Textos dels alumnes

Alguns textos expositius realitzats pels alumnes de 5è de l’escola Abat Marcet

L’os panda Blai.pptx

Blai Marcilla

 

 

EL DRAG DE KOMODO Ivo.pptx (1)

Ivo Marcipar

 

 

Iker.pptx

Iker Doblas

 

 

EL DOFI marta.pptx (1)

Marta Chamorro

 

 

cavall lucia.pptx

Lucía Valero

 

 

LA MANGOSTA sONDOUS.pptx

SondousFithane

 

text antonio.pptx

Antonio Heredia

 

 

“Un bagul de sentiments i d’emocions…”

Un poema de la Júlia: PERDÓ

Un altre poema de la Laia Ferràs: LA POR

Una poesia en Llengua Castellana de l’Aina sobre L’AMISTAT

 

Hem parlat de LES DROGUES!

Un bon resum de la Clàudia M

Si voleu llegir els nostres CONTES DE TARDOR, cliqueu els següents enllaços:

 

Autora/ il·lustradora: Anna Martí

Autora/ il·lustradora: Marta Huertas     

Autora/ il·lustradora: Paula González

Autor/ il·lustrador: Ivan Dios           

Autora/il·lustradora: Clàudia Martínez

Autora/il·lustradora: Rita Gasol

 

Autor/ il·lustrador: Jan Bánquez

Autora/ il·lustradora: Norah Segura

 

 

 

Els nostres REPORTATGES CIENTÍFICS

Jan Blánquez

Clàudia Martínez

 

 

¿QUÉ SEREMOS DE MAYORES?

Norah Segura

Judith González

Laia Ferràs

Júlia Martí

 

 

 

 

 

 

 

També fem de periodistes i escrivim  NOTÍCIES:

Aina Moncada

Zoe Varón

 

 

 

 

 

 “LÁGRIMAS”   1r premi de POESIA – Jocs Florals 2014

Insignificantes gotas saladas

como lluvia por tu cara resbalan,

y al suelo caen, mojadas.

 

Mojan el suelo de sentimientos bellos,

pues quien no siente amor o alegría no es persona,

mojan el suelo de recuerdos,

recuerdos que te emocionan.

 

A veces lo pueden mojar de rabia,

de enfado o desesperación,

cuando brotan de tus ojos,

sin motivo, sin razón.

 

Y el suelo queda mojado,

de emociones, de sentimientos,

pues las lágrimas sólo son un simple extracto

de lo que ves, de lo que sientes.

 

Inofensivas gotas saladas

como lluvia brotan por tu cara,

y al suelo caen empapadas.

     Pseudónimo: Sírius Black   Autora: Clàudia M.

CARTES D’AMOR

Hi ha una emoció molt especial

que poca gent s’atreveix a mencionar.

Per això t’escric una carta,

encara que de mi estiguis farta.

Això sí,

jo t’he de dir

que no estimaré a ningú

tant com t’estimo a tu.

Després de tot això,

encara em diràs que no?

O d’una vegada per fi,

després de tant temps, em diràs que sí?

Potser no sigui el teu príncep blau

i sigui el verd gripau.

Resumint tot això,

el que et demano és un petó.

Encara que segurament mai m’estimaràs

i tampoc em faràs gens de cas,

vull saber si de mi te’n recordaràs.

Després de tot això,

encara em diràs que no?

O d’una vegada per fi,

després de tant temps, em diràs que sí?

Ja m’haig d’acomiadar,

ja no et faig esperar.

No torno a repetir res.

Si no, no voldries tornar a veure’m més.

Aquest poema no és només per guanyar un concurs,

sinó per enderrocar murs.

La carta és per llençar un cable,

per trobar l’amor veritable.

Gokurex 7: Alejandro

EL CANVI CLIMÀTIC


El clima està canviant

i per això tot s’està trencant.

Els pols es fonen

i els mars s’omplen.

Les platges ja no hi seran

i les ciutats s’inundaran.

El clima està canviant

i per això tot s’està trencant.

L’os polar s’ofegarà

i la seva espècie s’acabarà.

I no només l’os polar morirà

sinó que molts dels que hi viuen allà.

El clima està canviant

i per això tot s’està trencant.

I què podem fer per millorar?

Doncs, simplement canviar.

                      Roser Marruecos

QUINA FI?

La Terra, un bé molt apreciat,

tots l’estem destruint

i a la vegada estem oblidant

que estem arribant a la fi.

Quina fi? Us preguntareu tots…

Aquella que nosaltres hem creat,

aquella que ha nascut com un brot

innocentment i totalment inesperat.

L’efecte hivernacle,

quin espectacle!

La capa d’ozó,

quina por!

Tot això ho hem creat nosaltres,

sense cap motiu, sense cap raó.

Com un gelat sota el sol,

la Terra estem destruint

i a la vegada estem oblidant

que estem arribant a la fi.

Quina fi? Us preguntareu tots,

doncs la que hauríem d’estar creant,

aquella que ho eliminés tot

a causa de la nostra bondat.

                 Marta Huertas

Recordeu aquest poema?

Correspon al primer premi dels Jocs Florals del curs 2012- 2013, en la categoria de poesia.

El meu mar meravellós.

El meu mar meravellós

consisteix en un mar

sense mals, en

un mar tot blau,

en un mar on tots

els peixos

són estimats,

on tots els peixos

són iguals

.En el meu mar meravellós,

les bèsties s’estimen

i es fan petons.

Uns petons que

no es poden comprar,

uns petons que

quedaran en algun racó guardats.

Un mar on

totes les persones

podem entrar,

un mar on

totes les persones

es poden estimar.

No tots els mars són així.

Especialment, aquest és únic

i sempre podem anar-lo a visitar,

només tancant els ulls

i oblidant-nos de totes

les coses que ens fan mal.

    Júlia Martí

       Abril 2013

 

 

 

 

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n’esborraria l’enveja

que porta mals;

n’esborraria grandeses

de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta

de mal color:

del color brut de la guerra

i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet…

Poema de Joana Raspall

 

 

A classe hem transformat aquest poema  i també ens han quedat unes poesies molt maques. Si voleu llegir-les , cliqueu els següents enllaços:

Marta Huertas i Paula González

Pablo Gea

Aina Moncada i Zoe Varón

Eric Jurado i Arnau Fabregat

Júlia Martí i Anna  Martí

Un  poema de Antonio Machado

Una tarde parda y fría

de invierno. Los colegiales

estudian. Monotonía

de lluvia tras los cristales.

Es la clase. En un cartel

se representa a Caín

fugitivo, y muerto Abel,

junto a una mancha carmín.

Con timbre sonoro y hueco

truena el maestro, un anciano

mal vestido, enjuto y seco,

que lleva un libro en la mano.

Y todo un coro infantil

va cantando la lección:

«mil veces ciento, cien mil;

mil veces mil, un millón».

Una tarde parda y fría

de invierno. Los colegiales

estudian. Monotonía

de la lluvia en los cristales.

Antonio Machado

 

 

 

 

 

Así han quedado las poesías transformadas de:

Clàudia Martínez

Clàudia Gil

Marta Huertas

Júlia Martí

Jan Blánquez

Rita Gasol

 

 

 

 

 

Jugando con la rima, hemos creado estos preciosos poemas: “Semana a semana,…” Si queréis leerlos, ya sabéis.

Norah Segura

Laia Gil

Anna Martí

Marta Huertas

Jan Blánquez

Júlia Martí

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *