Què entenem per un bon disseny? Quines són les regles de la sintaxi d’una bona composició? Tot s’hi val en una creació artística? Hem d’acostumar als alumnes a parlar de les imatges i valorar si estan ben o mal resoltes.
Els programes de dibuix per ordinador permeten resoldre amb gran simplicitat aquesta tasca de provar, comparar, rectificar. Això suposa un gran canvi en el procés de treball. Però la tecnologia no resol el problema del criteri.
Els criteris per construir una bona imatge són complexos i s’han d’estudiar, no depenen del mitjà tècnic, encara que aquest pot ser d’una gran ajuda, com ara l’ordinador.
A- CARÀTOLA
Aquesta caràtola fa referència al títol del nou disc de la cantautora Elsa Codina (nom inventat) titulat: “El meu camí”. Aprofitant el títol del disc he buscat diferents imatges de camins que trobem en el nostre entorn i que compleixin la funció estètica de la imatge.
Pel que fa a la composició he decidit escollir només quatre paisatges per tal de donar varietat però no carregar massa el conjunt de la imatge. La ubicació de les imatges respon al concepte d’equilibri, relacionat amb la idea de què a la naturalesa, totes les coses estan en harmonia i en equilibri. No obstant he volgut deixar un espai raonable entre imatge i imatge perquè la composició respires per darrera.
Parlant sobre els colors, per una banda he seguit amb la idea d’equilibri per donar-li continuitat al treball, posant una imatge en b/n i una altra en color, i en la part de baix, al contrari, primer color i després b/n. Es tractava de compensar la composició jugant amb els colors de les fotografies.
Respecte als colors, comentar també l’elecció del color del fons: blau, i el de les lletres: marró. Són colors escollits a consciència per tal d’integrar-los al treball. Amb el blau pretenc donar-li al fons la idea del color del cel, i a la vegada, he jugat amb la tècnica del difuminat, posant al mig la zona més clara per donar-li més lluminositat. La tria del color marró està directament relacionat amb la idea de la terra. El cel i la terra, dos elements primordials presents en la naturalesa, motiu principal en la composició.
Finalment, la situació del text està també en equilibri, la meitat en un costat de la composició, i l’altra meitat a l’altra banda. Ens movem sempre en la idea d’igualar el pes de la imatge repartint equitativament els diferents elements que en formen part.
B- CARÀTOLA
Aquesta caràtola està relacionat amb l’anterior però he introduit uns quants canvis que li han donat un aspecte final prou diferent.
Per a la realització d’aquesta composició he triat el paisatge que he considerat més expressiu dels anteriors. L’he escollit per la línia sinuosa tan marcada que traça el camí, li aporta moviment a la imatge i ritme a la composició.
Aquesta idea del ritme compositiu també el treballo amb la distribució de les imatges. Tot i sent imatges exactament iguals i del mateix tamany, cosa que podria donar la sensació de hieratisme i de quietud, la col·locació intercalada de les fotografies transmet la sensació de mareig, d’agitació, de moviment repetitiu.
En aquest cas els colors no estan tan carregats de simbolisme. Simplement he volgut jugar amb la idea de positiu-negatiu, usant colors acromàtics que no intervinguessin massa en la composició, que fossin neutrals, per què considero que el joc de les imatges és prou interessant per si sol, i carregar-ho de colors podria marejar massa l’espectador.
L’únic que he volgut destacar amb color és la informació rellevant: l’autora i el títol del seu nou treball. He situat el text en la meitat inferior per poder apreciar bé la composició, però per no restar-li importància, en aquest cas, li he otorgat més grandària a les lletres i li he canviat el color. Tot i així, considero que tots els elements de la composició estan en harmonia i lliguen uns amb els altres.
FITXA RESUM DE LA PROPOSTA D’AQUESTA ACTIVITAT: anna_perez_m1