Comença el solstici d’hivern a l’hemisferi sud

A la meitat del planeta té lloc la nit més llarga de l’any. A Buenos Aires, Argentina, el dia tindrà 9.50 hores de llum solar [El País, 21 de juny de 2018]

La meitat sud del planeta ha canviat d’estació. Aquest dijous 21 de juny ha entrat el solstici d’hivern  a l’hemisferi sud i amb això, oficialment, l’hivern astronòmic. Durant la jornada el Sol arriba a la seva menor alçada aparent en el cel i té lloc la nit més llarga de l’any ( a l’hemisferi nord ocorre exactament el contrari ). A l’Argentina, el solstici passar a Buenos Aires, la capital, a les 7.07 hores, i el dia tindrà 9.50 hores de llum solar.

 

Desenes de persones participen al bany nu de caritat pel solstici d’hivern al llac Burley Griffin aquest dijous a Canberra (Austràlia). LUKAS COCH EFE

En el solstici d’hivern el Sol se situa en el punt més allunyat de l’equador del planeta i el dia i la nit arriben a la seva màxima diferència de durada. En la jornada en què es produeix el solstici d’hivern, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ‘) i durant diversos dies la seva major altura al mig dia no varia, per aquest motiu a aquesta circumstància se li digui solstici ( ” sol quiet “) d’hivern.

En aquestes dates també té lloc el moment en què el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l’any, és a dir, el periheli. Aquesta proximitat al Sol és la causant que la Terra es mogui més ràpid al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l’hivern (segona llei de Kepler), i per aquest motiu aquesta estació és la de menor durada de tot l’any.

Se sol pensar que en el solstici d’hivern -el dia més curt de l’any- és també en què el Sol surt més tard i es posa més aviat. Però això no és així, i la raó es deu al fet que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és el·líptica i l’eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l’eix d’aquesta el·lipse.

El solstici d’hivern, que marca l’inici oficial de la nova estació, pot variar en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de juny) segons els anys. Les nits s’aniran escurçant en un minut diari de mitjana fins a arribar a l’equinocci de primavera, que aquest any es produirà el 22 de setembre.

A Bogotà, Colòmbia, ia Lima, Perú, ha entrat a les 5.07 hores; a La Paz, Bolívia, i Asunción, Paraguai, a les 6.07 hores; i en Brasília, Sant Paulo, Rio de Janeiro, Brasil, així com a Montevideo, Uruguai, a les 7.07 hores.

A l’Antàrtida, científics van celebrar aquest dia amb una capbussada en aigües gelades. Malgrat trobar-se a 22 graus Celsius sota zero, els científics de la base australiana de Casey van fer un forat a la neu, es desvistieron i es van llançar a l’aigua. Fa més d’un segle que els exploradors que s’aventuren en el continent blanc celebren el solstici d’hivern, iniciant el període d’allargament progressiu de les hores de llum solar.

Què és el solstici d’estiu? Un astrònom ho explica

[Stephen Schneider, El País, 22 de juny de 2018]

Amb el solstici de juny comença oficialment l’estiu . A tot el món, la gent festeja el canvi d’estació amb fogueres, festivals i les celebracions de la Festa de la Música . El fenomen porta el dia més llarg i la nit més curta per al 88% dels habitants de l’Hemisferi Nord.

Els astrònoms poden calcular el moment exacte en què es produirà, ja que el solstici té lloc quan la Terra arriba al punt de la seva òrbita en què, a causa de la inclinació de l’eix del planeta, el Pol Nord es troba més a prop del Sol . aquest any, aquest moment correspon a les 6:07 del matí, hora de l’est dels Estats Units, del dia 21 de juny. Vist des de la Terra, el Sol apareixerà més al nord que mai respecte les estrelles. Al migdia, els habitants del Tròpic de Càncer, situat a 23,5 graus al nord de l’Equador, el veuran passar exactament a 90 graus per sobre del seu cap. Sis mesos després, la nostra estrella arribarà al seu extrem meridional i passarà a 90 graus per sobre dels habitants del Tròpic de Capricorn, mentre que a l’hemisferi nord viurem els dies més curts de l’any i el solstici d’hivern .

Visitants a Stonehenge fan fotos durant el solstici d’estiu, el 21 de juny de 2015. TOLGA AKMEN / ANADOLU AGENCY / GETTY IMAGES

Quan el solstici d’estiu s’acosta, l’angle del Sol respecte a l’Equador terrestre canvia tan poc a poc que, al llarg d’uns 10 dies, és difícil percebre la transició sense l’ajuda d’instruments. D’aquí ve el terme solstici, que significa “quietud solar”.

A causa de la lentitud de la transició, en les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, el 21 de juny només és al voltant d’un segon més llarg que el 20. Fins que no passi més o menys una setmana, el canvi de la quantitat de llum solar estimada no superarà el minut, i fins i tot aquest càlcul és aproximat. L’atmosfera de la Terra produeix més o menys curvatura de la llum sobre l’horitzó en funció de les condicions meteorològiques, la qual cosa pot induir variacions de més d’un minut en les hores de la sortida i la posta del sol.

Els monuments de Stonehenge a Anglaterra, Carnac a Egipte i Chanquillo a Perú mostren que, durant més de 5.000 anys, els habitants dels més variats llocs del planeta han pres nota dels recorreguts septentrional i meridional del Sol. Vist des del cercle de ortostatos de Stonehenge, en el moment de l’ solstici, El sol surt just a sobre d’una antiga avinguda que condueix al nord-est. Sabem poc de la gent que va erigir el monument i de les raons per les que va realitzar mida esforç constructiu, que va exigir desplaçar pedres de diverses tones des afloraments situats ni més ni menys que a 225 quilòmetres. Tot per assenyalar el punt de l’horitzó al qual el Sol torna cada any per romandre quiet un instant abans de reprendre camí cap al sud. Potser ells, igual que nosaltres, celebressin el senyal de l’arribada del canvi d’estació.

EL CLIMA: causes i conseqüències

  • Un fenomen meteorològic: el Niño. Es repeteix en períodes de tres a set anys. Escalfa les aigües tropicals i equatorials.  Afecta els patrons de circulació dels vents.

 

“Cómo ocurre El Niño y La Niña? Video BBC Mundo”

 

EL NIÑO

Font:http://blog.espol.edu.ec/emtioui/

  • ‘El Niño’ arriba amb força [Josep Corbella, La Vanguardia 4-9-2015]

    “Els astronautes expliquen que, en cada òrbita al voltant de la Terra, es passen la meitat del temps sobrevolant el Pacífic. Són 45 minuts seguits sobre l’oceà dels 90 que triguen a donar la volta al món a bord de l’estació espacial.

    L’enormitat del Pacífic s’aprecia millor des de l’espai que des de la superfície, on els mapamundis donen més protagonisme als continents i arraconen el gran oceà a la perifèria. Però, amb un 46% de tota la superfície d’aigua de la Terra, no és sorprenent que qualsevol gran pertorbació del clima al Pacífic tingui conseqüències a escala global. Con­seqüències que de vegades són dramàtiques, com sequeres en unes regions i inundacions en d’altres, però que no són únicament meteorològiques.

    Els canvis d’humor del Pacífic tenen també conseqüències econòmiques i socials, ja que afecten les reserves d’aigua, les collites, els recursos pesquers, els preus dels aliments i la inflació en alguns països. És el que passarà en els propers mesos si es confirmen les prediccions de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i de l’Agència Nacional d’Oceans i Atmosfera (NOAA) dels Estats Units.

    La gran pertorbació que està prenent cos actualment al Pacífic és el fenomen del Niño . Per motius que no es coneixen amb precisió, l’oceà oscil·la com un pèndol gegantí, amb un increment de la temperatura superficial que es desplaça alternativament a l’est i a l’oest. El cicle es repeteix cada cinc anys de mitjana, encara que és irregular i la seva durada pot anar des de dos fins a set anys.

    El Niño es produeix quan augmenta la temperatura a les aigües superficials de l’est del Pacífic en latituds tropicals i equatorials. La seva intensitat, igual com la seva periodicitat, és irregular. L’escalfament registrat a l’agost s’ha situat “entre 1,3 i 2 graus per sobre del que és normal”, ha informat l’OMM aquesta setmana. En algunes zones l’augment ha arribat fins a 3 graus, segons s’aprecia als mapes de temperatura difosos per la NOAA.

    Aquests registres “indiquen que la intensitat de l’actual episodi del Niño és molt significa­tiva”, adverteix l’OMM. Podria superar l’episodi de 1997-98, el més fort des que es van iniciar els registres als anys cinquanta i al qual es van atribuir 21.000 morts i pèrdues per valor de 32.000 milions d’euros.

    Les conseqüències, encara incertes, arribaran en els propers mesos. En la mesura que els episodis anteriors puguin servir de guia, la màxima intensitat del Niño es produirà entre octubre i gener i els seus efectes persistiran fins a ben entrat el 2016.

    Tot i això, “els models de predicció estan lluny de ser perfectes”, adverteix Ken Takahashi, climatòleg de la Universitat de Washington a Seattle, en un blog de la NOAA. “El Niño no té els mateixos efectes als mateixos llocs cada vegada”.

    Hi ha pocs dubtes sobre alguns dels seus efectes. Al Pacífic oriental, l’arribada d’aigua calenta pobra en nutrients a la zona equatorial desplaçarà els peixos cap a aigües més fredes i afectarà la pesca, com passa en cada episodi del Niño . De fet, van ser pescadors de la zona que van donar al fenomen el nom del Niño a finals del segle XIX en observar que l’escassetat de peixos solia produir-se el desembre, quan se celebrava el naixement del nen Jesús. Els episodis del 1972 i 1982-83 van afectar greument les poblacions del Perú que vivien de la pesca del seitó, el lluç, el verat i la sardina.

    A l’atmosfera, l’escalfament de l’aigua superficial del Pacífic oriental provocarà corrents ascendents d’aire càlid i la formació de sistemes de tempestes. Però on cauran exactament les precipitacions i amb quina intensitat no es pot predir amb precisió.

    A l’extrem occidental de l’oceà es produirà un fenomen oposat: amb l’aigua superficial a baixa temperatura, hi haurà una situació anticiclònica i es reduiran les precipitacions.

    Com a norma general, el Niño sol provocar inundacions a l’Equador i el Perú, pluges ge­neroses a l’Argentina, Califòrnia i l’est de l’Àfrica, i sequeres a Austràlia, l’Índia i Indonèsia. Mentre que algunes regions resulten perjudicades, també n’hi ha de benefi­ciades.

    Així, l’escassetat de pluges sol perjudicar les collites de cafè a Indonèsia, les de blat a Austràlia i les d’arròs a la Xina. Les pluges del 1997 i 1998 a l’est de l’Àfrica van afavorir la proliferació de mosquits i un augment de casos de malària. Una altra víctima col·lateral va ser el 2010 la ciutat de Vancouver (Canadà), que organitzava aquell anys els Jocs Olímpics d’hivern i que es va trobar amb temperatures inusualment càlides per l’època de l’any.

    En canvi, les economies dels Estats Units, el Canadà, Mèxic i l’Argentina solen beneficiar-se del Niño , segons un estudi publicat l’any passat per economistes de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i del Fons Monetari Internacional. Als Estats Units, per exemple, l’episodi de 1997-98 va aportar un benefici a l’economia del país de 13.500 milions d’euros gràcies a les bones collites al Midwest i al fet que el Niño va frenar la formació d’huracans a l’Atlàntic.”

    LV_20150903_LV_FOTOS_D_54435104659-992x558@LaVanguardia-Web

    Tres huracanes simultáneos aparecen activos sobre el océano Pacífico, una situación que nunca se había registrado antes, en esta imagen difundida el miércoles y en la que se aprecia el archipiélago de Hawái en el centro (AFP – Propias)

    1441176875_860415_1441189645_sumario_grande

    Font:http://elpais.com/elpais/2015/09/02/ciencia/1441176875_860415.html