CONTE CONTAT…

Un dels espais, de lliure circulació, comuns a totes les aules, en el qual se’n deriven grans històries, aflora la imaginació dels infants, i s’inicia un hàbit el qual, acompanyat, serà un gran aliat al llarg de tota la vida, com és l’hàbit de la lectura, és l’espai de calma i lectura.

Aquest està situat, estratègicament, a una zona més recollida de l’aula, i el material que el delimita i compon està seleccionat amb la finalitat de cercar la comoditat i un clima de serenitat i calma. Així, en aquest hi trobem coixins, teles que el delimiten, catifes toves, etc. Des de la llar transmetem la importància de la cura del material, però en més èmfasi als contes, els quals vetllem perquè siguin cuidats i respectats de la millor manera possible. Tanmateix, a vegades hi ha accidents, i disposem d’un “hospital de contes” on van els contes trencats. Alguns poden reparar-se i anar a l’aula, d’altres no els podem recuperar…

COM ESCOLLIM ELS CONTES?

En les primeres edats (0-2), els contes són sensorials permetent-ne l’experimentació a través dels diferents sentits com són la vista, el tacte i l’oïda. El material d’aquest sol ser de roba o cartró i de mides reduïdes, facilitant la seva manipulació, com també són més residents, per tal que se’ls puguin posa amb facilitat a la boca, que és el canal a través del qual poden descobrir les seves qualitats.

En edats posteriors (2-3 anys), es poden començar a introduir històries amb per personatges i situacions fantàstiques, amb un llenguatge fàcil d’entendre però, que alhora, permeti la introducció de noves paraules. En aquestes edats, es poden començar a  introduir, progressivament i amb acompanyament, els contes de paper.

Per altra banda, des de la llar creiem que és molt important el contingut i valors que transmet el conte, i per aquest motiu en cerquem que sigui conseqüents amb la nostra mirada i valors, ja que, a través d’aquests, els infants, elaboren connexions amb la vida quotidiana. Finalment, us volem recordar, parafrasejant a Penélope Leach, la següent reflexió:

“Mai és massa aviat per compartir un llibre amb els infants. Si esperem que sàpiguen llegir per fer-ho, és com si esperéssim que ells sabessin parlar, per parlar-los”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *