El Sistema Internacional compte amb set unitats bàsiques: metre, quilogram, segon, amper, kelvin, mol i candela. Sent, totes elles, les més importants per al món del comerç i la ciència. Aquestes magnituds físiques han de romandre inalteradas amb el temps, però per què modificar el quilogram? La resposta és que té com referencia un objecte i amb el pas del temps ha variat de massa i pes.

Es tracta d’una peça de platí iridio fabricada a Londres en 1889 i guardada a París, concretament en l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures.
I és que, segons les mesures realitzades en cent anys, la massa d’aquest cos ha variat aproximadament 50 microgramos.

Sembla insignificant, però aquest canvi és el que ocupa a científics de tot el món. Per això treballen en una nova definició que tingui com referencia el valor fix d’una constant que es mantingui inalterable.

Sembla ser que una possible solució es basa en “la constant de Plank“, però els experts en metrología de massa demanen conclusions experimentals i unànimes abans de canviar la definició.

El quilo seguirà així els passos del metre, que originalment era una fracció de l’arc del meridià de París i que es defineix ara a partir de la velocitat de la llum, i obrirà el camí per a altres redefinicions, com la de l’amper, el kelvin i el mol.

L’objectiu final és que totes les unitats, que formen la base del sistema mundial de mesures, siguin estables i universals.

Els investigadors russos Andre Geim i Konstantin Novoselov són els guanyadors del Premi Nobel de Física 2010 pels seus revolucionaris descobriments sobre el material bidimensional grafeno, aplicables a la física quàntica. 



El grafeno és una estructura laminar  plana, d’un àtom de grossor, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina en forma de panal d’abella. Aquest nou material es caracteritza per posseir una alta conductividad tèrmica i elèctrica i per combinar una alta elasticitat i lleugeresa amb una duresa extrema.

Els experts consideren que els transistors de grafeno van a ser molt més ràpids que els de silici que s’empren en l’actualitat en la majoria d’aparells electrònics, amb el que es podran fabricar ordinadors molt més eficients. 



El grafeno és un material capaç de convertir-se en monitor (perquè és transparent) i processador (deu vegades més ràpid que el de silici) alhora, que s’enrotlla i es plega, que és tan irrompible com el diamant i que té un només àtom de grossor. Samsung, traurà l’any que ve les primeres pantalles enrotllables, tàctils i amb circuits invisibles.

L’accelerador de partícules més gran del món ens ha tornat a sorprendre aconseguint unes col·lisions amb temperatures de fins a 10.000 milions Cº, que han estat definides pels investigadors com minibig bangs. 



Això s’ha aconseguit al canviar els materials que s’acceleraven en el gran anell subterrani: els protons han estat substituïts per ions de plom (àtoms de plom als quals se li han llevat els electrons). 



L’investigador Mario Martínez-Pérez ha declarat des del CERN: “



El canvi és espectacular si tenim en compte que en cada ió hi ha 82 protons. Quan col·lisionen, la quantitat de partícules que obtenim és immensa”. La temperatura obtinguda, encara que només dura un fugaç instant, és un milió de vegades més alta que la registrada en l’interior del Sol.” 



A aquestes temperatures, protons i neutrons es fonen en una sopa calenta i densa de quarks i gluones cridada tècnicament QGP (…) Estudiant aquest plasma, els investigadors esperen conèixer millor la interacció nuclear forta, una de les quatre forces fonamentals que regeixen les interaccions entre partícules”.