Categoria: General

JA HEM FET ELS OUS DE PASQUA I TU…  A QUÈ ESPERES? ANIMA’T!

Amb aquest article volem agrair a la pastisseria LA MARE DELS OUS, de Palamós, una pastisseria d’alt nivell i una de les més naturals i més respectuoses amb l’entorn, que ens deixés entrar al seu taller per ensenyar-nos a elaborar uns boníssims ous de Pasqua.

Us deixem amb les fotografies de la nostra estada amb ells i amb una curiositat sobre els ous de Pasqua que potser no sabíeu:

• Sabíeu que la tradició diu que la mona ha de tenir tants ous com anys té el nen o nena que la rep, i que el màxim són dotze?
• Sabíeu que, per tant, antigament, els fillols rebien la mona fins a dotze anys perquè només es regalava fins que els nens s’havien confirmat (un ritual que abans es feia en aquella edat)?
• Sabíeu que la mona es menja a gairebé tots els territoris de parla catalana i que al País Valencià i a Múrcia ha mantingut la forma original d’un brioix amb l’ou dur al damunt i s’anomena “tonya”?
• 
• 
• 
• 
• 

Dins el marc El taller de cuina de la UEC, hem rebut la visita del xef Tomàs Brull, cuiner professional i cap de cuina del restaurant La Caleta, que obrirà  les  seves portes un d’aquests dies.

En Tomàs, amb molta paciència, ens ha ensenyat a fer creps, lasanya de formatge i pernil dolç i calamars fregits amb all i julivert.

Els calamars ens han sortit boníssims, només amb oli i una picada d’all I julivert. Abans de marxar, però, ens ha dit el truc: “Que el calamar sigui fresc i de qualitat és innegociable!”

Us deixem amb les fotografies que testimonien com de bé ens van sortir els plats!

GRÀCIES, Tomàs!

CÓRRER SENSE POR: LA VALENTIA D’UNA DONA

Des de la UEC i aprofitant que s’acosta El dia de la Dona, volem recomanar Córrer sense por, la història real de la Samia Yusuf Omar, novel·lada per Giuseppe Catozzella. Una obra guanyadora del Premi Strega Giovani 2014 a Itàlia.

Aquesta novel·la té el valor de mostrar-nos una gran història de lluita i supervivència d’una noia africana que no pararà fins aconseguir el que vol: poder ser classificada per a participar en uns Jocs olímpics.

Aquest llibre ens ensenya la lluita i la força de voluntat d’una dona que permetrà canviar la societat i la situació de les dones a Somàlia.

Ens ensenya també que una dona ha de ser dues coses: qui vulgui i allò que vulgui.

https://www.youtube.com/watch?v=3YRD_uC76-U

Dins el Taller de Cuina que duem a terme durant aquest trimestre, avui ens ha tocat una bonica sortida: visitar dos restaurants del poble: La Caleta I el restaurant Simon.

Aquesta activitat ens ha permès conèixer el món de la restauració per dins. Ens han explicat que s’ha de tenir en compte tot a l’hora d’obrir un restaurant:  el tipus de restaurant que es vol, el nom i el logotip, la ubicació, crear el menú i la carta en diferents idiomes, decidir els preus, etc…

També ens han comentat el que segueix, que té la seva gràcia:

Segons la normativa, el nombre de banys tenint en compte l’aforament han de ser:

• Fins a 50 persones d’aforament: 1 lavabo i 2 cabines amb inodor.
• De 51 a 150 persones: 2 lavabos i 4 cabines amb inodor.
• De 151 a 300 persones: 2 lavabos i 6 cabines amb inodor.

Hem après també aquesta curiositat:

D’on ve el nom de les famoses TAPES que tant ens agraden?

La història de les tapes es remunta a l’època d’Alfons X “El Savi” que va manar a les fondes castellanes servir vi acompanyat d’una mica de menjar, per evitar que el vi pugés ràpidament. Per servir-lo, l’aliment es col·locava en el got de vi servit, tapant el recipient. D’aquí l’origen del seu nom!

En l’Oscar veiem la importància de la il·lusió. El nostre alumne de la UEC pensa que no s’han de valorar les feines pels diners que guanyes, sinó per la il·lusió i la felicitat que aporten.

L’Òscar ens podria ensenyar a tots les arts de la  pesca sostenible i aprendre a estimar i respectar el mar.

Acabem l’article amb aquesta foto de l’Òscar que ens deixa sense paraules:

FELICITATS CRAC !

LES PROFESSORES SWETLANA I PURI PORTEN EL CARNESTOLTES A L’INS PUIG CARGOL!

Aquest dimecres 19 de febrer, alguns professors han donat l’entrada al cap de setmana carnavalesc venint disfressats a l’institut. Teníem Català amb la Patrícia, però ens hem trobat  la Srta. Puri, que ens ha explicat que és l’alter ego de la Patrícia. La classe ha estat molt més divertida, no ens esperàvem aquesta sorpresa!

Ens ha arribat que els alumnes d’ESO també han tingut la seva sorpresa a l‘hora de Castellà: en lloc de l’Eva Albertí  ha vingut el seu alter ego, la  Srta. Swetlana.

Des de la UEC agraïm aquests gestos simpàtics que ens fan molt més agradable i divertida la nostra estada al centre.

Us deixem amb les imatges de les dues professores més carnavalesques del centre:

Arriba carnestoltes, la festa més divertida de l’any. És per això que avui, dimecres de Carnestoltes, la nostra tutora, la Nines, ens ha proposat un taller de màscares a base de goma eva.

Un cop hem tingut preparats tots els materials: Tisores, cola, goma eva, purpurina, una pistola mini de silicona i, sobretot, una plantilla per a cada màscara perquè l’elaboració de la mateixa sigui més fàcil, l’hem retallada amb molt de compte i hem marcat  -a la plantilla i a la goma eva (amb o sense purpurina)-  el contorn de la cara de la màscara. Finalment, hem anat enganxant les diverses parts amb cola i amb silicona i hi hem afegit els ornaments fins a tenir la màscara per carnaval acabada.

Aquest taller ens ha agradat molt…

Aquest cap de setmana tocarà gaudir-la!

Òscar Blaya, un expert pescador als seus 15 anys

Des de molt petit que a casa tenim una barca. Per nosaltres és normal sortir a pescar cada cap de setmana i, per tant, a poc a poc, he anat aprenent els trucs, les diferents habilitats i m’he anat formant en l’art de pescar.

Sempre m’ha agradat molt i no descarto dedicar-m’hi professionalment en un futur no massa llunyà.

La professora que dirigeix el nostre blog m’ha proposat que us expliqui algunes coses sobre la pesca i m’ha semblat molt bé.

Començaré explicant-vos que el millor moment per anar a pescar és quan surt el Sol o bé quan s’amaga, perquè és quan els peixos tenen més gana. Ara, a l’hivern, us recomano que us aixequeu cap a les 7h. del matí i, a l’estiu, una hora més aviat.

Per anar bé, s’ha de preparar la barca la nit abans: emplenar-la de benzina i comprovar que tot està en ordre. També és necessari preparar la nit abans les canyes i, d’aquesta manera, poder ser al lloc on volem pescar a l’hora prevista.

Recomano que us emporteu l’esmorzar i també el dinar (per si la pesca s’allarga). Sempre podeu menjar a la barca o fer cap a la cala de més a prop i menjar allà.

Un cop ben esmorzats, connectem el GPS i localitzem les nostres pedres marcades ( La barca té un GPS que detecta la pedra, la fondària i la temperatura i grava en memòria les pedres on es detecten més peixos. D’aquestes pedres se’n diuen pedres marcades.) Com us deia, un cop estem a la pedra marcada, col·loquem la canya amb el vinil (el vinil són peixos de goma que, en moure la canya, sembla que tinguin vida i serveixen d’ham per enganyar al peix) i… a esperar que piquin!

Si es vol tornar a casa amb un llobarro de 6 Kg  o un Cap Roig de gairebé 3 Kg com els de la foto, caldran moltes hores, molta habilitat i molta paciència. Ningú no ha dit que sigui fàcil!

També cal tenir en compte que pescar no és barat. Equipar-se bé: canyes, xarxes, hams, barca, ganxos, vinils, roba i sabates adequades té el seu cost. 

Això sí: si t’agrada pescar, aquesta despesa queda totalment compensada pescant, per exemple, un llobarro com el de la foto. 

Tots sabíem que aquesta setmana ens venia a visitar un dels millors pescadors de Palamós i St. Antoni: en Cisquet. És per això que, uns dies abans, ja vam preparar tota una sèrie de preguntes per fer-li sobre la seva experiència marinera.

Ens ha quedat molt clar que ha dedicat la seva vida a la mar. És evident que la pesca ha estat i és la seva passió.

Una anècdota que la seva professió de pescador ha estat una verdadera vocació és l’anècdota que ens ha explicat: “ Quan tenia nou anys, m’escapava de l’escola per anar a pescar!”

Ha estat un honor escoltar-lo, Sr Cisquet!

Aquest segon trimestre hem fet un Taller de Cuina Sana. L’hem fet el dimarts, que és el dia que hi som tots: en Raül, en Sergi, l’Òscar, en Borja i l’Izan.

Ens ha agradat moltíssim. Hem après a realitzar uns quants menús, a fer la compra, cuinar, netejar i, sobre tot, a emplatar, cosa importantíssima, perquè, al final, el menjar entra pels ulls!

Aquí us deixem alguns dels plats que hem fet fins ara: una massa farcida de tonyina, palets integrals, enciam i blat de moro.

Bon Profit!