Jesús Maria Tibau i Tarragó (1964) és fill de Cornudella de Montsant, població del Priorat que, amb només mil i escaig habitants, presumeix de ser la segona més poblada de la comarca. Va passar allí tota la seva infantesa, convertint els carrers i els paratges del seu poble en un autèntic escenari de jocs. El contacte amb la natura esdevingué per a ell l’autèntic món d’infantesa. I així fou com, meravellat pels màgics indrets de la serralada del Montsant i pels racons mítics de la bella Siurana[1], idealitzà en el seu imaginari la seva terra natal fins a l’extrem de convertir-la posteriorment en l’eix veritable de la seva producció narrativa.

Acabats els estudis primaris, va cursar el batxillerat i els posteriors estudis de magisteri a Tarragona. A les aules de l’institut Martí i Franqués fou on passà el seu període d’adolescència (14-18 anys), mentre s’hostatjava a la residència estudiantil Sant Jordi, que aleshores encara no era mixta. El primer any fora de l’entorn familiar fou un tràngol personal difícil de pair. Després, tot canvià i Jesús Maria Tibau recorda amb afecte i alhora amb recança els seus anys d’estudiant a Tarragona. Una volta aprovat el COU i superades les proves de selectivitat, va endegar els estudis de magisteri en l’especialitat de ciències humanes, que cursà entre el 1982 i el 1987. L’últim any d’estudis conegué la que seria la seva dona, la Maite, una noia tortosina que també feia magisteri i que s’allotjava a la mateixa residència Sant Jordi. Aquesta relació amorosa, en un curt espai de temps, havia d’allunyar el nostre escriptor del seu estimat Priorat, sense deixar, però, de perdre-hi els lligams. A la capital del Baix Ebre, doncs, va contraure matrimoni l’any 1990. Vuit anys després, va guanyar la plaça de funcionari municipal mitjançant unes oposicions. Des de llavors treballa com a empleat municipal del consistori.

La seva activitat en els terrenys literari i cultural ha estat prolífica en els darrers anys. A banda de les seves publicacions, ha esdevingut el coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Com a bon coneixedor i consumidor de la literatura catalana actual, també sol participar habitualment en tertúlies literàries on, òbviament, no es podia estar de difondre els autors ebrencs[2] en particular. Entre els homenatges que s’han organitzat en el marc del Club de Lectura destaquen els dedicats a Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 – Barcelona, 1995), Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1982) i Gerard Vergés (Tortosa, 1931).

Com a literat, l’escriptor prioratí es declara un lector compulsiu, ja que per les seves mans passen al voltant d’una cinquantena de llibres a l’any. Es descobreix com a bon seguidor dels escriptors ebrencs, així com està al dia de tota mena de novetats literàries. També dóna fe d’una notable activitat pública, que pren forma amb la seva habitual participació en presentacions d’obres d’autors comarcals, conferències, lectures d’obres, xerrades escolars, fires literàries o jornades blocaires. Ha participat activament en l’organització de les tres edicions de la Fira Literària Joan Cid i Mulet que té lloc a Jesús (Baix Ebre), en les quals ha fet la presentació d’alguns dels seus reculls. També s’ha fet notar en les emotives i útils trobades estivals d’escriptors ebrencs celebrades a Fondespala[3] (el Matarranya), que organitza la llibreria Serret de Vall-de-roures i que apleguen una vintena de literats d’arreu de les comarques centrals dels Països Catalans. El mateix Ajuntament de Cornudella de Montsant va organitzar durant el juliol de 2008 i de 2009 una trobada d’escriptors per tal de reconèixer el paper que el seu fill, Jesús M. Tibau, juga en tot l’entramat literari ebrenc dels darrers anys. Al juny de 2008 va ser l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural de la vi Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs que té lloc a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).

La seva activitat literària i cultural ha traspassat l’àmbit comarcal. Per la diada de Sant Jordi de 2006 va prendre part en la lectura encadenada de la seva obra Postres de músic que organitzà la regidoria de cultura de l’Ajuntament d’Olot (la Garrotxa). Al novembre d’aquell mateix any va ser convidat a participar en l’acte «Lletres de Camp, Lletres Ebrenques» que organitzaren conjuntament a la capital de la demarcació l’Ajuntament de Tarragona i la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs, per tal d’analitzar el moment que travessava la literatura escrita a la demarcació tarragonina. També es convertí en un dels ambaixadors de l’Ebresfera amb la seva participació a la taula «Blocs i Literatura» que tingué lloc durant les Jornades sobre la Catosfera celebrades a Granollers al febrer de 2008.

La seva obra també ha estat objecte d’interès arreu del país. Al febrer de 2007, Postres de músic va ser analitzada al Club de Lectura de Montblanc (Conca de Barberà) i, al maig del mateix any, l’autor va fer una xerrada-col·loqui a l’escola d’adults del Centre Cultural Les Corts de Barcelona. Quant al 2008, el Club de Lectura de la Biblioteca Municipal de Tarragona i la Biblioteca Víctor Català de l’Escala (Baix Empordà) van comptar amb la seva presència per analitzar el recull El Vertigen del Trapezista. D’altra banda, la cantautora tortosina Montse Castellà va incloure alguns paràgrafs seus en l’espectacle musical L’escriptor inexistent, produït en motiu de la celebració de la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs de 2006 a Móra d’Ebre. A la vegada, el nom del seu primer recull, Tens un racó dalt del món, va ser usat per a la realització d’un curt espai radiofònic de difusió literària a La Plana Ràdio[4], en el qual feia anàlisis de llibres i d’activitats literàries del territori.

Un blocaire actiu i enginyós

El 18 d’abril de 2007 esdevindrà una data clau en la vida cultural de Jesús M. Tibau, que fa un tomb important amb la creació d’un bloc que li marcarà bona part de la seva futura trajectòria literària. I així va nàixer Tens un racó dalt del món, bloc que porta el nom del seu primer recull de contes. El contingut d’aquest bloc de seguida va anar molt més enllà dels límits estrictes de les seves activitats literàries i això li ha permès esdevenir un espai de creació amb diverses seccions fixes que l’han portat a ser un dels blocs literaris de referència en el marc de la Catosfera. A l’octubre de 2009 va rebre el premi Blocs Catalunya per a blocs literaris, la qual cosa el coronava com un dels blocaires estel·lars del país. Entre les seccions que conté, cal destacar:

Desdefinicions. Es publica en dilluns i hi trobem definicions de paraules alternatives que Tibau crea amb sentit de l’humor, ironia i certa crítica, com ara les següents:

• borrossa. Noia tintada de ros defectuosament.

• utopista. Autopista sense peatge.

• viananys. Vianants dels anys.

• distribuidor. Pessimista que reparteix buidor entre els que l’envolten.

• mestressada. Mestressa que no dóna abast amb la feina i les tasques de casa.

• estatururut. Llei orgànica que no serveix per a res.

• pobresia. Manca de versos.

• afecte òptic. Amor a primera vista.

• arquitextura. Art de construir edificis agradables al tacte.

• universari. Dia en què el cosmos fa anys i les estrelles es tornen espelmes que cal bufar.

• amortitzar. Treure-li rendiment a l’amor.

• perillosa. “P” amb la que cal anar en compte.

• felicitast. Petita dosi de felicitat.

• EEUUtanàsia. Pena de mort signada per alguns governadors als Estats Units.

• maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar.

Cares del món. És la secció fixa dels divendres, on, gràcies a la col·laboració de desenes de persones que li envien imatges, l’escriptor prioratí col·lecciona divertides fotografies de cares que, casualment, es troben al nostre voltant:

Jocs literaris. Constitueix la secció fixa dels dimecres i la que compta amb més seguidors. Tibau hi proposa cada setmana jocs literaris amb sorteig de premis mensuals entre tots els participants com ara lots de llibres, allotjaments en cases rurals, etc. Els jocs són força variats, cal endevinar el títol d’un llibre a partir de diverses pistes o, fins i tot, convertir-se en escriptor a partir de determinada proposta creativa. Aquests Jocs literaris estan recomanats per diversos mitjans de comunicació així com pel web EDU365 del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i van obtenir el premi a la millor iniciativa blocaire 2008 en una votació popular organitzada per al web http://premiscat.blogspot.com. A tall d’exemple, mostrem els següents:

3r joc literari

Relacionar cada autor amb el seu text: Artur Bladé i Desumvila, Jesús Moncada i Sebastià Juan Arbó:

Text 1

Ells es queden allí baix a la barraca, i treballen fins més tard: treballen l’un prop de l’altre –pare i fill–, dues figures diminutes, corbades sobre la terra en la deserta soledat.

Text 2

De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera.

Text 3

… pel fet d’haver estat durant anys i anys un poble feliç, no pot tenir molta història, almenys en el sentit que hom dóna correntment a aquesta paraula, evocadora de guerres, combats, desfetes i altres desgràcies, de les quals, paradoxalment, tots els pobles es lloen. Però potser per això seria interessant d’escriure la història d’una vila que no en té.

45è joc literari

S’ha desordenat el títol del llibre i han caigut quasi totes les lletres de l’autor:

11è joc literari

Títol i autor del llibre que s’amaga rere la imatge enigma. La pista és triple, en relació amb el títol del llibre, el lloc on es desenvolupa part de l’acció i la localitat de l’autor:

59è joc literari

Relaciona cada autor amb un color, i amb el títol del llibre que li correspongui.

94è joc literari

Tres títols de llibres i una operació aritmètica.

115è joc literari

Trobeu 11 cognoms d’autors ebrencs de més de 3 lletres: