Jesús M. Tibau. Itinerari de lectura

Edat de lectura

A causa de la diversitat temàtica i l’ús d’un vocabulari ric i gens específic, els contes poden ser llegits per alumnes a partir de catorze anys, és a dir, a partir de tercer d’ESO.

Estructura

Les trenta-cinc narracions breus que configuren el recull són un tast variat d’arguments i situacions, la majoria de les quals són l’espill de la trajectòria vital de l’autor. Així, a la primera, «A l’ombra dels ametllers», el curiós protagonista, un marge de pedra d’aquells que omplen els paisatges d’oliveres i ametllers de Cornudella, explica el pas dels anys a redós seu; com les estacions, la gent i els anys avancen mentre ell roman allí, quiet, immòbil, contemplant els canvis constants que experimenta el seu entorn i la seva gent fins que, finalment, descuidat, sol i abandonat, s’adona com és ell mateix qui ara es va esmicolant a poc a poc, a mesura que les seves pedres fugen rodant fins no se sap on, amb l’anhel i l’esperança que algú, algun dia, tingui ganes de refer un vell marge i això el porti a començar de nou el seu cicle vital.

En una altra de les narracions, «Esperança», la protagonista, una roda de recanvi, veu com arriba el seu moment àlgid en ser necessitada com a roda del davant del cotxe per suplir la roda acabada de punxar. L’emoció d’aquesta roda de recanvi en sentir per primer cop la velocitat a sobre seu és immensa; això sí, per a desgràcia d’ella, durarà ben poc. Ni es podia haver arribat a imaginar que, en arreglar la roda punxada, ella tornaria a ocupar la seva plaça d’exiliada, lluny altre cop de la tan anhelada llibertat, de la vida i del paisatge que tant van arribar a recrear els seus ulls! Aquest, però, no serà ben bé el seu destí final. Un accident imprevist la portarà fins al jardí d’una casa amb infants delerosos d’una joguina nova, tot i que, finalment, seran uns pagesos en una carretera els que es dedicaran a cremar pneumàtics amb la finalitat de fer efectives les seves protestes per la manca de suport governamental a l’avellana.

Tema

La temàtica del conjunt de les narracions d’aquest recull gira al voltant de l’amor, manifestat de maneres diferents i a través de situacions força dispars. Així, en molts dels contes, com és el cas d’«A l’ombra dels ametllers», «Moscatell» i «Visita reial», entre altres, l’amor no és un fet passional entès específicament en el sentit físic i de relacions entre éssers humans, sinó que és un amor intens cap a la terra i cap al paisatge i els orígens de l’autor.

Apareix igualment en algunes ocasions un profund i reivindicat amor cap a Tortosa, com en la darrera de les narracions, «Renaixement». En determinades ocasions, però, aquest sentiment de l’amor es transmuta i va més enllà de l’entorn físic que envolta l’autor, per acabar desembocant en una recreació mítica de ciutats i personatges estimats com és el cas dels contes «Roma» i «Lorca».

També de vegades l’amor impossible és present entre les pàgines del recull, com a «Lluna», de la mateixa manera que ho és, inevitablement, la puresa, la sinceritat i la tendresa d’un amor ja perdut i recordat amb melangia, a «París», «Solitud» o «Els records de l’àvia».

Personatges

La narrativa de Jesús M. Tibau sorprèn, entre altres coses, pel factor sorpresa que molts cops trobem fins i tot en els personatges dels seus contes. El lector no sempre sap de bon començament qui és el protagonista del conte que té entre les mans. No sap ni tan sols si és un ésser humà, una figura de carn i ossos, com passa molts cops, perquè el nostre autor és un expert a trobar els més estranys i absurds dels personatges entre aquells objectes inanimats que formen part d’un imaginari propi, extensíssim. Això fa que en molts dels contes no tan sols hi apareguin figures humanes, sinó també objectes relativament quotidians com ara un marge, una roda de recanvi o la mateixa amalgama de colors.