Quan parlem de període d’acolliment  en general fem referència als primers temps d’assistència dels nens/es a la llar d’infants. És un període ple de noves vivències, no només per als infants, que es familiaritzen amb una nova situació mentre que experimenten canvis importants, sinó que també per als pares, que han d’adaptar-se a la novetat que comporta per a la seva vida que els infants iniciïn la seva estada a la llar. Partim en que els infants creixen i s’eduquen en un context humà, en el nucli familiar més o menys ampli, amb amics, veïns i coneguts, però sempre en un context de relació social.

Necessiten sentir-se segurs físicament i emocionalment. Això passa en el moment en el qual es crea un vincle  amb la persona que els cuida, que fa que se sentin tranquils i confiats internament, sabent que  el seu adult de referència els cuidarà, els alimentarà i els tractarà amorosament amb aquest nou espai, la llar d’infants.

La manera d’aconseguir-ho no és una altra que amb TEMPS, amb paciència i respectant el seu ritme. Llavors, quan senten el vincle segur amb el nou adult que se’n farà càrrec, poden estar calmats, i dedicar la seva energia a desenvolupar-se lliurement i desplegar totes les seves necessitats. En aquest procés de creixement la llar d’infants afegeix una dimensió única: l’aprenentatge de la convivència i relació amb persones de la seva mateixa edat, amb necessitats, desitjos, interessos, motivacions i possibilitats similars, en un ambient material i humà dissenyat expressament per aquest infants.