Crítica per Clàudia Marlès i Lídia Novell

El reggaeton és avui un dels gèneres musicals més exitosos en l’àmbit comercial i amb més pes econòmic del mercat. No només ha esdevingut una indústria multimilionària, sinó que s’ha integrat en el nostre dia a dia sense control: a la ràdio, a les botigues, a les discoteques… a causa de la seva base potent i el seu ritme contagiós que combina música urbana com ara el dancehall, la salsa, el hip hop llatí i l’electrònica.

Va néixer amb l’objectiu de fer una denúncia social en forma de manifestació, però actualment bona part de les lletres d’aquest gènere llatí donen un tracte denigrant a la dona i, fins i tot, poden arribar a fer apologia de la violència masclista. Continua la lectura de El fenomen del reggaeton →

Crítica por Vinyet Baños

La casa de papel es una serie que empieza con el atraco a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Todo el atraco está planeado perfectamente, al milímetro y al detalle por El Profesor (Álvaro Morte) y cuenta con la colaboración​ de los atracadores Tokio (Úrsula Corberó), Nairobi (Alba Flores), Río (Miguel Herrán), Moscú (Paco Tous), Berlín (Pedro Alonso), Denver (Jaime Lorente), Helsinki (Darko Peric) y Oslo (Roberto García).

El atraco sucederá en la fábrica pero no estarán solos en ella, habrá rehenes, los propios trabajadores de la fábrica junto a los estudiantes del Colegio Británico donde una de las alumnas es Alison Parker (María Pedraza), la hija del embajador británico, que estaban de excursión. Los asaltantes pretenden ganarse el favor de la opinión pública para poder escapar.​ Continua la lectura de LA CASA DE PAPEL. UN FINAL QUE TE DEJA SIN PALABRAS. →