Tag Archives: Aprendre

Ser mestre/a és un privilegi!

Fer de mestre/a no és una feina planera en la que cada dia saps què passarà.

Un dia marxes de l’escola contenta i feliç sentint que és un privilegi poder fer la feina de mestra , poder veure amb il·lusió que els infants aprenen i gaudeixen fent-ho. Hi ha  molts moments màgics en els que un infant, només amb una mirada o amb una petita frase, t’emociona.

Però també hi ha dies, per sort ben pocs, en els que marxes de l’escola trista, enfadada i dubtant. Com a mestres, sovint posem en dubte les nostres habilitats, destreses i  metodologies de treball. Ens preocupem per si fem bé la nostra tasca o per si atenem de la millor manera els nostres alumnes. Això és molt bo i demostra que volem fer el màxim de bé la nostra feina, que som exigents amb nosaltres mateixos i que ens preocupem pels alumnes. Aquesta exigència és la que ens fa moure, ens fa estar actius i provar noves maneres de fer i interaccionar amb els alumnes.

Jo em faig sovint aquestes preguntes i després de llegir alguna publicació sobre els reptes dels mestres vaig decidir fer una llista dels que, per mi, són els reptes que tenim per ser bons mestres. Espero que us semblin interessants.

Acompanya els teus alumnes.

Felicita sempre, utilitza el reforç positiu.

Somriu molt cada dia.

Escolta, dialoga, conversa i pacta..

Estableix vincles amb els teus alumnes. Estima els infants.

Sigues flexible i adapta’t a les circumstàncies.

Dona llibertat als teus alumnes.

Promou la igualtat i respecte a la teva aula.

Gaudeix de cada classe tant o més que els infants. Sorprèn-te descobrint nous coneixements.

Aprèn dels teus alumnes.

Estigues actiu i forma’t contínuament. Planteja’t nous reptes que et motivin.

Desperta en els alumnes l’interès per aprendre.

Propicia la interacció, la col·laboració i el treball en equip.

Ensenya als teus alumnes a ser competents.

Sigues positiu i veuràs sempre el got mig ple. Ensenya amb bon humor.

Percep la diversitat d’alumnes com a riquesa.

Concep l’alumne/a de manera global.

Obre’ls la porta al món.

Sigues afectuós i proper amb els infants. Demostra complicitat. Emociona’t sense por.

Permet als alumnes que experimentin, descobreixin i aprenguin fent.

Omple’t de paciència.

Pensa que la millor resposta és una bona pregunta.

Confia en els teus alumnes.

Promou la llibertat i la democràcia a la teva aula. Sigues coherent i just/a amb els alumnes.

Ensenya als alumnes a pensar.

Potencia l’autoestima dels teus alumnes.

Sigues creatiu i promou la creativitat.

Posa’t al lloc dels alumnes i els entendràs millor.

Descobreix el potencial de cada infant. Potencia les seves habilitats.

Ensenya als teus alumnes a resoldre conflictes.

Gaudeix de cada petit moment.

Ventila l’aula i crea un ambient agradable de treball.

Ensenya als teus alumnes a saber estar i saber esperar.

Potencia que els infants tinguin pensament crític i reflexiu.

Observa els alumnes i et sorprendràs.

Si estàs nerviós, respira i beu aigua.

Treballa la cultura de l’esforç i l’esperit de superació.

Potencia que els infants es relacionin. Propicia un bon ambient de convivència a l’aula.

Sigues sincer amb els alumnes, ells t’ho valoraran.

Treballa conjuntament amb les famílies.

Gaudeix del treball en equip entre companys. Comparteix el que fas amb altres mestres.

Llegeix molt i transmet el gust per la lectura.

Sigues ordenat i els teus alumnes també ho seran.

Tracta amb respecte els infants i exigeix el mateix d’ells.

Ensenya hàbits als teus alumnes.

Procura pel seu benestar.

Tingues sempre esperança.

Cuerdas

El corto de animación ‘Cuerdas‘, de Pedro Solís García, se alzó hace pocos días con el Goya al Mejor cortometraje de animación español. La cinta, de unos diez minutos, cuenta la historia de amistad y cariño entre una niña vivaracha y un niño que sufre parálisis cerebral.

Sólo durante la semana pasada más de un millón de personas vieron en YouTube Cuerdas, la emotiva historia de amistad entre dos niños de un orfanato ganadora del Goya a Mejor Corto de Animación. Enlaces que aparecían y desaparecían a diario, colgados sin permiso de los responsables y que llegaban a alcanzar en algún caso casi el medio millón de visualizaciones antes de ser retirados.

Este éxito viral ha pillado por sorpresa a su director Pedro Solís (Barcelona, 1968), quien se inspiró para el corto en su hijo, con parálisis cerebral. “Lo que más pena me da [de las versiones con el vídeo íntegro de Cuerdas en Youtube] es la pésima calidad [de las imágenes] y que han cortado los créditos, cuando lo más importante es el equipo. Son de muy mala calidad y encima con publicidad superpuesta, que no es justo”. Y hasta aquí llegan sus quejas.

A principios de la semana pasada lamentaba en un programa de radio que estas copias no autorizadas podían perjudicarle en festivales [algunos reclaman en sus bases que los cortos no hayan sido publicados previamente] y hacerle así perder dinero que quería, dijo, para una silla de ruedas nueva para su hijo. Al llegar el fin de semana sus palabras eran otras, después de varias noches acostándose “de madrugada, con los ojos llorosos, respondiendo a mensajes de agradecimiento e historias familiares que nos llegan de medio mundo”, cuenta en conversación telefónica:”Basta echar un vistazo al muro de Facebook de Cuerdas corto para ver las reacciones que genera el corto.”

Trailer: