2011/01 Conte DENIP

L’ARBRE GENERÓS

Hi havia una vegada, un arbre que estimava molt a un nen petit. El nen, cada dia hi anva i collia fulles per fer-se una corona i jugar a ser el rei del bosc!

S’hi enfilava pel tronc, s’hi gronxava a les branques i menjava pomes. Jugaven tots dos a amagar. I, quan estava cansat, s’adormia a la seva ombra.

I el nen estimava l’arbre… I l’arbre era feliç. Molt.

Però va passar el temps, i el nen va créixer. L’arbre es quedava tot sovint sol. Però un dia va veure arribar el nen, i li va dir: ‘Vine, nen, enfila’t pel meu tronc, gronxa’t a les meves branques i menja les meves pomes, juga a la meva ombra i sigues feliç.’  ‘Sóc massa gran per enfilar-me i jugar- va dir ell -. Jo vull comprar coses i divertir-me. Necessito diners. Que me’n podries donar?’ ‘Ho sento – va dir l’arbre -, però diners, no en tinc, només tinc fulles i pomes. Cull les pomes i vés a vendre-les a la ciutat, així tindràs diners i seràs feliç.’ I, així, el nen s’enfilà a l’arbre, va collir les pomes i se les va endur. I l’arbre es va sentir feliç.

Però va passar molt de temps, i el nen no tornava… L’arbre estava trist. I aleshores, un dia, va tornar, es va agitar amb alegria, i li va dir: ‘Vine, nen, enfila’t al meu tronc, gronxa’t a les meves branques i sigues feliç.’ ‘Estic massa ocupat per enfilar-me a un arbre – va dir ell -. Necessito una casa que em serveixi d’abric. Vull una dona i nens, per això vull una casa. Que me la pots donar tu?’ ‘Jo no tinc casa – va dir l’arbre -, casa meva és el bosc, però pots tallar-me les branques i fer-te una casa. Llavors seràs feliç.’ El nen va tallar les branques i se les va endur per construir-se una casa. I l’arbre es va sentir feliç.

Però va passar molt temps i el seu nen no tornava. Quan va tornar, l’arbre amb prou feines podia dir res. ‘Vine, nen – va xiuxiuejar -. Vine i juga.’  ‘Sóc massa vell i estic massa trist per jugar – va dir ell -. Vull una barca que em porti lluny d’aquí. Que me la podries donar?’ ‘Talla’m el tronc i fes-te’n una barca – va dir l’arbre -. Llavors podràs navegar lluny…i seràs feliç.’ Ell va tallar el tronc i es va fer una barca i se’n va anar lluny navegant. L’arbre se sentia feliç… però no del tot.

Després de molt temps el nen va tornar un altre cop. ‘Ho sento, nen – va dir l’arbre -, però ja no tinc res per donar-te. Ja no em queden pomes.’ ‘Tinc les dents massa febles per menjar pomes – contestà ell -.’ ‘Ja no em queden branques – va dir l’arbre -. Ja no t’hi pots gronxar.’ ‘Sóc massa vell per gronxar-me a les branques – va contestar ell -. ‘Ho sento – es va lamentar l’arbre -. M’agradaria donar-te alguna cosa…però ja no em queda res. No sóc més que una soca vella. Ho sento…’ ‘Jo no necessito gaire, ara – va contestar ell -, només un lloc tranquil per reposar. Estic molt cansat.’ ‘Molt bé, doncs –va dir l’arbre com recuperant l’ànim -, una soca vella va bé per descansar. Vine, nen, seu. Seu i descansa.’ I ell va seure. I l’arbre va ser feliç…”

nioenelarbolcopy

Deixa un comentari

Podeu utilitzar aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>