Category Archives: Geografia

Climes i paisatges de la Terra

106 Replies

Presentació

En aquest tema treballarem les zones climàtiques de la Terra. Ens proposem que sigueu capaços de retenir els tres grans dominis climàtics mundials: zona càlida, zona temperada i zona polar, amb els seus corresponents climes i característiques.

També treballarem els diferents paisatges de la Terra: equatorial, tropical, desèrtic, polar, d’alta muntanya, oceànic, mediterrani i continental. Aquests medis naturals han canviat com a resultat d’anys i segles d’evolució; també han sofert, uns més que d’altres, la intervenció de l’acció humana. Els homes hem canviat o alterat el medi natural creant uns paisatges força variats. Ho hem fet bé? Podem transformar el paisatge sense causar danys a la natura? Com ha canviat el nostre entorn més proper?

Quines zones de la Terra estan més transformades per l’acció de l’home?

Per què els deserts, les zones polars i les equatorials són els paisatges menys modificats?

Llegeix en el llibre la introducció sobre el tema (pàg.76) i obtindràs la resposta a aquestes preguntes.

 Què heu d’aprendre i saber fer:

  1. Conèixer les zones climàtiques de la Terra i saber-les localitzar en un mapa.
  2. Conèixer les característiques pròpies de cada un dels climes de la Terra: el clima, els rius, la vegetació, la fauna i la població.
  3. Identificar determinats paisatges a partir de l’observació, l’anàlisi i la interpretació de fotografies i dibuixos.
  4. Localitzar la distribució de cada tipus de clima i de paisatge en el planisferi.
  5. Saber estructurar i comunicar la informació.

Presentació.

[slideshare id=714577&doc=presentacio-1225651917892486-9&w=425]

Baixar la presentació

1. Climes de la Terra

Consulta: Dominis climàtics del món.

En aquest planisferi, assenyalar amb trames de colors diferents la zona freda, la zona temperada i la zona càlida de la Terra:

Zones climàtiques

Completa l’esquema dels climes de la Terra després d’haver llegit l’apartat 1 del llibre de text (pàgs.78-79).esquema Climes del món

Amb quina zona climàtica de la Terra relacionaries cada un dels paisatges de les fotografies que tens a continuació:

Paisatge mediterrani, paisatge polar, paisatge de muntanya,  paisatge equatorial, paisatge tropical, paisatge desèrtic, paisatge oceànic, paisatge continental

mediterrani

 

equatorial

 

desertic

 

continental

 

polar

 

oceanic

 

tropical

 

muntanya

Associa aquests aspectes amb el clima corresponen:

a. Hi fa calor i hi plou durant tot l’any. Clima …………………………………….

b. No hi fa gaire fred i hi plou tot l’any. Clima …………………………………….

c. Hi fa calor tot l’any, però hi ha una estació seca i una estació humida. Clima …………………………………….

d. Hi fa molt de fred i gairebé no hi plou. Clima …………………………………….

e. Hi fa calor i no hi plou gairebé mai. Clima ……………………………………

 Relaciona amb fletxes els elements d’aquestes columnes:

Selva                                         Paisatge polar

   Tundra                                     Paisatge tropical

       Desert                                      Paisatge equatorial

   Sabana                                      Paisatge desèrtic

 Llegeix i memoritza aquest esquema. Consulta la web: http://www.educaplus.org/climatic/05_clim_climasmundo.html

Zona càlida:

  •             Clima equatorial.
  •             Clima tropical.
  •             Clima desèrtic.

Zona temperada:

  •             Clima oceànic.
  •             Clima mediterrani.
  •             Clima continental.

Zona freda:

  •             Clima polar.
  •             Clima d’alta muntanya.
Torna a repassar atentament l’apartat 1: “Els climes de la Terra”, (pàgs. 78-79), i després…
  • Omple la graella:

grealla s?ntesi - climes

CLIMES CÀLIDS 
Clima i paisatge equatorial
Clima i paisatges  tropicals
Clima i paisatge desèrtic
CLIMES TEMPERATS 
Clima i paisatge oceànic
Clima i paisatge mediterrani
Clima i paisatge continental
CLIMES FREDS 
Clima i paisatge polar
Clima i paisatge  d’alta muntanya

El temps atmosfèric i el clima

75 Replies

Presentació

La temperatura, la pressió atmosfèrica, el vent, la humitat i la pluja són fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps i en el clima. Saps quina diferència hi ha entre aquestes dos conceptes?. Aquests dos termes, temps i clima, haurien de quedar ben assolits.

També hem de conèixer quins són els elements del clima i quins els factors climàtics que el poden modificar.

Aprendrem la tècnica d’elaboració i d’interpretació del climograma.

Què heu d’ aprendre i saber fer.

  1. Saber diferenciar els conceptes de temps i clima.
  2. Conèixer els elements que determinen el clima: temperatura i precipitacions.
  3. Conèixer els factors que poden modificar el clima: l’altitud respecte al nivell del mar, la pressió atmosfèrica, la distància al mar i les corrents marines.
  4. Saber elaborar  i interpretar un climograma.

Presentació

 [slideshare id=712423&doc=presentacio-1225548585115911-8&w=425]

Baixar-se la presentació

El temps atmosfèric i el clima

  1. En la presentació -PowerPoint- del tema, llegeix la introducció que hi ha i mira la mud d’Edu365.
  2. Llegeix la informació de la pàgina 64 del llibre de text.
  3. Ara defineix temps i clima.
  4. Anota-ho al vocabulari.
Temps atmosfèric                                                                                                                                   
 Clima

1. L’Atmosfera.

Llibre de text 
  • Llegeix l’apartat 1. L’atmosfera. Pàg 66-67
Qüestionari:
  1. Què és l’atmosfera? En quantes capes es divideix? Anomena-les.
  2. Quina funció té l’atmosfera per a la vida sobre la Terra?
  3. Què és la capa d’ozó? Per què és important aquesta capa? Vídeo. La capa d’ozó
  4. Quins gasos formen l’atmosfera? Quin gas apareix en una proporció més gran? La quantitat d’oxigen és constant en tota l’atmosfera?
Estructura de l’atmosfera
  • Completa l’activitat següent referent a les capes de l’atmosfera:

Indica el nom de les diferents capes de l’atmosfera en els requadres de la dreta i, a continuació, assenyala-les al dibuix.
dibuix atmosfera capes atmosfera
  1. A quina altura arriba la capa inferior de l’atmosfera?
  2. Com s’anomena la capa on es produeixen els fenòmens meteorològics?
  3. A quina part de l’atmosfera es troba situada la capa d’ozó?
  4. Quina capa és la més important per a la vida dels éssers vius?
L’efecte hivernacle

El terme efecte hivernacle fa referència al fenomen natural pel qual
la Terra es manté calenta gràcies a la presència a l’atmosfera d’uns gasos (vapor d’aigua i CO2, principalment) que absorbeixen i retenen la radiació solar, i també a l’escalfament general del planeta com a conseqüència de la contaminació de l’atmosfera.

efecte hivernacle

Les conseqüències del canvi climàtic les pot veure fent un clic damunt del dibuix i activant el links següents:

·        La desertització.

·        Els incendis forestals.

·        El desglaç dels casquets polars.

2. La temperatura.

Llibre de text 
  • Llegeix l’apartat 2. La temperatura. Pàg 68-69
Qüestionari:
  1. Què és la temperatura atmosfèrica? Com es mesura? Amb quin aparell?
  2. Què és?
    • Temperatura màxima
    • Temperatura mínima
    • Temperatura mitjana diària
    • Temperatura mitjana mensual
    • Temperatura mitjana anual
  3. Quins són els factors que modifiquen la temperatura?

Els elements i els factors del clima

Consulta aquesta web que parla dels elements i factors del clima, aquests el determinen i el modifiquen.

esquema elements i factors

temperatures_factors

 A continuació tens les possibles respostes. Relaciona-les:
  • Aquest factor suavitza les temperatures. A l’estiu l’aire que bufa del mar refresca les terres de la costa i a l’hivern les escalfa. A l’estiu el mar triga més a escalfar-se que la terra. Per aquest motiu, l’aire que hi ha sobre el mar és més frecs i, quan bufa cap a la costa, refresca la terra. I al revés, a l’hivern el mar triga més a refredar-se que la terra i, per això, l’aire procedent del mar escalfa les zones de costa.
  • Amb aquest altre factor es produeix un descens de les temperatures a mesura que augmenta l’altura perquè les capes d’aire són menys denses y no poden retenir la calor.
  • La distància d’un lloc respecte a l’Equador determina la quantitat d’energia que rep dels raigs del Sol i, per tant, la temperatura. A l’Equador els raigs solars cauen perpendicularment i, per això, és on tenen més incidència.

3. La humitat de l’aire i les precipitacions

Llibre de text 
  • Llegeix l’apartat 3. La humitat de l’aire i les precipìtacions. Pàg 70-71
Qüestionari:
  1. Què és la humitat de l’aire? Com es mesura?
  2. Com es formen els núvols?
  3. Quin instrument es fa servir per mesurar les precipitacions? En quines unitats s’expressen?
  4. De quines maneres es pot precipitar l’aigua de l’atmosfera?

El cicle de l’aigua 

Per entendre l’apartat 3: La humitat de l’aire i les precipitacions, t’anirà bé repassar el cicle de l’aigua.

El cicle de l’aigua 

El agua se evapora de todas las extensiones de agua, así como de la vegetación. El vapor de agua se condensa para formar las nubes, las cuales precipitan eventualmente bajo forma de lluvia, nieve o granizo. El agua liberada vuelve a la tierra, donde es absorbida por la vegetación, o arrollada hacia los ríos. El agua puede también penetrar lentamente en la tierra hacia las capas mas profundas para alimentar la capa freática y el sistema de los ríos y afluentes. Finalmente, el agua se acumula durante los periodos fríos en los glaciares, los cuales se funden cuando la temperatura aumenta.

cicle de l’aigua

Les precipitacions

precipitacions

Vocabulari:
  • humitat
  • saturació
  • evaporació
  • condensació
  • precipitació

4. La pressió atmosfèrica i el vent.

Llibre de text 
  • Llegeix l’apartat 4. La pressió atmosfèrica i el vent. Pàg 72-73

 La pressió atmosfèrica

Anomenem pressió atmosfèrica al pes o força que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre. La pressió atmosfèrica depèn de l’altitud (com més altura menys pressió) i de la temperatura de l’aire (l’aire fred pesa més i tendeix a baixar, mentre que l’aire calent pesa menys i ascendeix).

Experiment de Torricelli. Aquest senyor va comprovar que la pressió normal a nivell del mar és de 1.013 mil·libars. Les línies que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió s’anomenen isòbares.

pressió atmosfèrica

  • Completaràs millor les frases de més avall si busques les respostes a la pàgina 72 del llibre.

pressió

 

  • Busca les respostes a la pàgina 73 del llibre

vents

Vocabulari:
  • línies isòbares
  • anticicló
  • depressió o borrasca
  • baròmetre 
  • anemòmetre
  • penell
  • monsó
  • alisis

Llibre de text

  • Completa l’esquema de l’activitat 1, pàgina 74 del llibre.
  • Després també faràs l’activitat 3 de la pàgina 75.

 El climograma.

  1. Passos a seguir en l’elaboració i interpretació d’un climograma.
  2. Elaboració del climograma de Lleida (any 1994).

            Taula de temperatures i precipitacions mensuals:

            Estació de:________________________

 

G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

Temp. (ºC)

5

8

12

13

5

22

26

25

18

15

10

6

Pluges (mm)

3

15

3

13

4

2

2

6

114

92

44

8

Clima mediterrani de tendència continental. Segrià (E.M.A. Lleida) 1994

Font: Xarxa d’estacions agrometeorològiques del DARP

  
Guió per a la lectura i interpretació de la taula anterior:








 CONCEPTES 






Què és?






   Dades              










Nom de l'estació


Lloc on s'han enregistrat les dades.


 








Altitud sobre el nivell del mar


Altura en metres del lloc d'observació sobre el nivell del mar.


 








Precipitació anual


Total de pluges. (l/m2)


 








Període màxim de pluges


Quina és l'estació o els mesos de l'any en què plou més.


 








Període mínim de pluges


Quina és l'estació de l'any que plou menys.


 








Règim de pluges: 

a. regular 

b. estacional


regular: quan tots els mesos de l'any reben una quantitat igual o similar de pluges, és a dir, quan les pluges es reparteixen per igual entre els dotze mesos de l'any. 

estacional: quan hi ha uns mesos que han rebut més pluges que en d'altres.


 








Temperatura mitjana anual. (ºC)


És el valor que obtenim al sumar les temperatures mitjanes de cada mes i dividir-la per 12.


 








Temp. mitjana mensual més alta. (ªC)


Temp. mitjana mensual més alta. (ªC)


 








Temp. mitjana mensual més baixa. (ºC)




És el valor del mes més fred.


 




Amplitud o oscil·lació tèrmica
S'obté calculant la diferència entre el més més càlid i el mes més fred.
 




Hi ha estacions? Quantes?
Observa si hi ha estiu i hivern, primavera i tardor.Per saber si hi ha veritable hivern has de trobar com a mínim un mes en què la temperatura mitjana sigui igual o inferior a 6º C. Per a l'estiu, les temperatures poden ser superiors als 24 º C
 




Hi ha un període de sequera marcat?
Comprovaràs l'existència de sequera quan la corba de les temperatures se situa per damunt dels valors de les precipitacions. 
 

Les aigues: Rius i mars

40 Replies

Presentació

En aquest tema parlarem de l’aigua que hi ha a la superfície de la Terra. Aquesta, ocupa les 2/3 parts de la superfície del planeta.

La podem trobar en estat sòlid (glaç), líquid (aigua) i gasos (vapor).

Es presenta en forma d’aigua salada (97%) i aigua dolça (3%), i es troba en: els oceans, els mars, els rius i els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera.

 L’aigua dolça i salada a la Terra

També recordarem en què consisteix el cicle de l’aigua. Ens interessa conèixer què és un riu, les seves parts i el treball que fa d’erosió, transport i sedimentació.

També hem de localitzar els oceans, els mars i els principals rius del món sobre mapes, i especialment els d’Europa i els d’Espanya.

Què heu d’aprendre i saber fer.

  1. Conèixer el cicle de l’aigua.
  2. Conèixer què és un riu, les seves parts i el treball que fa (erosió, transport i sedimentació).
  3. Saber localitzar els oceans, els mars i els principals rius del món.
  4. Prendre consciència del problema de l’aigua com a recurs escàs, el consum desigual a nivell mundial i el seu aprofitament.
  5. Identificar i localitzar en un mapa els rius i els mars d’Europa i d’Espanya.
  6. Aprendre a analitzar textos, interpretar gràfics i omplir mapes conceptuals relacionats amb el tema.

   

Vocabulari bàsic.

Defineix les paraules noves que vagin surtin en el tema:

  • Hidrosfera
  • Evaporació / Condensació / Precipitació

Els estats de l’aigua

  • Cabal d’un riu / curs / conca / vessant / règim pluvial / règim nival / estiatge
  • Ona / marea / corrents marins / marea alta / marea baixa
  • altres …

La presentació en powerpoint

Les aigues: Rius i mars

[slideshare id=641979&doc=rius-i-marspolis1t04-1223397110579942-8&w=425]

Per baixar-te: presentació

 

1. El cicle de l’aigua

Observa amb atenció l’esquema del cicle de l’aigua de la pàgina 49 del llibre.

A partir del dibuix, explica en què consisteix el cicle de l’aigua.

cicle de l’aigua

  

2. L’aprofitament de l’aigua.

Llegeix la informació: L’estalvi d’aigua.
Observa el gràfic: Aigua dolça i salada del Planeta Terra  

Quin percentatge del total d’aigua del planeta és aigua dolça? .

Sintetitza

Fes les activitat d’aquest apartat del llibre ( pàg. 52). SINTETITZA

Activitat

Resol l’activitat 3 que tens en el llibre de text ( pàg. 63)

  

3. Oceans, mars, rius i llacs de la Terra.

Consulta les pàgines 54 i 55 del llibre.
  • Localitzeu els cinc oceans.
  • Quin és l’oceà més gran? I el més estret?
  • Quin oceà es troba entre l’Àsia, Oceania i Amèrica? Amb quin altre oceà limita pel nord?
  • Quina forma té l’Atlàntic? On està situat?
  • Quin oceà té una quantitat d’illes més gran?
Busca a l’atlas de final del llibre els rius i els llacs següents:
  rius del món
  llacs del món
Contesta les qüestions de la pàgina 54 del llibre
Sopa de Lletres

Els rius del Món.

sopa de lletres - rius de món

  

4.   Els rius i la dinàmica oceànica.

Elaboració d’un esquema 

Consultant la pàgina 50 del llibre, intenta fer l’activitat 1 de la (pàg. 62). Completa el mapa de conceptes

 Redacció 

Elabora una redacció amb l’esquema anterior.

  

5.   Rius d’Europa.

Consulta les pàgines 60 i 61 del llibre i elabora un esquema.

Elabora un esquema amb el text de les pàgines 60 i 61 del llibre. “Els rius d’Europa i d’Espanya”.

Jclic 

Treballa amb Jclic l’Europa física i els rius.

Elaboració del mapa dels rius europeus. 

Dibuixa en el mapa els tres grups de rius europeus d’acord a la seva desembocadura: rius continentals, rius oceànics, rius mediterranis. Fica-hi el nom dels rius que surten a l’apartat 5.1 del llibre ( pàg. 60)

Rius d’Europa

  

6.   Rius de la Península Ibèrica.

Elabora i completa

Els mapes dels vessants dels rius espanyols següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana

  1. Fitxa 14. Rius i embassaments d’Espanya.
  2. Fitxa 15. Vessant atlàntic.
  3. Fitxa 16. Vessant mediterrani.
  4. Fitxa 17. Vessant cantàbric.

relleu peninsular

  

7.   Síntesi del tema.

Estudi personal:
  • El Vocabulari bàsic del tema.
  • Llibre de text, pàg. 62. Mapa conceptual: “L’aigua a la superfície de la Terra”, activitat 1.
  • L’esquema elaborat sobre: “Els rius d’Europa i de la Península Ibèrica”.
  • Unitats de relleu de la Peninsula Ibèrica.

Les formes de la Terra

30 Replies

Presentació.

El nostre planeta es reparteix en sis grans masses de terra que formen els continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida i que sobresurten o emergeixen dels oceans i dels mars.

Sobre la superfície dels continents i sota els oceans hi ha formes de relleu variats: valls, illes, planes, muntanyes, golfs, depressions o conques, dorsals oceàniques, fosses marines… creades pels efectes dels agents geològics interns i externs.

 Un cop les haguéssim identificat, intentarem ubicar les unitats de relleu del Món, d’Europa i de la Península sobre mapes.

Què heu d’aprendre i saber fer.

  1. Identificar les característiques de les capes que formen l’estructura de la Terra.
  2. Conèixer la teoria de la deriva continental i analitzar un mapa de plaques tectòniques.
  3. Enumerar els agents interns i externs de la Terra responsables de la formació del relleu.
  4. Identificar les diferents formes del relleu continental i oceànic.
  5. Identificar i localitzar en un mapa les grans serralades, les planes, les illes, les penínsules i els golfs més importants del món.
  6. Descriure les unitats de relleu que conformen el continent europeu i la península Ibèrica.

Vocabulari bàsic.

Defineix les paraules noves que vagin surtin durant el tema:

  • nucli terrestre / mantell / escorça terrestre
  • Teoria de la deriva dels continents.
  • Formes del relleu: plana / ria / dorsal oceànica / fossa marina / altiplà / ….
  

La presentació en powerpoint

Les formes de la Terra

[slideshare id=637026&doc=formes-del-relleu-polis1t03-1223198562044243-8&w=425]

Per baixar-te: presentació

1. La capa interna i externa de la Terra.

Llegeix atentament aquest text. 

Fa 4.500 milions d’anys, la Terra es va formar en el fred espai interestel·lar. Degut a l’energia de la contracció gravitatòria de la massa de la incipient Terra i també a causa de la desintegració dels elements radioactius, la temperatura va anar pujant fins a alguns milers de graus.

Actualment, el nostre planeta encara manté en el seu interior el romanent d’aquell càlid inici. A partir de les dades recollides amb l’estudi dels terratrèmols, se sap que el nucli, a pesar d’estar sotmès a una temperatura de 6.000 graus i a una pressió milions de vegades més intensa que a nivell del mar, és sòlid. En canvi, el mantell per damunt del nucli, es manté semifluid.

L’escalfor de l’interior de la Terra intenta contínuament escapar-se cap el fred espai. Amb relativa facilitat la calor arriba a la part superior del mantell, on la temperatura ja baixa a un miler de graus. Però els 10 o 40 kilòmetres finals, és a dir l’escorça és l’obstacle més important per a la dissipació de la calor.

De tant en tant, la fúria de la calor tancada dins la Terra es deixa sentir: trenca l’escorça, la fa tremolar, la desplaça, l’obre i, violentament, s’hi fa camí: són els volcans i els terratrèmols.

Esquerdada en grans plaques continentals, l’escorça reacciona als moviments convectius del mantell. De fet, és com si nosaltres visquéssim sobre planxes de suro col·locades sobre l’aigua en constant ebullició. Encara que el bullir del mantell sembli lent, és constant i fa mils de milions d’anys que hi té lloc.

plaques 

Els continents es mouen, els uns respecte els altres, se separen, col·lisionen entre si, s’aixequen o s’enfonsen i provoquen uns canvis continus a la superfície, amb la formació de serralades, fileres de volcans, etc.

No cal anar gaire lluny per trobar un exemple recent de formació de muntanyes: els Pirineus, els Alps, el Caucas i l’Himalaia s’han aixecat perquè les masses continentals africana i índia han xocat contra l’eurasiàtica.

Llegeix amb atenció i completa l’activitat:
  • Apartat 1: “La capa externa de la Terra”. Pàgs. 28 i 29 del llibre de text.
  • Fes aquesta activitat al dibuix.

estructura de la Terra

2. Les formes de relleu: Els agents interns i els agents externs.

Mentre per sota de la Terra les forces internes de la Terra, o agents interns, provoquen els terratrèmols i els volcans, per sobre d’ella unes forces o agents externs –aigua, vent, éssers vius-, hi actuen també de forma constant i decidida, al llarg del temps, modificant i alterant els diferents tipus de roques.

Sovint, aquests canvis són lents, la qual cosa fa que la vida de l’home sigui massa breu per a poder-los apreciar.

Completa l’esquema

Amb l’ajuda del llibre de text, pàgines 30-33, intenta completar el següent esquema.

esquema agents

 Identifica i classifica

Els agents del relleu.  Exercici – agents

3. Les formes de relleu: El relleu ontinental i l’oceànic.

Formes del relleu
  • Consulta les pàgines 34 i 35 del llibre de text.
  • Identifica les principals formes de relleu.
Vocabulari bàsic 

Elabora un llistat de vocabulari definint les diferents formes de relleu que has identificat.

Activitats 
  • Contesta les qüestions de la pàgina 35 del llibre. “Fixa’t bé en les formes del relleu”
  • Obre la làmina : Formes del relleu i completa-la

4. El relleu del món. Oceans i continents.

Consulta i completa les fitxes.

Consultant el llibre de text: Tema 3,  els mapes que hi ha al final del llibre: ATLES, Geogràfic del Món i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana
  • Fitxa 1. Països i capitals del món.
  • Fitxa 3. El relleu del món.
  • Fitxa 25. El relleu del món.
  • Fitxa 6. Les costes del món.
Qüestionari 

Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 38 i 40.

 Practica amb internet

La Terra: Oceans i continents. http://www.xtec.net/~ivilater/enlinia/laterra/laterra1.html

5. El relleu d’Europa.

Consulta i completa les fitxes.

Consultant el llibre de text: pàg. 42-43,  els mapes que hi ha al final del llibre: ATLES, Europa Física i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana

  • Fitxa 4. Europa física.
  • Fitxa 28. Europa física.

Material didàctic: Mapes i Gràfics II. Santillana

  • Fitxa 16. Europa física.
Qüestionari 

Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 42.

6. El relleu d’Espanya

Consulta i completa les fitxes.

Consultant el llibre de text: pàg. 44-45 i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana

  • Fitxa 12. El relleu d’Espanya.
Practica amb internet

El relleu i els rius d’Espanya. http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3204.

Qüestionari 

Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 44.

La representació de la Terra: Els mapes

19 Replies

Presentació.

En aquest tema descobriràs com eren els primers mapes que es van fer i com han anat evolucionant fins arribar als nostres dies. Dibuixarem línies imaginàries sobre un globus terraqüi a fi de saber localitzar un punt qualsevol de la Terra; i pensarem com resoldre coses tan complicades com dibuixar el nostre món rodó, com una taronja, damunt d’un full de paper totalment pla. Potser estàs pensant que això és fàcil, però no ho és tant con et pot semblar. Has provat mai d’aplanar una pela de taronja per ficar-la plana?. Què li passa a la pela? Doncs a la Terra, li passa una cosa semblant. Proveu-ho de fer ara que hi ha taronges.

Què heu d’ aprendre i saber fer.

  1. Conèixer l’evolució dels mapes des de l’antiguitat fins avui dia.
  2. Identificar i localitzar damunt del globus terraqüi i en el planisferi, les diferents línies i punts convencionals (Equador, Tròpics, Cercles polars i meridià de Greenwich).
  3. Diferenciar els conceptes de longitud i latitud, relacionant-los amb els meridians i els paral·lels, respectivament.
  4. Utilitzar els conceptes de longitud i latitud per localitzar un punt sobre el planisferi.
  5. Visualitzar models diferents de projeccions cartogràfiques, i copsar alguns avantatges i inconvenients que se’n deriven.
  6. Saber interpretar i comprendre mapes temàtics fent ús de la llegenda corresponent.
  7. Aplicar les escales gràfiques i numèriques dels mapes per a calcular distàncies.
  8. Interpretar correctament el sistema de corbes de nivell per representar el relleu.

Per treballar el tema disposeu del:

  • Llibre de text
  • Powerpoint sobre el tema.
  • Dossier o quadern de treball.

 Passos a seguir:

  1. Baixar-se a la carpeta de socials del teu ordinador: tema 2. La representació de la Terra: Els mapes. 
  2. En primer lloc, has de llegir atentament aquest article del bloc i tenir present quines tres coses has d’aprendre i saber fer en relació al tema.
  3. Una vegada hagis fet allò que se t’indica en el punt anterior, cal baixar-se cadascun dels documents anomenats: dossier de treball (*).
  4. A continuació, fes un cop d’ull a les activitats que hi ha  proposades en el dossier.
  5. Llegeix amb molta atenció el tema 2 del teu llibre de text per tal d’informar-te sobre el tema.
  6. Consulta el powerpoint, és un bon resum del tema.
  7. Obre i consulta els diversos links que trobaràs tant en el powerpoint com els del dossier de treball. Consulta’ls amb atenció.
  8. Ara ja pots començar a completar les activitats dels dossiers que t’has baixat en paper, o bé al teu ordinador.
  9. Per últim, hauràs de presentar el quadern de treball amb tot el dossier acabat al professor el dia  10 d’octubre.
 El quadern que has de presentar ha de de seguir l’estructura del mateix dossier.


  


El Powerpoint


La representació de la Terra: Els mapes





[slideshare id=597445&doc=polis1t02-1221381659006961-8&w=425]


  


Dossiers de treball de cada capítol o apartat del tema:


quadern


Aquest és el material que us heu de baixar per treball i elaborar el vostre quadern de treball


					

		
		
	


	

				

			
						

				La Terra, un planeta del Sistema Solar
			

										

					21 Replies				

					


				

			


El tamany dels planetes


[slideshare id=172995&doc=tamao-de-los-astros-y-planetas-universo-1195557541773730-3&w=425]


 


Presentació


Estudiarem la Terra dins el Sistema Solar, i aquest dins el conjunt de l’Univers. Coneixereu dades bàsiques sobre la forma i les dimensions del nostre planeta “Terra”. Descobrirem quines són les raons per les quals s’origina el dia i la nit i les estacions de l’any. Som-hi!.


Per treballar el tema disposeu del:


    

  • Llibre de text
    • 

  • Powerpoint sobre el tema.
    • 

  • Dossier o quadern de treball.
    • 



Passos a seguir:


    

  1. Baixar-se a la carpeta de socials: tema 1 . La Terra, un planeta del Sistema Solar.
    2. 

  2. En primer lloc, has de llegir atentament aquest article del bloc i tenir present quines tres coses has d’aprendre i saber fer en relació al tema.
    3. 

  3. Una vegada hagis fet allò que se t’indica en el punt anterior, cal baixar-se el document: El dossier de treball.
    4. 

  4. A continuació, fes un cop d’ull a les activitats que hi ha  proposades en el dossier.
    5. 

  5. Llegeix amb molta atenció el tema 1 del teu llibre de text per tal d’informar-te sobre el tema.
    6. 

  6. Consulta el powerpoint, és un bon resum del tema.
    7. 

  7. Obre i consulta els diversos links que trobaràs tant del powerpoint com els del dossier de treball. Consulta’ls amb atenció.
    8. 

  8. Ara ja pots començar a completar les activitats del dossier que t’has baixat en paper, o bé al teu ordinador.
    9. 

  9. Per últim, hauràs de presentar el quadern de treball amb tot el dossier acabat al professor el dia  26 de setembre.
    10. 



 El quadern que has de presentar ha de de seguir l’estructura del mateix dossier.




  


El Powerpoint


La Terra, un planeta del Sistema Solar


[slideshare id=596233&doc=polis1t01sense-comprimir-1221287832445103-9&w=425]


 


El dossier de treball


quadern de treball


Quadern de treball. La Terra, un planeta del Sistema Solar – Upload a Document to Scribd


Read this document on Scribd: Quadern de treball. La Terra, un planeta del Sistema Solar