis voltes:

    Sobre el segon paràgraf: aquest reonament es podria fer servir també per demostrar l’existència de Déu. Com diferencies la idea d’una realitat sencera, amb la d’un ésser, que per definició, també és infinit i etern? I com la diferencies de l’existència d’un unicorn rosa amb dotze peus?

    I sobre el tercer: Posem pel cas, una esfera d’al·lumini, part d’una certa màquina. La màquina no funciona amb eficiència ideal perquè la bola no és perfectament esfèrica, sinó que té una certa rugositat. L’idealisme defensa que és culpa de la bola, que no s’adiu prou a la idea -perfecta- d’esfera, i això fa que la màquina no vagi bé. El realisme, en canvi, defensa que és el model esfèric de la bola, el que és incomplet, i que si la màquina s’hagués dissenyat en funció de les dimensions reals de la bola, aquesta funcionaria idealment.
    Si estàs estudiant física, ho veuràs més clar amb el següent cas: Quan feu exercicis sobre tirs parabòlics, suposeu que el cos és un punt, i que no hi ha fregament amb l’aire. La realitat és que hi ha fregament, el cos no és un punt, i la trajectòria no és una paràbola, sinó que és una el·lipse amb un dels focus molt i molt allunyat. En aquest cas, veus que el model simplificat és el que no s’adiu a la realitat, molt més complexa.

    No vull desilusionar-te, ni fer que deixis d’escriure i pensar sobre realisme i idealisme, sinó il·lusionar-te a anar més enllà, ja que el pitjor que et pot passar és estar conforme amb les teves idees. Això frenarà el teu creixement com a persona.

    Molta sort!

Respon a Arnau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *