Suggeriments didàctics
1. Previ a la lectura, hi haurà un joc amb mots desconeguts per part del lector per tal d’ajudar a la comprensió del text i no perjudicar el ritme personal de lectura de l’alumne. Posteriorment, per parelles, faran l’exercici de comprensió del significat de les paraules elegides.
2. Jesús M. Tibau és mestre en el joc de paraules i suggereix múltiples lectures del text. Com a exemple, alguns personatges reben noms ben característics. A partir de l’explicació d’una narració per part del professorat, els nens i les nenes han d’inventar els noms dels personatges. Han de tenir en compte que han de ser noms curiosos i que han de tenir alguna relació amb les seves característiques.
3. Els contes de Tibau són rics en frases fetes. Després d’explicar als alumnes que hi ha moltes expressions que no es poden interpretar literalment, els demanarem que expliquin oralment o per escrit -amb ajuda d’un diccionari si escau- les expressions següents d’Una sortida digna: «in crescendo» (p. 25), «provocar la corredissa» (p. 26), «a l’hotel fan números» (p. 69), «escalada de violència» (p. 69), «s’empassa la saliva» (p. 80.) i «refugi de vellut» (p. 81). Després cal que escriguin una oració amb cadascuna.
4. Per tal d’escriure contes originals cal ser capaç de generar idees, a part de dominar l’estil i la llengua. Els alumnes faran col·lectivament una selecció de situacions diàries i s’hi introduiran aspectes que n’alterin els punts de partida. A la pissarra s’aniran anotant les més adients. Posteriorment, els alumnes hauran de triar una situació inicial i un element especial, i desenvolupar-ne l’argument.
5. A partir de Tens un racó dalt del món, l’alumnat, sabedor que Cornudella de Montsant, la bella Siurana i els seus voltants, i la ciutat de Tortosa i el riu Ebre han inspirat considerablement l’escriptor prioratí des dels seus inicis literaris, pot identificar aquells contes en què el paisatge natal de Jesús Tibau és ben present. Un cop identificats els contes i passatges que fan referència a aquestes localitzacions, es pot analitzar quina visió se’n proporciona i mitjançant quins recursos estilístics.
6. Hem comentat anteriorment que el títol Tens un racó dalt del món és un anagrama de Cornudella de Montsant. Potser a partir d’aquesta informació podríeu realitzar una mena de joc consistent a descobrir quin és l’anagrama amagat, que té molta relació amb l’autor.
7. Prenent de model l’estil de l’autor, es pot proposar de redactar contes de característiques diferents. Per exemple, si s’agafen de model les narracions «Virginitat» o «Esperança», es pot proposar d’escriure un conte molt breu en què el protagonista sigui un objecte. També podeu fixar-vos en algun dels jocs literaris creatius del bloc. El 147 és molt apropiat per a aquest tipus d’activitat.
8. Una sortida digna és un recull sorprenent, que tracta la mort d’una manera divertida. A partir de la lectura d’un text, els alumnes formen la seva visió personal. El debat d’idees ajuda a aprofundir en el criteri personal del lector. Elaborarem diverses preguntes per potenciar aquesta opinió lectora:
— Quin personatge t’ha sorprès més? Per què?
— En quina història t’has identificat més amb el personatge?
— Has trobat moltes paraules o expressions dificultoses d’entendre? Quines?
— Quins contes recomanaries a un company?
— En quins contes trobes que la idea de la mort sembla més divertida?
9. Els jocs literaris que l’autor publica al seu bloc constitueixen propostes didàctiques excel·lents. Es pot proposar a l’alumnat de participar-hi puntualment o de manera continuada . També poden treballar-se de manera autònoma a l’aula. Heus aquí dos exemples comentats d’aquests jocs:
8è Joc literari: completar un conte
Al 8è joc literari l’autor demanava concretament una activitat molt apropiada per fomentar l’escriptura entre els estudiants: posar un final al relat següent. No es tracta que expliqueu quin podria ser el final, sinó que l’escriviu vosaltres mateixos de forma molt breu, amb un text de dues a quatre línies:
L’any que els moixons van comportar-se de forma estranya res no feia preveure el que havia d’esdevenir. Cap cometa s’apropà a l’òrbita de la Terra deixant veure el seu rastre a les nits, ni cap secta va pregonar un anunci apocalíptic, amb amenaça de suïcidi col·lectiu inclosa. Tot semblava normal. Però aquest comportament no tenia res a veure amb la cèlebre pel·lícula de Hitchcock, ans al contrari. S’atansaven a la gent amb confiança, sense cap mena de temor, i es posaven a les finestres mirant amb curiositat al seu interior, com si estiguessin analitzant-ho tot. Puc donar fe d’aquest fenomen, perquè algun cop que em vaig deixar oberta la finestra, n’aparegueren un parell dins al lavabo, netejant-se les plomes tranquil·lament damunt d’una ampolla de xampú, sense espantar-se de la meva presència…
46è Joc literari: una imatge-enigma
El 46è joc literari ens plantejava una imatge enigmàtica que representa el títol d’un llibre. Per la simpatia de la foto, ja podeu intuir que el llibre no tracta cap gran drama precisament. Heus aquí una altra pista important: l’autor del llibre és nascut en una població de la Franja i va ser un traductor importantíssim que va traduir clàssics al català com El comte de Montecristo, de l’escriptor francès del segle XIX Alexandre Dumas.
També es poden portar a la pràctica els exemples comentats a l’apartat «Un blocaire actiu i enginyós».
10. A partir de la lectura d’entrevistes ja publicades, l’alumnat pot elaborar, en grups, el qüestionari d’una entrevista personal adreçada a l’autor i enfocada a la creació literària i als aspectes més imaginatius d’aquesta creació.
11. La cantautora tortosina Montse Castellà va incloure, en el seu espectacle musical i literari L’escriptor inexistent, una cançó amb alguns bells paràgrafs d’un conte de l’escriptor cornudellenc.
La lletra de l’esmentada cançó és la següent:
Aquell riu ample i feliç/ amb tarongers florits/ i més amunt la terra roja i dura/ d’oliveres i de vinya./ Vinyes verdes vora el riu/ ara que el vent bufa i bufa./ El sol ja deu sortir en aquests moments/ i escampa de roig tota la façana dels Ports./ Per algú que ve del Priorat/ acostumat a un paisatge/ on després d’un turó sempre en ve un altre,/ trobar-se amb la plana que travessa l’Ebre/ és com un miracle./ Dolça remor de l’aigua en el record…/ blau lo mar a llevant/ blau d’aigua blava,/ d’aigua de mar salada./ Serrells d’escuma platejats/ fan pessigolles a l’horitzó.
Es pot proposar a l’alumnat d’escoltar-la en línia i intentar trobar-hi els cinc versos de Tibau. A la vegada, es pot investigar el nom d’aquesta cançó, que precisament agafa les paraules poètiques del nostre autor.
12. Els contes de Tibau estan plens de recursos estilístics. A partir d’un dels reculls, es pot proposar que l’alumnat n’identifiqui alguns. Es poden buscar sobretot comparacions, frases fetes i refranys.
13. En Una sortida digna, Tibau ens presenta una visió de la mort molt diferent de la que ens trobem en la majoria de llibres narratius. Proposem que els alumnes facin el mateix i escriguin en un diari paràgrafs relacionats amb la idea de la mort d’una manera amena i divertida. Sobretot, cal escriure un final original.