40 thoughts on “Les aigues: Rius i mars”

1. lpurcariu 18 novembre 2008 at 20:10

   Vocabulari

   OCEÀ: Un oceà és una gran massa d’aigua que separa continents.
   N’hi han cinc oceans: l’oceà Pacífic, l’oceà Atlàntic, l’oceà Índic, l’oceà Glacial Antàrtic i l’oceà Glacial Àrtic.

   MARS: Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents .

   LLACS: Els llacs són masses d’aigua permanent dipositada en depressions, l’aigua que hi ha als llacs és dels rius i de la pluja.

   RIUS: Els rius són els corrents continus d’aigua. L’aigua arriba als rius de fonts i deus de la pluja o de la fosa de les neus.

   ONES: Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície de mars i oceans.

   MAREES: Les marees són ascensos i descensos del nivell de l’aigua del mar provocats bàsicament per l’atracció de la Lluna sobre l’aigua dels oceans i els mars. Hi ha dos tipus de marees: la marea alta i la marea baixa.
   – La marea alta és quan el nivell de l’aigua puja.
   – La marea baixa és quan el nivell de l’aigua baixa.

   CORRENTS MARINS: Els corrents marins són com grans rius que discorren pels oceans.
2. oamghar 19 novembre 2008 at 21:38

   TEMA 4. Rius i mars

   L’aigua a la natura

   L’aigua de la superfícies de la Terra pot ser: salada i dolça

   Aigua salada es troba als OCEANS I MARS.
   La major part de l’aigua del planeta és salada (97,21% de l’aigua de la terra) i es troba als oceans i als mars.

   Aigua dolça: LLACS I RIUS.
   L’aigua dolça del planeta representa el 2,79% del total de la Terra, i es reparteixen: llacs i rius (0.02%), aigües subterrànies i humitat del sòl (0,62%), icebergs i glaceres (2,14%) i l’atmosfera (0,01%).

   VOCABULARI

   Hidrosfera: conjunt d’aigua que formaels mars i els oceans, els rius, els llacs els casquets polars, les glaceres, les aigues subterrànies i el vapor d’aigua que hi ha a l¡atmosfera.

   Un oceà és una gran massa d’aigua que separa continents. Els oceans de la Terra són: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic…. N’HI HA ALTRES QUE NO ELS ANOMENES…….
   – El Pacífic es troba entre el continent Americà i el continent Asiàtic.
   – L’Atlàntic es troba entre el continent Americà, l’Europeu i Àfrica.
   – L’Índic que voreja les costes d’Àsia, Àfrica i Oceania

   Els mars són la prolongació dels oceans més propers als continents, com el mar Cantàbric o el mar Carib, que són una continuació de l’oceà Atlàntic.

   Els llacs són masses d’aigua dipossitada en depressions i s’alimenta de l’aigua de la pluja.
   Els rius són corrents continus d’aigua. La quantitat d’aigua que porta un riu és el cabal.

   CICLE DE L’AIGUA

   1. Evaporació de l’aigua del mar per la calor del Sol.
   2. Condensació: El vapor d’aigua es refreda, es condensa i forma els núvols.
   3. El vent arrossega els núvols.
   4. Precipitació: part de l’aigua es precipita en forma de neu, pluja o calamarsa.
   5. L’aigua dels rius retorna a la mar.

   L’origen de l’aigua continental,subterrània i suprficial l’hem de buscar enles precipitacions i, per tant, en el cicle de l’aigua.
3. nfolch 19 novembre 2008 at 22:46

   VOCABULARI:

   HIDROSFERA: Mantell d’aigua que envolta el globus terraqüi i que en cobreix, aproximadament, els 2/3 de la superfície.

   EVAPORACIÓ: Vaporització d’un líquid en la superfície que el separa de la fase gasosa amb la qual és en contacte.

   CONDENSACIÓ: Pas d’una substància de l’estat de vapor a l’estat líquid.

   PRECIPITACIÓ: Aigua que procedeix de l’atmosfera i que en forma líquida o sòlida es diposita sobre la superfície de la terra.

   CABAL (D’UN RIU): Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.

   CURS (D’UN RIU): …………..NO ÉS VÀLIDA……………………….????? Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva

   CONCA: Àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.

   VESSANT: ……………….NO QUEDA PROU CLAR……………???? En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena.

   RÈGIM PLUVIAL: ……………..ERROR……………les aigües d’un mar procedeixen principalment de la pluja.

   REGIM NIVAL: ……………ERROR………………les aigües d’un mar que procedeixen principalment de les fosses de les neus.

   ESTIATGE: Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada (normalment a la que ne plou gaire o sigui èpoques seques).

   ONA: Moviment oscil•latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent.

   MAREA: Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna. Segons les fases rep els noms de marea entrant, o flux, marea sortint, o reflux, marea alta, quan el flux arriba al nivell màxim, i marea baixa, quan és al nivell mínim.

   MAREA ALTA: Quan la ……..CANVI DE MOT……marea puja del seu nivell normal.

   MAREA BAIXA: Quan l’aigua baixa del seu nivell normal.

   CORRENTS MARINS: ……….MILLORAR LA DEFINICIÓ ………… Moviment d’una massa d’aigua de mar en un sentit determinat.
4. yboualam 20 novembre 2008 at 15:20

   El cicle de l’aigua

   El cicle de l’aigua comença de la següent manera:

   1. A causa de la calor produïda pel Sol l’aigua del mar s’escalfa.

   2. Després, l’aigua a l’ascendir es refreda, es condensa i forma núvols.

   3. El vent arrosega els núvols cap a les muntanyes.

   4. L’aigua cau en forma de pluja, neu o calamarsa.

   5. Llavors una part de l’aigua cau als rius i finalment els rius desemboquen al mar.
5. nfolch 20 novembre 2008 at 21:19

   Pagina 50

   FIXA’T BÉ… en el dibuix de la circulació de l’aigua.

   1. De quines formes podem trobar l’aigua dolça a la Terra?
   Podem trobar l’aigua dolça son: llacs i Rius
   …………………………………
   AL NOSTRE PALANETA TROBEM AIGUA DOLÇA A L’ATMOSFERA, A LES GLACERES, ALS RISU, ALS LLACS I EN LA HUMITAT DEL SÒL.

   2. En quantes part es divideix el curs d’un riu i com s’anomenen?
   El curs d’un riu es divideix en tres part:
   • curs alt
   • curs mitjà o mig
   • curs baix

   3. Explica les diferències que hi ha entre un riu, un torrent i un rierol.
   La diferència consisteix en què el riu és un corrent continu d’aigua, mentre que els torrents i rierols només porten aigua, o bé aquesta només hi flueix quan plou.

   SINTÈTITZA

   4. Què és un riu? Defineix-lo a la teva manera. Explica, també què s’entén per cabal, conca, curs i règim d’un riu.
   Un riu és una corrent d’aigua continu. L’aigua dels rius procedeix de la pluja, de la fusió de la neu i de fonts i deus.
   Cabal: El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu.
   Conca: una conca és el conjunt de terres que porten les aigües al riu.
   Curs d’un riu: el curs d’un riu és la foprma que adquireix al llarg del seu recorregut.
   Règim d’un riu: el règim d’un riu són les variacions o canvis que experimenta els seu cabal al llarg de l’any.

   5. En què es diferencien els rius de règim nival i els rius de règim pluvial?
   Els rius d’un règim nival i un règim pluvial, es diferencien en que quan un riu te el regim nival vol dir que les seves aigües procedeixen principalment de la fosa de les neus, i quan un riu és de règim pluvial vol dir que l’aigua procedeix principalment de la pluja.

   6. Quins treballs fa un riu durant el seu recorregut? Explica’ls.
   Els treballs que fa un riu en el seu recorregut són:
   – Treball d’erosió: el treball d’erosió és el treball que fa el riu en el curs alt. La força de la’igua que cau pels pendents desgasta el relleu arrencant terra i trossos de pedres de dimensions considerables.
   – Treball de transport: el treball de transport és el treball que fa el riu en el curs mitjà. El riu abandona els materials més grans i transporta aquells que pot arrossegar.
   – Treball de sedimentació: el treball de sedimentació és el treball que fa el riu en el curs baix. L’aigua té menys velocitat i menys força. Elsmaterials que s’han transportat queden dipositats al llit del riu.
   …………………………………….
   HAS DE VIGILAR I FICAR ELS ACCENTS QUAN CAL.
6. yboualam 20 novembre 2008 at 21:28

   4. Longitud del rius espanyols. (pàg 63).

   A) A quin vessant els rius són més cabalosos i curts?
   – Els rius són més cabalosos i curts al vessant cantàbric.

   B) Quin és el riu més llarg del vessant atlàntic?
   – El riu més llarg de vessant atlàntic és el riu Ebre.
   …………………..
   ERROR MOLT GREU! QUI HO SAP?

   C) Per què els rius mediterranis sofreixen forts estiatges?
   – Els risu mediterranis són rius molt irregulars, durant la primavera i la tardor porten aigua, però a l’estiu quasi no en porten d’aigua, ja que pateixen forts estiatges.

   Per què provoquen inundacions?
   – Per la pluja torrencial que pot caure a la primavera i la tardor.
7. dcasals 20 novembre 2008 at 21:52

   ELS RIUS D’EUROPA.

   Els rius de tipus continental, com el Dvina Occidental, el Dnièper i el Don, registren crescudes a la primavera, quan es fonen les neus, i a l’estiu a l’estació plujosa.

   Els rius de tipus oceànic, com la Garona, el Loira, el Sena, el Tàmesi i l’Elba, són cabalosos i regulars, perquè les planes de les quals discorren reben la influència del clima atlàntic.

   Els rius mediterranis, excepte l’Ebre, el Roine i el Po que s’alimenten de les aigües que vénen de les altres serralades, són curts i pateixen forts estiatges a l’estiu, com és el cas del Túria o del Segura.

   ELS RIUS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA.

   Rius del vessant cantàbric. Els rius d’aquest vessant són curts i porten molt corrent perquè les muntanyes on neixen es troben molt a prop del mar Cantàbric, lloc al qual desemboquen. A més aquests rius són cabalosos perquè les pluges en aquestes terres són abundants durant tot l’any. NOMS DE RIUS:……………………….

   Rius del vessant atlàntic. Es tracta de rius llargs, que neixen lluny de la desembocadura, a l’oceà Atlàntic, i que reben nombrosos afluents al llarg del seu curs. En general són rius cabalosos, tot i que pateixen notables estiatges a l’estiu. NOMS DE RIUS:……………………….

   Rius del vessant mediterrani. Llevat de l’Ebre, són rius curts, de poc cabal i molt irregulars. Les crescudes d’aquests rius són notables quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor, però pateixen forts estiatges durant l’estiu. NOMS DE RIUS:……………………….
8. chernandez 20 novembre 2008 at 22:22

   Exercicis de la pàgina 52 del llibre de text.

   SINTETITZA

   1. Explica d’on s’obté l’aigua dolça que utilitzen per al consum.
   L’aigua dolça que utilitzen per al consum s’obté de rius i llacs, tot i que també la podem trobar, però inaccessible, en les glaceres i als pols.

   2. Quins factors influeixen en la manca d’aigua dolça per al consum de la població mundial?
   Els factors que influeixen en la manca d’aigua dolça per al consum de la població mundial són els següents:
   – L’augment de la població, que ha fet multiplicar per sis el consum d’aigua
   – Els efectes del canvi climàtic
   – L’increment en la sobreexplotació
   – La contaminació dels aqüífers

   3. Com és el consum d’aigua segons les diverses regions del planeta?
   El consum d’aigua segons les diverses regions del planeta es el següent:
   Un consum elevat d’aigua potable es dóna en països rics i desenvolupats, i en canvi, els problemes de proveïment els pateixen sobretot la població assentada en països d’Àfrica i de l’Àsia Occidental.
9. mriu 20 novembre 2008 at 23:17

   2. L’APROFITAMENT DE L’AIGUA.

   Observa el gràfic:

   Quin percentatge total de l’aigua del planeta es dolça?

   El percentatge total d’aigua dolça del planeta es d’un 3%, mentre que un 97% és salada. D’aquest 3%, el 2,14% es troba en forma de gel als icebergs i glaceres, 0.64% en forma líquida (rius i llacs amb el 0,02 % i aigües subterrànies i humitat del sòl el 0,62 %), 2l 0,01% és troba en estat gaseos a l’atmosfera.
   ——————————————-

   SINTETITZA. Pàgina 52 del llibre de text.

   1. Explica d’on s’obte l’aigua dolça que utilitzen per al consum.
   L’aigua dolça que obtenim per al consum humà, s’obté dels rius i dels llacs. S’emmagatzema en preses i embassaments. També s’extreu de les aigües subterrànies.

   2. Quins factors influeixen en la manca d’aigua dolça per al consum de la població mundial?
   Entre els factors que influeixen en la manca d’aigua dolça per al consum de la població mundial hi ha:
   – La contaminació ambiental (aigües residuals, abocaments, aqúífers, etc…),
   – L’aigua que es troba inaccesible als pols i les glaceres, etc…
   – També hi ha un increment de població amb una demanda d’aigua cda vegada més gran.

   3. Com és el consum d’aigua segons les diverses regions del planeta?
   El consum d’aigua segons les diverses regions del planeta és molt diferent. Per exemple, als països desenvolupats i rics consumeixen molta aigua potable, però els països pobres, com per exemple, de l’Asia occidental i l’Àfrica no tenen abast
   a aquest servei.
   ————————————————-

   PÀGINA 63, ACTIVITAT 3.

   3. El problema de l’aigua a Espanya.

   La mitjana anual de la pluja a Espanya és de 670 mm. Tot i que aquesta és una quantitat important, el problema és que alguns anys hi plou molt, i d’altres gairebé no hi plou. A més, hi ha zones de la geografia espanyola on les precipitacions hi són molt escasses.

   a) Fixa’t en el gràfic de precipitacions a Espanya del periode 1941-2005:
   – Durant més de mig segle, de què n’hi ha hagut més, d’anys molt secs o anys plujosos?
   – En aquest periode, quants anys hi ha en què la quantitat de precipitació hagi estat normal?

   Durant més de mig segle han predominat els anys molt secs.
   A Espanya durant el període 1941-2005 hi ha hagut 23 anys molt secs i només set anys molt plujosos. En vuit anys la quantitat de precipitacions ha estat normal, és a dir, al voltant de la mitjana.

   b) Ara fixa’t bé en el mapa de pluviositat a Espanya:

   – Segons les precipitacions, en quantes zones es divideix Espanya? Quines són?
   – Quina quantitat de precipitació correspon a cadascuna?
   Segons les precipitacions, Espanya es divideix en tres zones:
   L’Espanya humida, amb més de 800 mm.
   L’ Espanya seca, amb menys de 600 mm.
   L’ Espanya semiàrida, menys de 350 mm.

   – A quines zones d’Espanya hi plou més?
   Les zones d’Espanya on les pluges són abundants, es situen al nord de la península Ibèrica, Galícia i al nord de Portugal, Una mica al Sistema central i en una petita porció de l’estret al sud d’Espanya.

   A quina d’aquestes hi plou menys?
   Les zones on les pluges són escasses es situen vora la regió de Múrcia, sud-est peninsular i al nord-est d’Espanya.

   A quina d’aquestes dues categories situaries Catalunya?
   Les zones on Catalunya s’hi podria situar, entre l’Espanya seca i l’Espanya semiàrida.
   El nord de Catalunya pertany a l’Espanya humida, però la major part de la nostra Comunitat és seca, amb menys de 600 mm i una petita part de l’oest (Segrià i Garrigues) és àrida.

   c) Davant la manca d’aigua, com podem contribuir a estalviar-ne?
   Per fer front a la manca d’aigua podem contribuir-hi tancant bè les aixetes, evitant que així degotin. Una altra manera és no malgastar l’aigua. no malbaratar-la. Per exemple, quan ens rentem les dents, tancar l’aixeta mentre no l’ha utilitzem. A més de contribuir a l’ajuda per el medi ambient, també reduïm el cost d’aigua, així donem un respir a la nostra butxaca.
   —————————————

   3. OCEANS, MARS, RIUS I LLACS DE LA TERRA.

   Consulta les pàgines 54 i 55 del llibre.

   Localitzeu en el mapa els cinc oceans.

   1. Quin és l’oceà més gran?
   – L’oceà més gran és l’oceà Pacífic.

   2. Quin és l’oceà més estret?
   – L’oceà més estret és l’oceà Atlàntic.

   3. Quin oceà es troba entre Àsia, Amèrica i Oceania?
   – L’oceà que és troba entre l’Àsia, Amèrica i Oceania s’anomena oceà Pacífic.

   4. Quina forma té l’oceà Atlàntic? On està situat?
   – L’oceà Atlàntic té una forma més aviat estreta i allargada, en forma de S.
   – L’oceà Atlàntic està situat entre Àfrica, Europa i el continent americà.

   5. Quin oceà té una quantitat d’illes més gran?
   L’oceà amb una quantitat més gran d’illes és l’oceà Pacífic.

   ————————————————

   CONTESTA LES QÜESTIONS DEL LLIBRE, PÀGINA 54.

   1. Com s’anomenen els oceans de la Terra?
   El nom dels oceans que banyen la Terra són: Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtic.

   Quines costes banya cadascún d’ells?
   Pacífic: Amèrica, Àsia i Oceania
   Atlàntic: Amèrica, Àfrica i Europa.
   Índic: Oceania, Àfrica i Àsia
   Àrtic: Nord-Amèrica, nord d’Europa i nord d’Àsia.
   Antàrtic: sud-Amèrica, el sud d’Àfrica i el sud d’Oceania.

   2. A quin oceà desemboquen els rius més llargs d’Amèrica del nord?
   Els rius més llargs d’ Amèrica del nord desemboquen a l’oceà ATLÀNTIC.
   I els d’ Amèrica del sud?
   Els rius més llargs d’Amèrica del sud desemboquen a l’oceà Atlàntic.
   Per què?
   Perquè el seu traçat és així, JA QUE A L’OEST DE TOT EL CONTINENT HI HAN LES MUNTANYES ROCALLOSES AL NORD I LA SERRALADA DELS ANDES AL SUD

   3. Observa on neixen les dues capçaleres del riu Nil i veuràs què en aquesta zona també hi ha llacs. Podríes relacionar aquests fets amb el que has estudiat sobre el relleu d’Àfrica?
   El relleu del Nil es així, perquè la vall del Nil forma un llarg oasi fins a desembocar en un delta ample i fèrtil.
   ……………………………………….
   LA TEVA RESPOSTA ANTERIOR NO ESTÀ BÉ.
   UNA BONA PART DELS GRANS RIUS DE L’ÀFRICA TENEN L’ORIGEN A LA ZONA ORIENTAL DEL CONTINENT, ON SE SITUA LA GRAN FALLA ANOMENADA VALL DEL RIFT.

   4. Agrupa els rius asiàtics segons l’oceà on desemboquen: oceà Glacial Àrtic, oceà Pacífic, oceà Índic.
   Agrupació dels rius asiàtics:
   – Rius que desemboquen a l’oceà Glacial Àrtic: Obi, Ienessei, Lena.
   – Rius que desemboquen a l’oceà Pacífic: Amur, riu groc (Huang He), riu blau (Chang Jiang), Mekong.
   – Rius que desemboquen a l’oceà Índic: Indus, Ganges.

   5. Identifica al mapa deu grans rius, deu grans llacs i deu mars. Procura que n’hi hagi de tots els continents.
   Deu grans rius:

   – Rius: Amazones, Nil, Volga, Missisípi, Murray, riu Blau ( Chang Jiang), Níger, Obi, Danubi i l’Orinoco.
   – Llacs: Làdoga, Victòria, Baikal, Michigan, Titicaca, Gran Llac de l’Esclau, Gran llac dels Òssos, Ònega, Ontario i el Txad.
   – Mars: Mediterrani, Roig, d’Aràbia, Negre, Caspi, del Japó, de les Antilles, de Beaufort, de Bèring i el Groc.
   —————————————-
   VULL FELICITAR-TE PEL GRAN ESFORÇ QUE HAS FET. HAS TREBALLAT MOLT BÉ. ELS TEUS COMPANYS PODRAN LLEGIR-HO I APRENDRE FORÇA. TOT ESTÀ MOLT CLAR I MOLT BEN EXPLICAT.
10. adiallo 21 novembre 2008 at 10:56

    Hola

    M’agradaria que algù m’expliqui que són els terratrèmols. Com poden moure la terra?.
11. rsantacatalina 22 novembre 2008 at 11:35

    Els rius de la Península Ibèrica.

    A la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants, segons el mar o l’oceà en que desemboquen:

    RIUS DEL VESSANT CANTÀBRIC: Els rius d’aquest vessant són curts i porten molt corrent perquè les muntanyes on neixen es troben molt a prop del mar Cantàbric, lloc al qual desemboquen. A més, aquests rius són cabalosos perquè les pluges en aquestes terres són abundants durant tot l’any. NOMS DE RIUS:……………………….

    RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI: A part de l’Ebre, són rius curts, de poc cabal i molt irregulars. Les crescudes d’aquests rius són notables quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor, però pateixen forts estiatges durant estiu. NOMS DE RIUS:……………………….

    RIUS DEL VESSANT ATLÀNTIC: Es tracta de rius llargs, que neixen lluny de la desembocadura, a l’oceà Atlàntic, i que reben nombrosos afluents al llarg del seu curs. En general són rius cabalosos, tot i que pateixen notables estiatges a l’ estiu. NOMS DE RIUS:……………………….
12. aalayon 22 novembre 2008 at 12:41

    3. OCEANS, MARS, RIUS I LLACS DE LA TERRA.

    1. Localitzeu els cinc oceans.
    Els cinc oceans de la Terra es troben situats:
    – L’Atlàntic: Es troba situat entre els coninents d’Amèrica, Europa i Àfrica.
    – El Pacífic: Voreja les costes del litoral est d’Àsia i d’Oceania i acaba al litoral oest d’Amèrica.
    – L’Índic: Està situat al sud d’Àsia i a l’est d’Àfrica.
    – Els oceans Glacial Àrtic i Antàrtic:Envolten els pols de la Terra, l’Àrtic al nord i l’Antàrtic al pol sud.

    2. Quin és l’oceà més gran? I el més estret?
    L’oceà més gran és l’oceà Pacífic amb una extensió de 165.700.000 km2. I el més estret és l’oceà Atlàntic.

    3. Quin oceà es troba entre l’Àsia, Oceania i Amèrica? Amb quin altre oceà limita pel nord?
    L’oceà que es troba entre l’Àsia, Oceania i Amèrica és el Pacífic. Aquest limita al nord amb l’oceà Glacial Àrtic.

    4. Quina forma té l’Atlàntic? On està situat?
    Té forma de S i és estret i alalrgat. Està situat entre els continents d’Europa, Àfrica i Amèrica.

    5. Quin oceà té una quantitat d’illes més gran?
    L’oceà Pacífic amb 25.000 illes (més que tots els altres oceans del món junts).
13. jribes 24 novembre 2008 at 18:42

    Vocabulari

    Rierol: Un rierol és un curs d’aigua irregular i intermitent, menys important que un riu i més que un torrent. És curt, estret i irregular rep el nom de riera o rierol.

    Torrent: Un torrent és un curs d’aigua, molt pendent, amb corrent impetuós de curs irregular format per la pluja o el desgel.
14. lvila 24 novembre 2008 at 20:07

    Respecte al comentari que va fer nfolch a les 22:46 voldria rectificar algunes de les seves definicions:

    CURS D’UN RIU: El curs d’un riu, és el recorregut que fa un riu des de que neix fins que desemboca passant per les següents fases: curs alt, curs mitjà i curs baix.

    VESSANT: Un vessant, és el conjunt de rius que desemboquen a un mar o oceà determinat.

    RÈGIM PLUVIAL: Un règim pluvial, significa que les aigües que porta un riu procedeixen de les pluges.

    RÈGIM NIVAL: Un règim nival significa, que les aigües que porta un riu procedeixen de la neu.

    MAREA ALTA: Marea alta, s’anomena quan la marea en sí, puja del seu nivell normal.

    CORRENTS MARINS: Els corrents marins, són com grans rius que discorren pels oceans.
15. lpurcariu 24 novembre 2008 at 20:15

    L’AIGUA A LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA

    Resum de l’esquema de la pàg. 62 del llibre.

    L’aigua de la Terra pot ser salada o dolça.

    L’aigua salada es troba als mars i als oceans, els mars i els oceans estan en moviment constant en forma de: ona, marees i corrent.

    Les ones i les marees actuen sobre les costes i les transformen.

    Els corrents actuen sobre el clima.

    L’aigua dolça es troba als rius, llacs i a les glaceres.

    Els rius es divideixen en curs alt, curs mitjà i curs baix.
    – Curs alt: Al curs alt el riu erosiona el terreny.
    – Curs mitjà: Al curs mitjà el riu transporta els materials que ha erosionat al curs alt.
    – Curs baix: Al curs baix el riu sedimenta o deposita els materials que ha anat transportant.
    ………………………………..
    HO HAS FET MOLT BÉ.
16. nfolch 24 novembre 2008 at 21:31

    Activitats pagina: 57

    FIXA’T BÉ en les fotografies de les marees

    1. Quina fotografia correspon a la marea alta? I a la marea baixa?
    La fotografia que correspon a la marea alta es la “foto A” (pagina 57), perque ha pujat el nivell de l’aigua del mar. La fotografia que correspon a la marea baixa és la “foto B” (pagina 57), perquè ha baixat el nivell de l’aigua del mar.

    2. Quines diferències hi veus, entre aquestes dues fotografies?
    Les diferències que hi ha entre les dues són:
    – En la “A” la marea ocupa tot el lloc, i en canvi a la ”B” ocupa un tros molt petit.
    – En la “A” no hi ha gent i en la “B” si que hi ha gent.
    ……………………………
    – A la fotografia A, la marea està en fase de crescuda i a la B, en fase de descens.
    – L’aigua està a diferent nivell. A la foto A, la part baixa de les roques està coberta per l’aigua. En canvi a la foto B es pot veure una extensió més gran de les roques.
    – El paisatge de la foto A és marí. El paisatge de la foto ´B és terrestre. Per això hi ha gent que camina per la sorra, abans coberta d’aigua.

    3. Observa la fotografia en què la marea és alta i fixa’t que de vegades arriba a ser encara més alta. Assenyala fins on arriben les marees més altes en aquesta costa.
    L’exercici 3 s’ha de fer al llibre perquè hem d’assenyalar una cosa en una de les fotografies.
    ……………………..
    Les marees més altes poden arribar a cobrir els grans buits inferiors de les roques.
17. jbague 25 novembre 2008 at 08:17

    Vull corregir una resposta que yboualam va contestar malament.

    4. Longitud dels rius espanyols (pàg 63).

    b) Quin és el riu més llarg del vessant atlàntic? I del vessant mediterrani?
    – El riu més llarg del vessant atlàntic és el riu Tajo.

    – El riu més llarg del vessant mediterrani és el riu Ebre.
    …………………………
    MOLT BÉ.
18. mgarcia 25 novembre 2008 at 18:59

    M’agradaria poder resoldre el dubte de: adiallo, el dia 21 de novembre del 2008, a les 10:56h.

    Els terratrèmols són moviments violents de la superfície terrestre, generalment, duren molt poc temps, uns segons. Es propaguen a travès d’ones sísmiques, i són produits pel moviment ràpid i brusc de les plaques tectòniques.
    ……………………………….
    HEM HAGUT DE CORREGIR-TE MOLTES FALTES D’ORTOGRAFIA. HAS DE FICAR-HI MÉS ATENCIÓ QUAN ESCRIU.S
19. acastro 25 novembre 2008 at 19:11

    TEMA 4. RIUS I MARS

    4. La dinàmica oceànica

    4.1. ELS MOVIMENTS DELS MARS I ELS OCEANS

    Les aigües del oceans i dels mars es troben sempre en moviment a causa de l’acció de les ones, les marees i els corrents marins.

    Les ones. Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície de mars i oceans. Aleshores les aigües s’arrissen i empenyen les que tenen al seu costat.

    Les marees. Les marees són ascensos i descensos del nivell d’aigua del mar provocats per l’atracció de la Lluna sobre l’aigua d’oceans i mars, hi han dos tipus de marees:
    – la marea alta és quan el nivell d’aigua puja (ascens).
    – la marea baixa és quan el nivell d’aigua baixa (descens).

    Els corrents marins. Els corrents marins són com grans rius que discorren pels oceans.

    4.2. L’ACCIÓ DEL MAR EN EL MODELAT DE LES COSTES

    L’acció d’aigua, sobretot de les ones i les marees, modela les costes, desgasta els penya-segats i en provoca el retrocés.
20. lpurcariu 25 novembre 2008 at 19:54

    DESCOBREIX…com són els rius peninsulars.

    4. Quines són les característiques dels rius europeus? Com es classifiquen?
    Els rius europeus tenen molta relació amb el clima del lloc pel qual transcorren. Per això es divideixen en tres grups:

    Els rius de tipus continental: Els rius de tipus continental creixen a la primavera quan es fonen les neus, i a l’estiu que es l’estació plujosa. Com el Dnièper, Don, el Volga i el Rin.

    Els rius de tipus oceànic: els rius de tipus oceànic són calabossos i regulars, perquè les planes per les que discorren reben la influència del clima atlàntic.

    Els rius mediterranis: els rius mediterranis s’alimenten de les aigües que vénen de les altes serralades, són curts i pateixen forts estiatges a l’estiu. Com el Túria i el Segura.

    5. Com són els rius espanyols del vessant mediterrani?
    Els rius espanyols del vessant mediterrani són rius curts i molt irregulars.

    6. Què passa quan els rius que són curts i de cabal irregular pateixen pluges torrencials?
    Doncs que les CRESCUDES D’AQUESTS RIUS SÓN MOLT FORTES QUAN PLOU DE MANERA TORRENCIAL A LA PRIMAVERA I A LA TARDOR, EN AQUESTS MOMENTS PODEN PROVOCAR INUNDACIONS AMB PROBLEMES MOLT SERIOSOS.
21. mgarcia 25 novembre 2008 at 20:50

    M’agradaria, poder rectificar alguns errors, o males aclaracions que va cometre: nfloch, el dia 19 de novembre del 2008 a les 22:46.

    Vocabulari:

    RÈGIM PLUVIAL: El règim pluvial, és quan les aigües d’un riu, procedeixen principalment, de les aigües de la pluja.

    RÈGIM NIVAL: El règim nival, és quan les aigües d’un riu, procedeixen principalment de la neu, del gel, o del desglaç de la neu.

    CURS D’UN RIU: El curs d’un riu és la direcció, o el camí, que segueix l’aigua del riu, des de que neix fins a la seva desenbocadura.

    MAREA ALTA: La mare alta, és quan el nivell de l’aigua del mar puja.

    CORRENTS MARINS: Els corrents marins són com a rius que discorren pels oceans.
22. emasgoret 25 novembre 2008 at 21:28

    TEMA 4. LA CIRCULACIÓ DE LES AIGÜES

    VOCABULARI

    GLACERA- una glacera és massa de glaç formada en una regió de neu i que es mou lentament avall. A les zones de neu és fàcil que es produeixi una gran acumulació de neu i que les capes inferiors d’aquesta es converteixin en glaç, el qual, per l’acció de la gravetat.

    UN LLAC- Un llac és una acumulació d’aigua, situada en una depressió a terra ferma

    TORRENT- Un torrent és un curs d’aigua, molt pendent, amb corrent impetuós de curs irregular format per la pluja o el desgel.

    AFLUENT-Un afluent és un riu o torrent que desemboca en un altre de més important. Els afluents d’un riu es classifiquen en afluents per la dreta i afluents per l’esquerra, segons el costat del riu principal al qual arriben vist en el sentit del corrent, o sigui, mirant riu avall

    PANTÀ- Un pantà és un mantell d’aigües estancades i poc profundes, en el qual creix una vegetació aquàtica de vegades molt densa que pot estar a certa altitud. La majoria de les vegades, el pantà ocupa en una vall la part abandonada per les aigües d’un riu, com antics meandres, jaços abans molt amples i després reduïts per alguna causa que hagi afectat al cabal del riu a les regions semidesèrtiques. Els pantans poden ser d’aigua dolça o d’aigua salada i de marea o sense ella.

    CURS ALT- El curs alt és quant fa un treball d’erosió intens gràcies a la força que tenen les aigües a causa dels pendents del relleu. el riu transporta còdols força grans.

    CURS MITJÀ- El curs mitjà es quant fa un treball d’erosió menor perquè el pendent és bastant més suau. Aleshores el riu abandona els materials més grans i fa un treball de transport dels materials menors que pot arrossegar.

    CURS BAIX- El curs baix és el pendent cada vegada és més feble, l’aigua perd velocitat i força. El riu fa un treball de sedimentació quan diposita els materials que arrossega. Omple les valls, forma deltes i fa emergir les platges poc profundes.

    RIU- Un riu és un corrent natural d’aigua que flueix amb continuïtat. Posseïx un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües es perden per infiltració i evaporació. Quan el riu és curt i estret rep el nom de riera o rierol.

    MARESMA- Una maresma és és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, typha, cyperales i altres plantes herbàcies en ocasions amb la presència també de plantes llenyoses d’alçada reduïda, com els tamarius en un medi d’aigües someres.

    ESTUARI- Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d’un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació. La desembocadura en estuari està formada per un sol braç o curs fluvial que és molt ample i profund, encara que també solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aigües permet créixer algunes herbes que suporten aigües bastant salines.

    LBUFERA- Una albufera és un llac litoral d’aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalmet de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més punts. La seua formació sol estar causada per colmatació d’una antiga badia pels aports de sediments marins o fluvials. On les marees no son molt fortes i la sorra se sedimenta a una llarga llengua propera a la costa es formen albuferes llargues i estretes, separades del mar per una estreta barra de sorra o terra paral·lela a la orilla. Degut al lent fluix e intercanvi d’aigües amb la mar, les seues temperatures són molt més càlides. Són espais plens de vida amb una flora aquàtica i fauna ictícola abundant que va a posar els ous i sent utilitzades per moltes aus migratòries per fer escala als seus viatges estacionals.

    SEDIMENTACIÓ- La sedimentació és el procés pel qual el material sòlid, transportat per un corrent d’aigua, es diposita en el fons del riu.
23. jforcat 25 novembre 2008 at 22:21

    Hola nois i noies, m’agradaria fer una explicació sobre la pàg. 56

    Els Movimements dels Mars i els Oceans.

    Les aigües dels oceans i dels mars es troben sempre en moviment a causa de l’acció de les ones, les marees i els corrents marins.

    Les Ones. Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita la superficie de mars i oceans. Aleshores les aigúes s’arrisen i empenyen les que tenen al costat, i aquestes, al seu torn, agiten les aigúes contingúes i aixi successivament

    Les marees. Les marees són ascensos i descensos del nivell de l’aigua del mar provocats bàsicament per l’atracció de la lluna sobre l’aigua d’oceans i mars.
    – La fase en què el nivell de l’aigua puja és coneguda com a marea alta.
    – La fase de descens és la de marea baixa.

    Els corrents marins. Els corrents marins són com grans rius dins dels oceans.

    CURIOSITAT Sobre el Mediterrani
    Sabies que d’aqui a 5 mil mil·lions d’anys el Mediterrani es convertirà en un gran llac que s’assecarà, ja que rep menys aigua dels rius que la que s’avopora.
24. lvilaseca 26 novembre 2008 at 16:32

    SINTETITZA Pàg. 57

    4. Què origina les ones? Per què diem que les ones no avancen cap a la costa?
    – Les ones s’originen quan el vent agita la superfície de mars i oceans. Aleshores les aigües s’arrissen i empenyen les que tenen al costat i així successivament. Diem que les ones no avancen cap a la costa perquè només pugen i baixen fent un moviment circular.

    5. Què són les marees? Què anomenem marea alta i marea baixa?
    – Les marees són ascensos i descensos del nivell de l’aigua del mar provocats per l’atracció de la Lluna sobre l’aigua d’oceans i mars.
    – Anomenem marea alta a la fase en què el nivell de l’aigua puja. La fase de descens l’anomenem marea baixa.

    6. Què són els corrents marins?
    – Els corrents marins són com grans rius que discorren pels oceans

    7. Explica per quina raó les aigües dels corrents marins no es barrejen amb les del mar per on passen.
    – El fet de que les aigües no es barrejin és que són diferents en temperatura, densitat i salinitat.
    ………………………………………..
    MOLT CLAR I BEN ESCRIT.
25. dcasals 26 novembre 2008 at 18:31

    OCEANS, RIUS I LLACS DE LA TERRA.

    OCEANS

    L’oceà Pacífic s’estén per Àsia, Oceania i Amèrica. Aquest oceà conté centenars d’illes i arxipièlargs. Moltes de les illes són volcàniques i registren erupcions i terratrèmols freqüents. Altres illes són coral.lines i són formades per nombroses colònies de coralls. Al Pacífic hi ha les fosses marines més profundes del planeta.

    L’oceà Atlàntic és estret i allargat. Les seves aigües banyen les costes europees i africanes i les d’Amèrica. L’Atlàntic és l’oceà amb menys profunditat i hi emergeixen poques illes, però en canvi hi ha molts mars costaners.

    L’oceà Glacial Antàrtic i l’oceà Glacial Àrtic envolten els pols de la Terra i una part de les seves aigües es troben permanenment glaçades.

    L’oceà Índic voreja les costes d’Àsia i d’África. Té poques illes i la profunditat és mitjana.

    LLACS

    Els Grans Llacs separen el Canadà dels Estats Units i estan connectats entre ells com formant un mar interior que desguassa pel riu Sant LLorenç.

    El Caspi és el llac més gran del món; tant, que és considerat un mar interior.

    RIUS

    El Mississipí – Missouri és el riu més llarg d’Amèrica del Nord. Malgrat les crescudes, és un riu navegable. Després de recórrer lentament la gran plana del centre dels Estats Units, desemboca tot configurant un delta.

    L’Amazones és el riu més cabalós de la Terra. Neix als Andes i travessa una gran plana coberta de selva. Al curs baix, aquest riu és tan ample que des d’una riba no es veu l’altra. A la desembocadura, l’illa de Marajó és tan gran com Bèlgica.

    Els rius Paranà, Paraguai i Uruguai neixen als altiplans brasilers i desemboquen a l’estuari del Rio de la Plata.

    El Níger baixa dels alts altiplans i corre cap a cubetes o depressions interiors. Fins que arriba al mar, descriu un curs tortuós amb cascades i ràpids.

    El Congo és un riu molt cabalós. Travessa la selva africana i és navegable en algunes parts del seu recorregut però en altres presenta cascades i ràpids.

    El Nil és el riu més llarg del món; neix als altiplans equatorials i després s’uneix al Nil Blau que neix al Massís Etíop. La vall del Nil forma un llarg oasi fins a desembocar en un delta ample i fèrtil.

    El Darling i el Murray són rius curts a causa de la proximitat al mar des de el lloc on neixen, i força cabalosos.

    El Ganges és el riu sagrat de l’Índia. Recull les aigües dels rius de l’Himàlaia i de les pluges monsòniques. El Ganges desemboca en un delta immens i fèrtil.

    El Huang He és conegut com el riu groc perquè porta en suspensió sorres fines del desert. Quan el cabal augmenta, per a la fosa de les neus o les pluges monzòniques, causa grans crescudes.

    Els llargs rius siberians desemboquen a l’Àrtic. Alguns, com l’Obi i el Lena, resten glaçats durant l’hivern. A la primavera el desglaç pot causar inundacions importants perquè els blocs de neu del curs baix del riu no deixen pas a les aigües procedents de la capçalera, situada en latituds on el glaç es fon abans.
    ………………………………….
    MOLT BÉ. A QUIN CONTINENT ES TROBEN CADA UN D’AQUESTS RIUS?
26. rsantacatalina 26 novembre 2008 at 18:48

    En relació al comentari que vaig fer el dia 22 a les 11: 35, m’agradaria completar la informació.

    Els rius del vessant cantàbric són: el riu Navia i el riu Nalón. El Nalón ès un dels rius destacats del vessant cantàbric. Té les característiques pròpies d’aquest vessant: curts i cabalosos.

    Els rius del vessant atlàntic són: el riu Genil, el Guadalquivir, el Odiel, el Zújar, el Guadiana, el Jarama, el Alagón, el Tormes, el Duero, el Pisuerga, el Esla, el Sil, el Miño, el Tambre, el Ulla i el Tajo. El Tajo és el riu més llarg d’ Espanya i un dels més cabalosos. Desemboca a Lisboa ( Portugal) tot formant un estuari.

    Els rius del vessant mediterrani són: el riu Guadalhorce, el Andarax, el Almanzora, el Segura, el Xúquer, el Túria, el Millars, el Cinca, el Gállego, el Llobregat, el Ter, el Jalón, el Aragó, el Segre i el Ebre. El Ebre és el riu més cabalós d’ Espanya perquè durant el seu curs rep nombrosos afluents. L’ Ebre forma un ample delta a la desembocadura.
    …………………………………
    ARA SÍ QUE ESTÀ FORÇA COMPLETA LA RESPOSTA.
27. rsantacatalina 26 novembre 2008 at 19:11

    VOCABULARI

    Les MAREES són ascensos i descensos del nivell de l’aigua del mar provocats bàsicament per l’atracció de la Lluna sobre l’aigua d’oceans i mars.
    La fase en què el nivell de l’aigua puja ès coneguda com a marea alta.
    La fase de La Fase de descens ès la de marea baixa.

    Les ONES són ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície de mars i oceans. Aleshores les aigües s’arrissen i empenyen les que tenen al costat, i aquestes, al seu torn, agiten les aigües contigües i així successivament.

    Els CORRENTS MARINS són com grans rius que discorren pels oceans.
    Encara que sembli estrany, l’aigua dels corrents i la de la resta del mar no es barregen perquè són molt diferents en temperatura, densitat i salinitat.
    Quan la temperatura d’un corrent és superior a la de l’aigua contigua es considera que és un corrent càlid, i si és inferior, fred.
28. mdosantos 26 novembre 2008 at 19:19

    RIUS I MARS

    S’anomena hidrosfera el conjunt d’aigua que formen els mars i oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.

    L’aigua és la substància més abundant que hi ha a la Terra. La podem trobar en estat sòlid (glaç), líquid (aigua) i gasós (vapor).

    L’aigua és present a la Terra en forma d’aigua dolça i d’aigua salada. Tot i així, la proporció de cadascuna és molt desigual: el 97,21% de l’aigua de la Terra és salada i el 2,79% és dolça.
29. chernandez 26 novembre 2008 at 21:45

    ACTIVITAT:

    EL PROBLEMA DE L’AIGUA A ESPANYA, Pàgina 63

    a) Fixa’t en el gràfic de precipitacions a Espanya del període 1941-2005:

    – Durant més de mig segle, de què n’hi ha hagut més, d’anys molt secs o d’anys molt plujosos?
    Durant més de mig segle, hi ha hagut més anys secs que plujosos.

    – En aquest període, quants anys hi ha en què la quantitat de precipitació hagi estat normal?
    En aquest període hi ha hagut 8 anys en que la quantitat de precipitacions ha estat normal.
    …………………………..
    A ESPANYA DURANT EL PERÍODE 1941-2005 HI HA HAGUT 23 ANYS MOLT SECS I NOMÉS SET MOLT PLUJOSOS. EN VUIT ANYS LA QUANTITAT DE PRECIPITACIONS HA ESTAT NORMAL, ÉS A DIR, AL VOLTANT DE LA MITJANA.

    b) Ara fixa’t bé en el mapa de la pluviositat a Espanya:

    – Segons les precipitacions, en quantes zones es divideix Espanya? Quines són?
    Espanya es divideix en tres zones, que són les següents:
    – zona humida
    – zona seca
    – zona semiàrida

    – Quina quantitat de precipitació correspon a cadascuna?
    La quantitat de precipitació que correspon a cadascuna és:
    – Espanya humida: més de 800 mm a l’any.
    – Espanya seca: menys de 600 mm a l’any.
    – Espanya semiàrida: menys de 350 mm a l’any.

    – A quines zones d’Espanya hi plou més? A quines hi plou menys? A quina d’aquestes dues categories situaries Catalunya?
    Les zones d’Espanya on hi plou més són:
    Al nord d’Espanya es produeix una major quantitat de precipitacions.
    – Massís Galaic
    – Pics d’Europa
    – Part de la Serralada Cantàbrica
    – Muntanyes Basques
    – Pirineus
    – La meitat nord de Portugal
    – Sistema Central
    – Un punt concret de la Serralada Penibètica

    Les zones d’Espanya on hi plou menys són:
    Al sud-est peninsular és on menys hi plou.
    – Meseta Septentrional
    – Muntanyes de Toledo
    – Meseta Meridional
    – Sierra Morena
    – Depressió del Guadalquivir
    – El sud de Portugal
    – Depressió de l’Ebre
    – Serralada Ibèrica

    D’aquestes dues categories Catalunya es situaria en la zona seca, tot i que podem observar a la zona dels Pirineus una zona humida.

    c) Davant la manca d’aigua, com podem contribuir a estalviar-ne?
    – No posar la rentadora i el rentavaixelles fins que estiguin plens.
    – Dutxar-nos en lloc d’omplir la banyera.
    – Quan rentem els plats a mà, ens rentem les dents o ens ensabonem les mans, tenir l’aixeta tancada.
    – Tancar bé les aixetes perquè no gotegin.
    – Regar el jardí o les plantes de bon matí o al vespre per reduir evaporació de l’aigua.
    …………………………….
    MOLT BÉ.
30. ecapell 26 novembre 2008 at 22:06

    DESCOBREIX…com són els rius peninsulars. (pàgina 61, llibre de text)

    1. Fixa’t en les conques dels rius Duero, Tajo i Guadiana. Quina és la conca més extensa?
    La conca més extensa entre els rius Duero, Tajo i Guadiana és el riu Tajo.
    …………………………………….
    ERROR EN LA RESPOSTA. QUI HO SAP??????

    2. Quins rius discorren per la Meseta i desemboquen a Portugal?
    Els rius que dicorren per la Meseta i desemboquen a Portugal són: El Tajo i el Duero

    3. Què passa amb el Guadiana?
    El riu Guadiana desemboca a la frontera entre Portugal i Espanya.
    ……………………………………..
    FALTES D’ORTOGRAFIA QUE HAS FET: portugal, desenboquen, desenboque, meseta
31. jbague 27 novembre 2008 at 12:54

    Vull contestar a una pregunta en que la ecapell es va equivocar.

    1. Fixa’t en les conques del rius Duero, Tajo i Guadiana. Quina és la conca més extensa?
    La conca més extensa és la conca del riu Duero.
32. jbague 27 novembre 2008 at 20:04

    Vulll completar la informació del comentari de la rsantacatalina (del 22 de novembre) posant els rius dels vessants.

    Els rius de la península Ibèrica.

    1- Vessant Cantàbric: riu Nalón, riu Navia.

    2- Vessant Mediterrani: riu Aragó, riu Ter, riu Segre, riu Ebre, riu Jalón, riu Gállego, riu Cinca, riu Millars, riu Túria, riu Xúquer, riu Segura, riu Almanzora, riu Andarax i riu Guadalhorce.

    3- Vessant Atlàntic: riu Tambre, riu Ulla, riu Miño, riu Sil, riu Elsa, riu Pisuerga, riu Duero, riu Tormes, riu Alagón, riu Tajo, riu Jarama, riu Guadiana, riu Zújar, riu Guadalquivir, riu Genil i riu Odiel.
33. nfolch 27 novembre 2008 at 20:10

    Hola, ecapell. Et voldria dir que el comentari que has penjat el dia 26 de novembre a les 22:06, has fet una resposta malament. La correcta és:

    1. Fixa’t en les conques dels rius Duero,Tajo i Guadiana. Quina és la conca més extensa?
    – La conca més extensa és la del riu Duero.
34. mgarcia 27 novembre 2008 at 20:11

    M’agradaria rectificar un error que va cometre: ecapell, el dia 26 de novembre, a les 22:06h.

    DESCOBREIX…com són els rius peninsulars.(pàg 61, llibre de text)

    1. Fixa’t en les conques dels rius Duero, Tajo, i Guadiana. Quina és la conca més extensa?

    – La conca més extensa és la del riu Duero.
35. jbague 27 novembre 2008 at 20:21

    Vull ubicar els rius que va mencionar dcasals en el comentari del 26 de novembre.

    Localització dels rius següents:

    Amèrica del nord: Mississipí – Missouri, San Lorenzo.

    Amèrica del sud: Amazones, Paranà, Paraguai, Uruguai.

    Europa: Tajo, Ebre.

    Àsia: Ganges, Huang He, Obi, Lena.

    Àfrica: Níger, Congo, Nil.

    Oceania: Darling, Murray.
36. chernandez 27 novembre 2008 at 20:53

    El cicle de l’aigua

    Aquesta activitat és al dossier de treball

    1. EL CICLE DE L’AIGUA .

    A partir del dibuix, explica en què consisteix el cicle de l’aigua.

    El cicle de l’aigua té el següent procés:

    – Fase 1. Pas de líquid a sòlid.
    El sol escalfa l’aigua del mar, dels rius, dels llacs… Amb l’escalfor, part d’aquesta aigua s’evapora i forma vapor d’aigua.

    – Fase 2. El segon pas és de gas a líquid.
    Quan arriba a una altura determinada de l’atmosfera el vapor d’aigua es transforma en petites gotes d’aigua que suren en l’aire i formen els núvols.

    – Fase 3. De gas a líquid.
    Quan els núvols arriben a les zones més fredes, les gotes s’agrupen. Llavors cauen en forma de pluja. Però si la zona de l’atmosfera és molt més freda, el vapor d’aigua es transforma en neu o calamarsa. Aquest pas s’anomena de gas a sòlid

    – Fase 4.
    Els torrents i els rius recullen l’aigua de la pluja o del desglaç de la neu i l’aboquen al mar.

    El cicle de l’aigua mai s’atura.
    …………………………………………..
    US SEMBLA CORRECTE AQUESTA EXPOSICIÓ ?
37. mriu 27 novembre 2008 at 21:18

    EL RIU EBRE.

    El riu Ebre és l’unic gran riu peninsular que aboca al mar Mediterrani. El riu Ebre, neix al vessant sud de la serralada Cantàbrica, (a Fontíbre concretament) segueix una trajectoria d’uns 910 km, (tot fent esses) i desembocant a un ampli delta d’uns 500 km quadrats.

    La seva gran trajectoria comença a la comunitat de Cantàbria, passant per Castella i Lleó, travessant la Rioja i Navarra i Aragó, i finalment desembocant a Catalunya, desembocant al parc natural del delta de l’Ebre, a la comarca del Montsià.
    També cal dir que l’Ebre té més d’un afluent, tant per la dreta com per l’esquerra. Algun dels seus afluents més importants pel costat esquerre són: R. Segre, R. Cinca, R. Gállego, R. Aragó, entre d’altres. Pel marge dret són destacats rius com: R. Jiloca, R. Jalón, etc…

    L’Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l’estació freda, d’octubre a març, tot i que a vegades s’allargen al tram final fins al maig. Les crescudes d’estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus.

    És important saber, que la conca de l’Ebre és molt coneguda. Els principals massísos que delimiten la seva conca són:
    Al nord, limíta amb els Pirineus, el sistema Ibèric al sud i els pics d’Europa al seu naixement.

    El seu cabal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments són la raó per la qual el Delta pateix un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que haurien d’arribar a la desembocadura, impedin així molts materials que hauríen de depositar-se, no puguin arribar a la seva destinació.

    Un fet important que cal destacar del riu Ebre, és que va ser l’escenari d’una molt important guerra civil espanyola. Va ser l’anomenada Batalla de l’Ebre. Aquesta batalla va ser un gran enfrontament entre republicans i franquistes. La victòria va anar a càrrec del bàndol franquista, i també va ser l’última batalla de la Guerra Civil Espanyola.
    L’Ebre, també va ser lloc d’altres enfrontaments en el passat.
    …………………………….
    FALTES DE VOCABULARI: tragectoria,
    MOLT BÉ I MOLT BEN DOCUMENTADA. ET FELICITO!
38. jmorell 28 novembre 2008 at 19:20

    CONTINENTS

    EUROPA:
    Alguns dels rius més importants d’Europa són els següents: Volga, Danubi, Don, l’Ebre, Save,Elba, Sena, Guadalquivir, Tajo, Duero i Guadiana.
    El relleu d’Europa és el següent:
    Serralades Escandinaves, Monts Urals, Alps, Pirineus, Apenins, Balcans, Carpats.

    ÀFRICA:
    Alguns dels rius més importants d’Àfrica són: Nil, Congo, Níger, Zambesí i Orange.
    El relleu d”Africa es el segúent: Massís Etiòpic, Massís d’Ahaggar, Gran Atles, Atles del Sàhara i Desert del Sàhara.

    AMÈRICA DEL NORD I CENTRAL.
    Alguns dels rius d’Amèrica del nord i central són els següents: Mississipi-Missouri, Sant Llorenç, Columbia, Bravo del Norte i Rio Grande.
    El relleu d’America del NorD i Central és: Escut Canadenc, Serralada dels Apalatxes, Muntanyes Rocalloses, Sierra Madre del sur.

    AMÈRICA DEL SUD:
    Alguns dels rius d’Amèrica del sud són: Amazones, Paranà, purus, Napo, Madre de dios.
    El relleu d’Amèrica del sud són: Serralada dels Andes, Massís de Roraima, Altiplà de Mato Grosso, Plana Amazonica.

    ÀSIA:
    Alguns dels rius més importants Àsia són: R. OBI, R. IENISSEI, R.GRO, R. BLAU, R. MEKONG, R. GANGES, R. INDO, R. TIGRIS, R. EUFRATES..
    El relleu més important d’Àsia és el següent: Himalaia, Munts Kunlun, Múnts de Kolina serra de l’Arakan.
    ……………………………
    ET COSTA ORGANITZAR LA INFORMACIÓ.
39. lvila 29 novembre 2008 at 21:20

    Vull respondre a la pregunta de l’apartat 2 L’APROFITAMENT DE L’AIGUA.

    Quin percentatge del total d’aigua del planeta és aigua dolça?
    El tan per cent d’aigua dolça del nostre planeta és del 3%; i aquest 3% es reparteix de la manera següent:

    – Aigua dolça i fàcilment accessible
    – Casquets polars i glaceres
    – Aigües subterrànies

    D’aquest 3% només es accessible per a consumir un 1% que es troba: als rius, fonts d’aigua i llacs.
40. mdiaby 1 desembre 2008 at 19:32

    RESPECTE al comentari que va publicar YBOUALAM el dia 20 de novembre a les 21:48 voldria aclarir l’error que va cometre a la pregunta B).

    LONGITUD DELS RIUS ESPANYOLS (pag.63)

    B) Quin és el riu més llarg del vessant atlàntic? I del vessant Mediterrani?

    – El riu més llarg del vessant atlàntic és el RIU TAJO.
    – El riu més llarg del vessant Mediterrani és el RIU EBRE.