El canvi de bolquers és un moment recurrent al dia a dia a la llar i al qual donem molt de valor. Des de la nostra visió, aquest va més enllà de la mera acció del canvi, ja que esdevé un temps d’atenció individualitzada i de qualitat, la qual permeten reforçar els vincles efectius entre l’infant i l’educadora, afavorint, d’aquesta manera, una relació més intima.

Tanmateix, esdevé un moment de diàleg, de participació i de disposició corporal a través de la mirada, dels gestos, les paraules, les carícies, el to de veu… el qual es procura portar a terme sense presses i respectant les necessitats de cada un dels infants. Aquest moment doncs, és l’inici d’una interacció, d’una relació de confiança, en la qual s’hi potencia la comunicació i llenguatge. A poc a poc, i amb acompanyament, aquest moment cada vegada esdevindrà més autònom, fet que incrementarà la seva autoestima.

El canvi de bolquers es porta a terme al canviador, el qual tenen adherit a les aules, i, en funció de les seves necessitats i moment evolutiu es fa d’una manera o d’una altra. Així els nadons, se’ls canvia estirats al canviador, mentre que quan l’infant comença a adquirir un control motriu més acurat, com també assoleixen l’habilitat de desplaçar-se dempeus, se’ls canvia drets. Tanmateix, l’educadora s’asseu a la seva alçada, mantenint, d’aquesta manera, la comunicació i vincle.

Progressivament, els infants, aniran realitzant un control d’esfínters, depenent cada vegada menys de l’adult. Així i tot, les educadores hi estem presents, oferint-los afecte i cuidant i reforçant el vincle efectiu entre infant i adult.

Un dels espais, de lliure circulació, comuns a totes les aules, en el qual se’n deriven grans històries, aflora la imaginació dels infants, i s’inicia un hàbit el qual, acompanyat, serà un gran aliat al llarg de tota la vida, com és l’hàbit de la lectura, és l’espai de calma i lectura.

Aquest està situat, estratègicament, a una zona més recollida de l’aula, i el material que el delimita i compon està seleccionat amb la finalitat de cercar la comoditat i un clima de serenitat i calma. Així, en aquest hi trobem coixins, teles que el delimiten, catifes toves, etc. Des de la llar transmetem la importància de la cura del material, però en més èmfasi als contes, els quals vetllem perquè siguin cuidats i respectats de la millor manera possible. Tanmateix, a vegades hi ha accidents, i disposem d’un “hospital de contes” on van els contes trencats. Alguns poden reparar-se i anar a l’aula, d’altres no els podem recuperar…

COM ESCOLLIM ELS CONTES?

En les primeres edats (0-2), els contes són sensorials permetent-ne l’experimentació a través dels diferents sentits com són la vista, el tacte i l’oïda. El material d’aquest sol ser de roba o cartró i de mides reduïdes, facilitant la seva manipulació, com també són més residents, per tal que se’ls puguin posa amb facilitat a la boca, que és el canal a través del qual poden descobrir les seves qualitats.

En edats posteriors (2-3 anys), es poden començar a introduir històries amb per personatges i situacions fantàstiques, amb un llenguatge fàcil d’entendre però, que alhora, permeti la introducció de noves paraules. En aquestes edats, es poden començar a  introduir, progressivament i amb acompanyament, els contes de paper.

Per altra banda, des de la llar creiem que és molt important el contingut i valors que transmet el conte, i per aquest motiu en cerquem que sigui conseqüents amb la nostra mirada i valors, ja que, a través d’aquests, els infants, elaboren connexions amb la vida quotidiana. Finalment, us volem recordar, parafrasejant a Penélope Leach, la següent reflexió:

“Mai és massa aviat per compartir un llibre amb els infants. Si esperem que sàpiguen llegir per fer-ho, és com si esperéssim que ells sabessin parlar, per parlar-los”.

De qui és aquest pitet?

Els hàbits i les rutines són un aspecte essencial a treballar en les etapes primerenques dels infants, ja que els permet adquirir (de manera progressiva) més autonomia, alhora que propicia la socialització com també la construcció positiva del seu autoconcepte.

A la llar, es dóna resposta als diferents hàbits i rutines com són: la higiene, la son i l’alimentació. Es vetlla doncs perquè quan sorgeixin aquests, es desenvolupin en entorns tranquils i segurs, esdevenint en moments plaents i facilitadors per establir vincles efectius entre educadores i infants.

Així doncs, i per establir vincles efectius més sòlids, a la llar els Plançons, els àpats es porten a terme amb les educadores de referència, les quals acompanyen els nens i nenes, en aquestes estones, involucrant alhora a l’infant, de forma activa, en aquest hàbit i rutina.

Els àpats es porten a terme en un espai específic i és un moment en què se’n deriven molts aprenentatges, com són:

• Associacions.
• La socialització entre iguals i adults.
• L’autonomia personal.
• La posada en pràctica d’habilitats motrius (motricitat fina i gruixuda), com són la correcta postura corporal -seure a la cadira, cames endavant- com també agafar els coberts per abastar-se d’aliment.
• Normes de comportament social – no cridar a la taula, no donar cops, esperar el torn-.

Així doncs hem de considerar els hàbits i rutines no com a una seqüenciació de fets i accions automatitzades, sinó com procés d’acompanyament, respecte, estima i facilitadors del desenvolupament harmònic de l’autonomia infantil.

“Dime y lo Olvido, enseñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo” Benjamin Franklin.

Una torre molt alta, un avió, un cotxe, un amagatall, un tresor, una sorpresa, … Què és? Una capsa de cartó.

Sovint caiem en l’error de pensar que els nens i nenes, com més joguines i variades tinguin,  més contents i millor s’ho passaran… però no us ha passat mai d’obrir un regal i que els vostres fills i filles juguin amb l’embolcall? Que es fascinin amb els colors, esquincin el paper, juguin amb la caixa, …

És a partir d’aquesta mirada reflexiva que, des de la llar, fem propostes amb diferent material per tal de descobrir les seves possibilitats. En aquest cas, és a partir d’introduir en diferents espais, unes capses de cartó.

El joc que se’n deriva a conseqüència de la descoberta i manipulació d’aquest material, entre d’altres, és la descoberta d’habilitats motrius (entrant i sortint de les caixes, arrossegant-les, pujant-hi a sobre, apilant-les, …), la socialització entre infants i la creativitat i imaginació que en sorgeix.

I com que una imatge val més que mil paraules, us adjuntem un petit recull d’aquests moments …

Us recomanem un conte d’Antoinette Portis, No és una caixa, que precisament, posa de manifest la creativitat i imaginació, que es desenvolupa en els infants, quan aquests interactuen i juguen  amb un material tan comú com és una caixa de cartó.

“S’haurien de tenir poques joguines però bones. Una joguina bona és aquella que, sense ser res concret pot ser-ho tot”. Francesco Tonucci.