Aquesta proposta consisteix en recuperar els contes clàssics de tota la vida i transformar-los en narracions audiovisuals, passar-los a la “petita pantalla”.
Es tracta d’una activitat dirigida als alumnes que fan l’optativa a 4t d’ESO, ja que treballar aquest tema amb alumnes més petits considero que no tindria bona acceptació degut a què el caire infantil que envolta l’exercici podria ser fàcilment rebutjat per la curta distància que els separa. Mentre que a quart, els alumnes ja són més grans i rebrien la proposta d’una altra manera. A més, la complexitat de l’activitat requereix un nivell de coneixements i habilitats més avançat i el tipus d’alumnat que fan l’optativa a quart tenen més interés i motivació per realitzar activitats d’aquest tipus.
El punt de partida seria doncs, els contes clàssics infantils, d’autors com:
–Els germans Grimm: Hansel i Gretel, Rumpelstikin, la caputxeta vermella, el sastre valent, Pulgarcito, etc.
–Hans Christian Andersen: el vestit nou de l’emperador, l’home de neu, etc.
–Charles Perrault: la Cenicienta, la bella dorment, el gat amb botes, etc.
-Altres anòmins: el flautista d’Hamelí, Alí Babá, Simbad, Juan Sinmiedo, etc.
Un cop escollit un conte començaria el treball en grup, màxim 6 alumnes. Primer s’hauria de repartir les múltiples tasques que s’han de dur a terme: redactar el guió, realitzar l’storyboard, preparar l’escenari, el vestuari, planificar la gravació, etc.
Tot seguit podem consultar la fitxa 1 que els servirà per repartir-se les feines i saber en què consisteix cada rol. S’ha de tenir en compte que cadascun dels alumnes haurà de participar en més d’una tasca.
També he introduit la fitxa 2 com a model de guió literari i tècnic que hauran de complimentar per a cadascuna de les escenes en què estarà dividit el conte que han triat.
He elaborat aquesta activitat per diversos motius. Per una part considero que és interessant recuperar aquells contes que han format part de la nostra infància i que la majoria de nosaltres coneixem des de petits. D’aquesta manera contribuim en la difusió entre el nostre alumnat de la cultura popular i tradicional.
D’altra banda, en aquesta ocasió crec que la invenció d’una idea per a realitzar una narració audiovisual no és la part més important d’aquesta activitat. Normalment els costa molt de pensar el que volen fer i d’aquesta manera ja se’ls posa a l’abast el punt de partida, perquè puguin començar a experimentar dins del món de la cultura visual i desenvolupar la seva pròpia producció audiovisual.