CONSOL CASALS GENOVER, in memoriam
PLANY SERÈ EN LA MORT DE CONSOL CASALS.
El nou de desembre d’enguany, la Consol, la nostra companya, amiga, col·lega de vora trenta anys a l’Institut Sant Andreu, ens deixava. Feia més d’un any que estava jubilada però tots, veterans, no tan veterans i novells de l’institut la teníem encara present com si hi fos. La Consol ha fet moltíssima feina sense fer gaire soroll: tenia un sentit crític agudíssim però era incapaç d’odiar ningú. Ha militat a totes les causes justes, dins i fora de l’institut, era una dona excepcional compromesa amb el feminisme des de la radicalitat quotidiana. Professora amb un gran rigor i tenacitat en la seva feina, ha abocat tota la seva energia i humanitat en la tasca de transmetre als alumnes els seus coneixements. Química com era, semblava posseir el secret de l’alquímia de les relacions humanes amb una serenor i enteresa que equilibrava la força de les seves conviccions. Curosa i exigent a vegades fins a l’exasperació, et transmetia tothora el seu carisma.
Consol Casals en el Delta de l'Ebre, durant un Treball de Síntesi de 2n d'ESO
La Consol prové dels temps de lluita que van fer possible l’existència mateixa del nostre institut en un barri en lluita i àvid d’uns serveis i d’uns equipaments que la seva posició de perifèria de la Barcelona edificada durant el franquisme li negaven. Amb el mateix fervor que ha defensat les causes dels drets humans arreu del món o el dret a decidir de la seva nació, ha encapçalat les reivindicacions pel manteniment del Nocturn al centre, ha exercit als claustres la seva mirada autoritzada i exigent, ha acompanyat i assistit els alumnes amb una dedicació i paciència admirables. Molts la recordem en les sortides que fèiem a llocs com el Delta de l’Ebre, renyant amb justesa els alumnes o gaudint bons moments amb ells i amb els companys amb la seva humanitat càlida.
Potser amb la marxa de la Consol, jubilada i tot, hem perdut un referent. Però ens restarà sempre la seva autoritat moral i el seu exemple, el seu profund respecte per tots i per tothom, el seu somriure inesperat i un punt trapella, la seva saviesa gran i dolça. Ens has deixat molt aviat, Consol, però has estat fins al final una admirable companya. T’enyorem molt però et sentim present: la teva serenor ens ha marcat i ha arrelat ben endins. Fins a sempre, Consol. JLlV
