Arxiu mensual: febrer de 2011

PREZENTIT

Publicat el per
Respon

prezentit_logo2

PreZentit és una aplicació online que et permetrà crear presentacions en línia, on tindràs la possibilitat de compartir aquestes creacions com també mostrar-les als teus companys. Sota una interfície fàcil d’entendre, aquesta aplicació Web promet bon futur.

Les funcions bàsiques de PreZentit quan estàs editant la teva presentació online són les més comunes en aquest tipus d’aplicacions: agregar text o imatges, transicions de diapositives (amb efectes molt bufons i agradables), aplicar format al text, modificar l’aspecte de la teva diapositiva (que si agregar-li una imatge de fons -per cert, té una àmplia galeria de fons-, aplicar qualsevol color al fons, etc), entre unes altres.

amb PreZentit pots convidar a un amic que, al mateix temps, editi la presentació. És a dir que diversos usuaris poden editar simultàniament una sola presentació, la qual cosa està molt bé. Perfecte per a aquells que volen treballar d’una manera més ràpida en equip.

KILOGRAM

Publicat el per
Respon

4d3d5da089pesas1

El Sistema Internacional compte amb set unitats bàsiques: metre, quilogram, segon, amper, kelvin, mol i candela. Sent, totes elles, les més importants per al món del comerç i la ciència. Aquestes magnituds físiques han de romandre inalteradas amb el temps, però per què modificar el quilogram? La resposta és que té com referencia un objecte i amb el pas del temps ha variat de massa i pes.

Es tracta d’una peça de platí iridio fabricada a Londres en 1889 i guardada a París, concretament en l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures.
I és que, segons les mesures realitzades en cent anys, la massa d’aquest cos ha variat aproximadament 50 microgramos.

Sembla insignificant, però aquest canvi és el que ocupa a científics de tot el món. Per això treballen en una nova definició que tingui com referencia el valor fix d’una constant que es mantingui inalterable.

Sembla ser que una possible solució es basa en “la constant de Plank“, però els experts en metrología de massa demanen conclusions experimentals i unànimes abans de canviar la definició.

El quilo seguirà així els passos del metre, que originalment era una fracció de l’arc del meridià de París i que es defineix ara a partir de la velocitat de la llum, i obrirà el camí per a altres redefinicions, com la de l’amper, el kelvin i el mol.

L’objectiu final és que totes les unitats, que formen la base del sistema mundial de mesures, siguin estables i universals.

“NO SENSE ELLA”

Publicat el per
2

luna

De cop i volta, alguns pensaríem en la manera que divideixen l’any jueus i musulmans, però hi ha causes pitjors. No hauria marees. Com ja sabem, la Lluna produïx un efecte físic en la Terra que la converteix en la causant de les pujades i baixades de les marees. L’atracció gravitatòria de la Lluna exercida sobre la Terra produïx una deformació sobre el nostre planeta, ho “estira” en aquells llocs on l’atracció és més forta (donant-li aspecte ovoide), fenomen que es denomina “gradient gravitatori”.

Com la Terra és sòlida, aquesta deformació afecta de forma més significativa a les aigües, creant un lleuger moviment en direcció a la Lluna i també un moviment en direcció contrària; això és el que genera l’efecte que fa que les aigües pugin i baixin dues vegades al dia.

A més de les marees, la Lluna s’encarrega de mantenir estable el clima del nostre planeta. L’efecte gravitatori de la Lluna manté constant el grau d’inclinació de l’eix de rotació de la Terra i aquesta inclinació és el que manté estable el cicle de les estacions mentre la Terra orbita entorn del Sol.

La inclinació dels nostres pols seria molt diferent sense la Lluna, l’angle dels mateixos es veuria modificat uns 90°. El grau d’inclinació actual de la Terra és de 23,5°; però sense la força gravitacional que exerceix la Lluna això variaria caòticament, el que portaria conseqüències climàtiques devastadores per a la vida en el nostre planeta.

Per a anar acabant, sense la presència de la Lluna i el seu efecte gravitatori sobre la Terra, aquesta faria un volt cada 8 hores en lloc de cada 24; un any en la Terra estaria compost per 1.095 dies de 8 hores cadascun. Amb una velocitat de rotació tan alta com aquesta, els vents serien moltíssim més potents i violents que els quals coneixem en l’actualitat, l’atmosfera tindria molt més oxigen i el camp magnètic del planeta seria tres vegades més intens.

DESCOBREIXEN LA GALAXIA MÉS LLUNYANA

Publicat el per
Respon

hubble

El Telescopi espacial Hubble, ull gegantesc de la NASA i l’Agència Espacial Europea (AQUESTA), ha aconseguit captar la qual pot ser la galàxia més distant mai identificada en l’Univers. Tan remota, que la llum que ara veiem en les imatges fetes públiques en la revista «Nature» va ser emesa fa 13.200 milions d’anys, solament 480 milions d’anys després del Big Bang, la gran explosió que va donar origen a tot.


Detectar alguna cosa tan llunyà i primitiu en l’espai resulta alguna cosa gairebé miraculós. El mèrit de la troballa l’hi duu, en gran part, la recent instal·lació de la Càmera de Gran Angular 3 (WFC3) en el Hubble, un instrument que ha realitzat un treball elogiable.


La seva potència ja havia permès amb anterioritat deteccions fiables de galàxies que tenen uns 600 milions d’anys. Ara, l’equip de l’investigador Garth Illingworth, professor d’Astronomia i Astrofísica en la Universitat de Califòrnia Santa Creu i un dels responsables de la investigació, ha aconseguit arribar encara més lluny, al caient de la cridada «edat fosca», l’època després de la qual van aparèixer les primeres estrelles i de la qual encara se sap molt poc.