A principis de segle XVII un advocat, aficionat a les matemàtiques va a llençar una sèrie de reptes, basats en els nombres més simples, els enters, a tota la comunitat matemàtica. És Pierre de Fermat.
La inspiració per a aquests reptes la va trobar en un antic llibre de matemàtiques escrit allà pel segle III, l’Aritmètica de Diofant. En un dels seus marges Fermat va a escriure una frase que es convertirà en una de les més atractives de la història de les matemàtiques. El seu famós últim teorema:
“No existeixen solucions senceres per a l’equació x^n + y^n = z^n quan n és major que 2.”
Fermat afirma que havia trobat la demostració però per desgràcia no li cap el marge. Una desgràcia que ha portat en escac als millors matemàtics durant més de 350 anys.
Farem un recorregut històric pels intents de demostrar aquest teorema al llarg de tres segles i presentarem a Wiles, un matemàtic anglès que en 1994 va passar a la història… Per fi algú havia aconseguit demostrar l’ultimo teorema de Fermat
