Amb seccions de 8 metres d’ample cadascuna i un pes de solament 54 quilograms, l’estructura pot aconseguir una envergadura de 76 metres una vegada en l’aire i en les seves primeres proves ha arribat a produir 5 kW, encara que les previsions és desenvolupar una nova versió de 27 metres d’ample per secció, capaç de produir uns 600 kW.
El seu funcionament és aparentment senzill i segueix la idea d’un estel, amb una sèrie de turbines connectades entre si estacionades en una base, quan el sistema detecta vents superiors als 3,5 m/s, desplega l’estel, tornant a recollir-la amb la reducció del vent.
Gràcies a una aerodinàmica croada, aconsegueix aprofitar de forma òptima els corrents i segons els seus dissenyadors, el vent que xoca contra les aspes és 10 vegades superior a la velocitat del vent real.
Entre els avantatges que destaquen els seus creadors està la simplesa de la seva instal·lació, que es limita a un punt d’ancoratge i un cable que la sustenti, la qual cosa les podrien convertir en una excel·lent alternativa en els llocs on la instal·lació i el manteniment d’una turbina convencional són extremadament costosos, com les localitzades mar endins.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=YjxkHpN8Z5Q&f[/youtube]
