Dan Gilroy (director), Jake Gyllenhaal, Rene Russo, Riz Ahmed, Bill Paxton, Kevin Rahm, Ann Cusack. Nightcrawler, en aquesta pel·lícula es narra la travessia de Lou Bloom per l’obscur món del periodisme criminalista. La pel·lícula construeix una forta crítica al sensacionalisme dels nostres dies i a la falta d’ètica de certs mitjans de comunicació.
El director Dan Gilroy, ens situa a Los Angeles, Califòrnia, on Lou, un noi que ha perdut la seva feina, dedica la seva vida a robar i vendre-ho. A partir d’aquí, descobreix un ofici rendible i funcional sense la necessitat de comptar amb molts recursos, però sí ser desvergonyit i sense escrúpols: gravar de manera exclusiva, a través de l’anticipació a altres mitjans, accidents o fets de caràcter criminal, per posteriorment vendre’ls a les cadenes de notícies més importants i, per tant, més sensacionalistes de la ciutat.
És una pel·lícula que es mou entre el thriller psicològic (emfatitza la inestabilitat o el deliri dels estats psicològics dels personatges) i els suspens que els realitza com a protagonista Lou, interpretat excel·lentment per Gyllenhaal com un personatge obsessiu, tocat mentalment, disposat a realitzar qualsevol cosa per tal d’aconseguir els seus objectius, però prou intel·ligent i amb una bona capacitat de persuasió i lideratge. Amb una càmera en mà i una ràdio de policia, recorre la ciutat de nit esperant el moment per caçar com el millor carronyer que pugui existir.
A mesura que la pel·lícula va avançant, es veu com Lou aconsegueix ser un dels millors càmeres de la ciutat, al mateix temps que la cruesa en els seus enregistraments augmenten, ja que comporten la seva escalada en els mitjans i un sentiment d’estar fent alguna cosa per al que va ser cridat en aquest món. A més a més, està motivat per Nina (Rene Russo), una directora de notícies locals disposada a ensenyar les imatges més cruentes per tal d’obtenir bons ràtings; per explicar el que vol al protagonista utilitza la frase: “Pensa en un telediari amb una dona que corre carrer avall cridant amb la gola tallada”. I amb això, es pot veure que existeix i és la realitat de països on el ràting (el risc d’impagament i la probabilitat de suspensió de pagaments que comporta invertir en aquest deute) es mesura per la quantitat de morts en pantalla i l’èxit acompanya a la premsa groga en llocs tan desenvolupats com els mateixos Estats Units d’Amèrica.
Les gravacions per ser mostrades en els telenotícies molt realistes, els escenaris dels llocs dels accidents que transmeten caos, la bona interpretació dels actors, el contingut i la forta crítica que fa el film amb les imatges impactants, accions i els diàlegs curts però amb fortes sentències, converteix en Nightcrawler en una pel·lícula amb una molt bona qualitat cinematogràfica.
Per altra banda, al ser una pel·lícula bastant crítica, violenta i densa, a més, de tenir una durada de gairebé dues hores; es pot fer pesada de veure. Podríem dir que per aquests motius no vam gaudir-la, tot i que, estem d’acord amb la denúncia que fa al sensacionalisme que hi ha en alguns mitjans de comunicació. L’espectacle no és periodisme.

FITXA TÈCNICA: