Moviments en el pla

http://www.rtve.es/alacarta/videos/mas-por-menos/aventura-del-saber-serie-mas-menos-movimientos-plano/1283084/

Aquest programa ens introdueix en l’atractiu món de la Geometria Dinàmica. Totes les cultures han utilitzat simetries, translacions i girs en les seves manifestacions artístiques, han jugat, gairebé sempre amb sorprenents resultats plàstics, amb els moviments en el plànol. La Naturalesa també ens brinda un exquisit mostrari d’aquests moviments.

La Geometria Dinàmica es fa art en els frisos i sobretot en els mosaics que emplenen el plànol. En el programa investiguem la forma de construir-los i les lleis matemàtiques que permeten realitzar aquestes autèntiques obres d’art.

 

icona-questionari.gif Qüestionari: questionati-movimientos-en-el-plano.pdf

Enllaços

Pitàgores. Molt més que un teorema.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/universo-matematico/universo-matematico-21-09-10/883298/

El primer vídeo de la serie “Universo Matemático” està dedicat a Pitàgores i al seu teorema.

Sens dubte Pitàgores és el matemàtic més conegut del gran públic. Tot el món recorda el seu famós teorema. Però les Matemàtiques li deuen A Pitàgores i als pitagòrics molt més. Ells són els que van posar les primeres pedres científiques no solament de la Geometria sinó també de l’Aritmètica, de l’Astronomia i de la Música.

Però abans de Pitàgores dues cultures havien desenvolupat unes matemàtiques pràctiques molt potents: els babilonis i els egipcis. Explorarem les seves aportacions tant en el terreny dels sistemes de numeració que empraven, com de les seves habilitats astronòmiques i geomètriques. Del sistema sexagesimal dels babilonis hem heretat tant la divisió de la circumferència en 360 graus com la forma actual de mesurar el temps en hores, minuts i segons.

Les seves tauletes ens reserven unes quantes sorpreses matemàtiques. Potser la més important, la tauleta Plimpton, ens desvetlla el fet sorprenent que coneixien les ternes pitagòriques mil anys abans que Pitàgores veiés la llum.

Gaudirem d’alguna de les demostracions gràfiques més espectaculars del famós teorema, que és el que compte amb un major nombre de demostracions diferents al llarg de la història.

Aquí teniu un qüestionari que cal omplir després de veure el vídeo.icona-questionari.gif Qüestionari: Pitágoras, mucho más que un teorema.pdf

Cangur 2008

El passat dijous 3 d’abril alumnes de 3r ESO, 4t ESO i 2r de Batxillerat van participar a les proves cangur convocades per la Societat Catalana de Matemàtiques.

La prova Cangur és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes.

Després de les proves ens vam apropar a la Facultat de Telecomunicacions on uns alumnes ens van fer una demostració de les activitats que realitzen en els seus estudis.

Si voleu veure unes fotografies dels alumnes fent les proves a l’edifici vèrtex de la l’UPC feu clic a la imatge del cangur

Si voleu més informació sobre les proves cangur feu clic aquí.

Enunciats i solucions de les proves de 2008. Feu clic aquí.

Recordeu que podeu deixar comentaris.

Fibonacci. La màgia dels nombres

http://www.rtve.es/alacarta/videos/mas-por-menos/aventura-del-saber-serie-mas-menos-fibonacci-magia-numeros/1291572/

El programa “Más por menos” té el sisè capítol dedicat a Fibonacci.

Leonardo de Pisa, més conegut com Fibonacci, és l’autor de la primera summa matemàtica de l’Edat Mitjana, el Liber Abaci. Amb aquest llibre introdueix en l’Europa cristiana les nou xifres hindús i el signe del zero.

Però a més brinda als calculistes de l’època regles clares per a realitzar operacions amb aquestes xifres tant amb nombres enters com amb fraccions. Però Fibonacci és més conegut entre els matemàtics per la curiosa successió de nombres que duu el seu nom i en la qual cada terme és la suma dels dos anteriors.

Aquesta successió és una autèntica font d’agradables sorpreses. Analitzarem les suggeridores relacions que existeixen entre els seus termes i descobrirem la seva presència en fenòmens naturals coma la ramificació d’algunes plantes, la distribució dels pinyons en les pinyes i de les pipes en els gira-sols. I, encara que en principi costi treball creure-se’l, veurem que està directament emparentada amb un vell amic nostre: el nombre auri.

Us invitem a veure el capítol del programa i a respondre després a les qüestions que podeu trobar en el fitxer adjunt.

Questionari

icona-questionari.gifQüestionati Fibonacci.pdf

ENLLAÇOS INTERESSANTS

El nombre auri

http://www.rtve.es/alacarta/videos/mas-por-menos/aventura-del-saber-serie-mas-menos-numero-aureo/1290977/

 

El programa “Más por menos” fa una bonica presentació del nombre auri, un exòtic nombre ja conegut pels grecs. Veurem com s’obté, què són els rectangles auris i la seva presència en infinitat de manifestacions artístiques, en Pintura, Arquitectura, Escultura… al llarg de la història.

Però el nombre d’or no és tan sols un invent de l’home, la naturalesa ens sorprèn d’una forma que no pot ser casual, tant en el món vegetal com en l’animal, com en multitud de fenòmens físics, amb esdeveniments en els quals aquest famosos nombre fa acte de presència.

Us invitem a veure el capítol del programa i a respondre dresprés a les questions que podeu trobar en el fitxer adjunt.

Questionari

icona-questionari.gifQüestionari Nombre Auri.pdf

ENLLAÇOS INTERESSANTS