Per setena vegada les associacions de Vilafranca s’han trobat a l’Auditori, per presentar una nova edició del Debat Polític, adreçat als estudiants dels respectius centres.

L’objectiu d’aquesta proposta és apropar la política a les aules i compta amb el suport del servei de Joventut i de l’Ajuntament de Vilafranca.

Quasi la totalitat de l’acte va ser retransmesa en directe per Penedès Televisió.

El debat va girar al voltant de les polítiques de gènere i del procés independentista. Durant tot l’acte va haver-hi retroacció entre el públic i els membres de la taula, mitjançant el Twitter, o amb l’oportunitat del torn de preguntes directes.  

La taula estava constituïda per un membre de cada partit amb representació al Parlament, tot i que el Partit Popular va abstenir-se’n.

L’acte va dividir-se en dos blocs, es parlava del feminisme i de la independència catalana, respectivament.

Cada membre de la taula tenia l’oportunitat de parlar sobre el tema escollit durant dos estrictes minuts des del punt de vista del partit al qual representaven. L’ordre es mantenia de dreta a esquerra de la taula.

En el primer bloc va començar parlant la Sònia Sierra, representant de Ciutadans. La idea que va transmetre fou la necessitat d’igualtat, ja que les dones tenen igualtat legal, però no afectiva. Va afirmar que Ciutadans són els que han aportat més propostes igualitàries al parlament.

El torn va passar cap Aurora Madaula, parlamentària de Junts per Catalunya.

Va afirmar que vivim en un patriarcat i que per canviar-ho cal que la població en sigui conscient, ho accepti, i que s’ensenyi la igualtat de sexes des de petits, és a dir, que l’educació té un paper determinant.

Seguidament Esquerra Republicana, amb la portaveu Rut Ribas, va argumentar que cal erradicar qualsevol mena de discriminació, ja que el col·lectiu LGTBI+ pateix discriminació diària. I que per assolir-ho cal fer front comú per frenar la ultradreta (referint-se a Vox).

Va afegir que el col·lectiu LGTBI, sofreix discriminació diària, ja que la societat és patriarcal.

En quart lloc Assumpta Escarp, representant del PSC, va denunciar la injusta bretxa salarial entre gèneres. En cinquè lloc va tenir la paraula Joan Mena de Comú Podem, la seva idea central girava entorn de la necessitat de solucionar el dany que l’estat espanyol està produint en la llibertat d’expressió. Referint-se a les polítiques de gènere va destacar la violència masclista que està contínuament inundant els carrers de la nostra societat. Va afegir que s’han d’equiparar els sous i les pensions i que això no s’aconseguirà si Cs, el PP i Vox guanyen influència.

Per tancar aquest bloc el torn de la paraula va assignar-se a Maria Sirvent, procedent de la CUP. Recolza la idea de fer polítiques per revertir la desigualtat, i troba necessari fer canvis en el capitalisme patriarcal del segle XXI.

En el segon bloc, destinat al procés independentista, es va mantenir l’ordre assignat anteriorment.

Les persones que volen independència estan realment més a prop? Amb aquesta pregunta retòrica van començar els dos minuts de la representant de C’s.

“L’independentisme només ha aconseguit fragmentar la societat i enfrontar-la, les lleis no poden ser saltades, si els ciutadans les segueixen, els polítics també han de fer-ho”. El grup opositor de JuntsxCat, en canvi, va assegurar que l’única fractura en la democràcia actual era la dictadura de l’Estat espanyol. Afegia, a més, que és possible defensar la República catalana.

ERC va denunciar públicament la repressió amb la qual conviuen els ciutadans de Catalunya i l’antidemocràcia del judici fet als presos.

El PSC va incidir en la poca eficàcia d’un projecte polític si aquest divideix la societat, com ho és l’independentisme. El partit d’origen obrer i socialista, va defensar el diàleg i el pacte en el conflicte a l’estar en un estat liberal, per intentar trobar sortides i donar veu a tothom.

Els comuns volen ampliar les aliances amb la democràcia entre tots dos territoris i elaborar un pacte de claredat amb els partits catalans per no truncar així el futur de la regió catalana. La CUP es va mostrar més contundent en evidenciar la negació absoluta de la llibertat de decisió del poble català.

Un cop finalitzats els torns de paraules, es van posar a disposició del públic els micròfons per poder preguntar directament als polítics, individual o generalment. La majoria de les preguntes van ser dirigides a Sònia Sierra, membre de Ciutadans, i van abordar temes diversos com la gestació subrogada i el projecte que vol impulsar el seu partit per beneficiar les classes elitistes, l’avortament i el feminisme, poc clars després de les negociacions amb Vox i amb unes premisses innòcues sobre les quals s’asseu el seu “feminisme liberal”. També es va recórrer a l’independentisme, el Procés, el judici als presos i l’afectació directa que han tingut en la societat. Una de les preguntes guanyadores va demanar a la parlamentària taronja sobre els seus vincles intrapersonals amb persones d’ideologia “colpista”, els quals, segons ella, no havien canviat; només es limitaven a no parlar del tema. Anteriorment, però, el seu partit havia basat la campanya que l’ha dut al poder en el “trencament de famílies” i relacions socials que havia provocat el Procés. Mentrestant, els tweets s’anaven projectant, que es tornaven més irònics, acusadors i racionals.

El debat va concloure al cap de més de dues hores del seu inici, quan la moderadora va tancar el torn de preguntes i es van atorgar els premis a millor pregunta i millor tweet. Els parlamentaris van ser obsequiats posteriorment i van quedar-se a la sala per fer-se fotos i respondre a dubtes que no havien quedat resolts. L’organització va valorar molt positivament la participació així com el professorat, que va valorar amb bons ulls aquesta iniciativa per prendre consciència i relacionar la joventut amb la política.

 

Per Pep Aizpitarte, Aitana Sanz i Anna Clemens