El Dia 21 de febrer de 1952 estudiants i activistes de l’actual Bangla Desh es manifestaven per defensar la seva llengua, el bengalí, que tot i ser la llengua que parlaven, no era reconeguda per l’Estat. En la manifestació van ser tirotejats pels militars i la policia, i de tot plegat, en van resultar assassinats tres joves estudiants i altres persones. Per això, el 1999, la UNESCO va declarar el 21 de febrer com a Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les morts.

A data d’avui uns dels objectius de l’Agenda 2030 de l’UNESCO és el de preservar la diversitat lingüística i promoure el plurilingüisme per recolzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Entre tots, hem de lluitar per aconseguir una educació de qualitat i un aprenentatge universal permanent amb l’objectiu que cada dona i cada home puguin tenir els sabers, coneixements i valors per ser qui volen ser i participar plenament en la societat.

Així, doncs, en aquest sentit han de tenir accés a l’educació en la seva llengua materna i en altres idiomes.  Les llengües locals, especialment les minoritàries i indígenes, transmeten cultures, valors i coneixements tradicionals, exercint així un paper important en la promoció d’un futur sostenible.