TURBINES VOLADORES

Amb seccions de 8 metres d’ample cadascuna i un pes de solament 54 quilograms, l’estructura pot aconseguir una envergadura de 76 metres una vegada en l’aire i en les seves primeres proves ha arribat a produir 5 kW, encara que les previsions és desenvolupar una nova versió de 27 metres d’ample per secció, capaç de produir uns 600 kW.

El seu funcionament és aparentment senzill i segueix la idea d’un estel, amb una sèrie de turbines connectades entre si estacionades en una base, quan el sistema detecta vents superiors als 3,5 m/s, desplega l’estel, tornant a recollir-la amb la reducció del vent.

Gràcies a una aerodinàmica croada, aconsegueix aprofitar de forma òptima els corrents i segons els seus dissenyadors, el vent que xoca contra les aspes és 10 vegades superior a la velocitat del vent real.

Entre els avantatges que destaquen els seus creadors està la simplesa de la seva instal·lació, que es limita a un punt d’ancoratge i un cable que la sustenti, la qual cosa les podrien convertir en una excel·lent alternativa en els llocs on la instal·lació i el manteniment d’una turbina convencional són extremadament costosos, com les localitzades mar endins.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=YjxkHpN8Z5Q&f[/youtube]

TRENS A ALTA VELOCITAT. 500Km

Els trens d’alta velocitat són una opció de transport col·lectiu que s’ha anat desenvolupant i estenent cada vegada més pel món. Espanya és un bon exemple d’això, on ja disposem de diverses línies de llarg recorregut d’AVE, algunes de les quals són molt utilitzades pels passatgers, i estan en construcció algunes més (encara que és probable que la seva execució s’allargui en el temps a causa de la crisi econòmica).

La veritat és que para mitges distàncies (500 a 1.000 km) són una alternativa molt competitiva amb l’avió i el seu consum i emissions per passatger són més baixes. Per exemple entre Madrid i Barcelona, el viatge amb tren d’alta velocitat ve a suposar per passatger quatre vegades menys CO₂ que el viatge amb avió. En distàncies molt llargues, i gràcies als nous avions més eficients, és una altra qüestió.

La constructora de trens xinesa CSR ha presentat un dels seus últims trens d’alta velocitat, de la sèrie *CHR, amb un disseny molt aerodinàmic i construït en gran part amb plàstic reforçat amb fibra de carboni per fer-ho més lleuger. Asseguren que és capaç d’aconseguir els 500 km/h de velocitat màxima de creuer.

Perquè ens fem una idea, l’AVE (tren d’alta velocitat espanyol) té una velocitat màxima d’entre 300 km/h i 350 km/h, segons el model, i en tot caso les línies d’alta *velcidad es dissenyen per poder circular amb seguretat fins als 350 km/h.

La versió prèvia experimental del nou tren xinès ja va ser capaç d’aconseguir els 486 km/h, aquesta nova versió podrà aconseguir els 500 km/h arrossegant sis cotxes. Encara així no serà el tren més ràpid del món. La marca l’ostenta un MagLev (levitació magnètica) experimental japonès, amb una velocitat màxima de 581 km/h. Sobre rails el més ràpid és el TGV experimental, francès, de tres cotxes, que va aconseguir els 574 km/h.

El nou tren xinès no obstant això podria convertir-se, si no es retarda la seva entrada en servei, en un dels trens d’alta velocitat comercial, per a passatgers en línies regulars, més ràpid del món.