Alguns textos expositius realitzats pels alumnes de 5è de l’escola Abat Marcet
Blai Marcilla
Ivo Marcipar
Iker Doblas
Marta Chamorro
Lucía Valero
SondousFithane
Antonio Heredia
“Un bagul de sentiments i d’emocions…”
Un poema de la Júlia: PERDÓ
Un altre poema de la Laia Ferràs: LA POR
Una poesia en Llengua Castellana de l’Aina sobre L’AMISTAT
Hem parlat de LES DROGUES!
Si voleu llegir els nostres CONTES DE TARDOR, cliqueu els següents enllaços:
Autora/ il·lustradora: Anna Martí
Autora/ il·lustradora: Marta Huertas
Autora/ il·lustradora: Paula González
Autor/ il·lustrador: Ivan Dios
Autora/il·lustradora: Clàudia Martínez
Autora/il·lustradora: Rita Gasol
Autor/ il·lustrador: Jan Bánquez
Autora/ il·lustradora: Norah Segura
Els nostres REPORTATGES CIENTÍFICS
¿QUÉ SEREMOS DE MAYORES?
També fem de periodistes i escrivim NOTÍCIES:
“LÁGRIMAS” 1r premi de POESIA – Jocs Florals 2014
Insignificantes gotas saladas
como lluvia por tu cara resbalan,
y al suelo caen, mojadas.
Mojan el suelo de sentimientos bellos,
pues quien no siente amor o alegría no es persona,
mojan el suelo de recuerdos,
recuerdos que te emocionan.
A veces lo pueden mojar de rabia,
de enfado o desesperación,
cuando brotan de tus ojos,
sin motivo, sin razón.
Y el suelo queda mojado,
de emociones, de sentimientos,
pues las lágrimas sólo son un simple extracto
de lo que ves, de lo que sientes.
Inofensivas gotas saladas
como lluvia brotan por tu cara,
y al suelo caen empapadas.
Pseudónimo: Sírius Black Autora: Clàudia M.
CARTES D’AMOR
Hi ha una emoció molt especial
que poca gent s’atreveix a mencionar.
Per això t’escric una carta,
encara que de mi estiguis farta.
Això sí,
jo t’he de dir
que no estimaré a ningú
tant com t’estimo a tu.
Després de tot això,
encara em diràs que no?
O d’una vegada per fi,
després de tant temps, em diràs que sí?
Potser no sigui el teu príncep blau
i sigui el verd gripau.
Resumint tot això,
el que et demano és un petó.
Encara que segurament mai m’estimaràs
i tampoc em faràs gens de cas,
vull saber si de mi te’n recordaràs.
Després de tot això,
encara em diràs que no?
O d’una vegada per fi,
després de tant temps, em diràs que sí?
Ja m’haig d’acomiadar,
ja no et faig esperar.
No torno a repetir res.
Si no, no voldries tornar a veure’m més.
Aquest poema no és només per guanyar un concurs,
sinó per enderrocar murs.
La carta és per llençar un cable,
per trobar l’amor veritable.
Gokurex 7: Alejandro
EL CANVI CLIMÀTIC
El clima està canviant
i per això tot s’està trencant.
Els pols es fonen
i els mars s’omplen.
Les platges ja no hi seran
i les ciutats s’inundaran.
El clima està canviant
i per això tot s’està trencant.
L’os polar s’ofegarà
i la seva espècie s’acabarà.
I no només l’os polar morirà
sinó que molts dels que hi viuen allà.
El clima està canviant
i per això tot s’està trencant.
I què podem fer per millorar?
Doncs, simplement canviar.
Roser Marruecos
QUINA FI?
La Terra, un bé molt apreciat,
tots l’estem destruint
i a la vegada estem oblidant
que estem arribant a la fi.
Quina fi? Us preguntareu tots…
Aquella que nosaltres hem creat,
aquella que ha nascut com un brot
innocentment i totalment inesperat.
L’efecte hivernacle,
quin espectacle!
La capa d’ozó,
quina por!
Tot això ho hem creat nosaltres,
sense cap motiu, sense cap raó.
Com un gelat sota el sol,
la Terra estem destruint
i a la vegada estem oblidant
que estem arribant a la fi.
Quina fi? Us preguntareu tots,
doncs la que hauríem d’estar creant,
aquella que ho eliminés tot
a causa de la nostra bondat.
Marta Huertas
Recordeu aquest poema?
Correspon al primer premi dels Jocs Florals del curs 2012- 2013, en la categoria de poesia.
El meu mar meravellós.
El meu mar meravellós
consisteix en un mar
sense mals, en
un mar tot blau,
en un mar on tots
els peixos
són estimats,
on tots els peixos
són iguals
.En el meu mar meravellós,
les bèsties s’estimen
i es fan petons.
Uns petons que
no es poden comprar,
uns petons que
quedaran en algun racó guardats.
Un mar on
totes les persones
podem entrar,
un mar on
totes les persones
es poden estimar.
No tots els mars són així.
Especialment, aquest és únic
i sempre podem anar-lo a visitar,
només tancant els ulls
i oblidant-nos de totes
les coses que ens fan mal.
Júlia Martí
Abril 2013
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
Poema de Joana Raspall
A classe hem transformat aquest poema i també ens han quedat unes poesies molt maques. Si voleu llegir-les , cliqueu els següents enllaços:
Marta Huertas i Paula González
Un poema de Antonio Machado
Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo, y muerto Abel,
junto a una mancha carmín.
Con timbre sonoro y hueco
truena el maestro, un anciano
mal vestido, enjuto y seco,
que lleva un libro en la mano.
Y todo un coro infantil
va cantando la lección:
«mil veces ciento, cien mil;
mil veces mil, un millón».
Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de la lluvia en los cristales.
Antonio Machado
Así han quedado las poesías transformadas de:
Jugando con la rima, hemos creado estos preciosos poemas: “Semana a semana,…” Si queréis leerlos, ya sabéis.