Presentació
La temperatura, la pressió atmosfèrica, el vent, la humitat i la pluja són fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps i en el clima. Saps quina diferència hi ha entre aquestes dos conceptes?. Aquests dos termes, temps i clima, haurien de quedar ben assolits.
També hem de conèixer quins són els elements del clima i quins els factors climàtics que el poden modificar.
Aprendrem la tècnica d’elaboració i d’interpretació del climograma.
Què heu d’ aprendre i saber fer.
- Saber diferenciar els conceptes de temps i clima.
- Conèixer els elements que determinen el clima: temperatura i precipitacions.
- Conèixer els factors que poden modificar el clima: l’altitud respecte al nivell del mar, la pressió atmosfèrica, la distància al mar i les corrents marines.
- Saber elaborar i interpretar un climograma.
Presentació
[slideshare id=712423&doc=presentacio-1225548585115911-8&w=425]
Baixar-se la presentació
El temps atmosfèric i el clima
- En la presentació -PowerPoint- del tema, llegeix la introducció que hi ha i mira la mud d’Edu365.
- Llegeix la informació de la pàgina 64 del llibre de text.
- Ara defineix temps i clima.
- Anota-ho al vocabulari.
| Temps atmosfèric | |
| Clima |
- Consulta la web: http://www.educaplus.org/climatic/05_clim_quees.html
1. L’Atmosfera.
Llibre de text
- Llegeix l’apartat 1. L’atmosfera. Pàg 66-67
Qüestionari:
- Què és l’atmosfera? En quantes capes es divideix? Anomena-les.
- Quina funció té l’atmosfera per a la vida sobre la Terra?
- Què és la capa d’ozó? Per què és important aquesta capa? Vídeo. La capa d’ozó
- Quins gasos formen l’atmosfera? Quin gas apareix en una proporció més gran? La quantitat d’oxigen és constant en tota l’atmosfera?
Estructura de l’atmosfera
- Completa l’activitat següent referent a les capes de l’atmosfera:
|
Indica el nom de les diferents capes de l’atmosfera en els requadres de la dreta i, a continuació, assenyala-les al dibuix. |
|
 |
 |
- A quina altura arriba la capa inferior de l’atmosfera?
- Com s’anomena la capa on es produeixen els fenòmens meteorològics?
- A quina part de l’atmosfera es troba situada la capa d’ozó?
- Quina capa és la més important per a la vida dels éssers vius?
L’efecte hivernacle
El terme efecte hivernacle fa referència al fenomen natural pel qual
la Terra es manté calenta gràcies a la presència a l’atmosfera d’uns gasos (vapor d’aigua i CO2, principalment) que absorbeixen i retenen la radiació solar, i també a l’escalfament general del planeta com a conseqüència de la contaminació de l’atmosfera.
Les conseqüències del canvi climàtic les pot veure fent un clic damunt del dibuix i activant el links següents:
· La desertització.
· Els incendis forestals.
· El desglaç dels casquets polars.
2. La temperatura.
Llibre de text
- Llegeix l’apartat 2. La temperatura. Pàg 68-69
Qüestionari:
- Què és la temperatura atmosfèrica? Com es mesura? Amb quin aparell?
- Què és?
- Temperatura màxima
- Temperatura mínima
- Temperatura mitjana diària
- Temperatura mitjana mensual
- Temperatura mitjana anual
- Quins són els factors que modifiquen la temperatura?
Els elements i els factors del clima
Consulta aquesta web que parla dels elements i factors del clima, aquests el determinen i el modifiquen.
A continuació tens les possibles respostes. Relaciona-les:
- Aquest factor suavitza les temperatures. A l’estiu l’aire que bufa del mar refresca les terres de la costa i a l’hivern les escalfa. A l’estiu el mar triga més a escalfar-se que la terra. Per aquest motiu, l’aire que hi ha sobre el mar és més frecs i, quan bufa cap a la costa, refresca la terra. I al revés, a l’hivern el mar triga més a refredar-se que la terra i, per això, l’aire procedent del mar escalfa les zones de costa.
- Amb aquest altre factor es produeix un descens de les temperatures a mesura que augmenta l’altura perquè les capes d’aire són menys denses y no poden retenir la calor.
- La distància d’un lloc respecte a l’Equador determina la quantitat d’energia que rep dels raigs del Sol i, per tant, la temperatura. A l’Equador els raigs solars cauen perpendicularment i, per això, és on tenen més incidència.
3. La humitat de l’aire i les precipitacions
Llibre de text
- Llegeix l’apartat 3. La humitat de l’aire i les precipìtacions. Pàg 70-71
Qüestionari:
- Què és la humitat de l’aire? Com es mesura?
- Com es formen els núvols?
- Quin instrument es fa servir per mesurar les precipitacions? En quines unitats s’expressen?
- De quines maneres es pot precipitar l’aigua de l’atmosfera?
El cicle de l’aigua
Per entendre l’apartat 3: La humitat de l’aire i les precipitacions, t’anirà bé repassar el cicle de l’aigua.
El agua se evapora de todas las extensiones de agua, así como de la vegetación. El vapor de agua se condensa para formar las nubes, las cuales precipitan eventualmente bajo forma de lluvia, nieve o granizo. El agua liberada vuelve a la tierra, donde es absorbida por la vegetación, o arrollada hacia los ríos. El agua puede también penetrar lentamente en la tierra hacia las capas mas profundas para alimentar la capa freática y el sistema de los ríos y afluentes. Finalmente, el agua se acumula durante los periodos fríos en los glaciares, los cuales se funden cuando la temperatura aumenta.
Les precipitacions
Vocabulari:
- humitat
- saturació
- evaporació
- condensació
- precipitació
4. La pressió atmosfèrica i el vent.
Llibre de text
- Llegeix l’apartat 4. La pressió atmosfèrica i el vent. Pàg 72-73
La pressió atmosfèrica
Anomenem pressió atmosfèrica al pes o força que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre. La pressió atmosfèrica depèn de l’altitud (com més altura menys pressió) i de la temperatura de l’aire (l’aire fred pesa més i tendeix a baixar, mentre que l’aire calent pesa menys i ascendeix).
Experiment de Torricelli. Aquest senyor va comprovar que la pressió normal a nivell del mar és de 1.013 mil·libars. Les línies que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió s’anomenen isòbares.
- Completaràs millor les frases de més avall si busques les respostes a la pàgina 72 del llibre.
- Busca les respostes a la pàgina 73 del llibre
Vocabulari:
- línies isòbares
- anticicló
- depressió o borrasca
- baròmetre
- anemòmetre
- penell
- monsó
- alisis
Llibre de text
- Completa l’esquema de l’activitat 1, pàgina 74 del llibre.
- Després també faràs l’activitat 3 de la pàgina 75.
El climograma.
-
Passos a seguir en l’elaboració i interpretació d’un climograma.
-
Elaboració del climograma de Lleida (any 1994).
Taula de temperatures i precipitacions mensuals:
Estació de:________________________
|
|
G |
F |
M |
A |
M |
J |
J |
A |
S |
O |
N |
D |
|
Temp. (ºC) |
5 |
8 |
12 |
13 |
5 |
22 |
26 |
25 |
18 |
15 |
10 |
6 |
|
Pluges (mm) |
3 |
15 |
3 |
13 |
4 |
2 |
2 |
6 |
114 |
92 |
44 |
8 |
Clima mediterrani de tendència continental. Segrià (E.M.A. Lleida) 1994
Font: Xarxa d’estacions agrometeorològiques del DARP
Guió per a la lectura i interpretació de la taula anterior:
|
CONCEPTES |
Què és? |
Dades |
| Nom de l'estació | Lloc on s'han enregistrat les dades. | |
| Altitud sobre el nivell del mar | Altura en metres del lloc d'observació sobre el nivell del mar. | |
| Precipitació anual | Total de pluges. (l/m2) | |
| Període màxim de pluges | Quina és l'estació o els mesos de l'any en què plou més. | |
| Període mínim de pluges | Quina és l'estació de l'any que plou menys. | |
| Règim de pluges: a. regular b. estacional | regular: quan tots els mesos de l'any reben una quantitat igual o similar de pluges, és a dir, quan les pluges es reparteixen per igual entre els dotze mesos de l'any. estacional: quan hi ha uns mesos que han rebut més pluges que en d'altres. | |
| Temperatura mitjana anual. (ºC) | És el valor que obtenim al sumar les temperatures mitjanes de cada mes i dividir-la per 12. | |
| Temp. mitjana mensual més alta. (ªC) | Temp. mitjana mensual més alta. (ªC) | |
| Temp. mitjana mensual més baixa. (ºC) |
És el valor del mes més fred. |
|
| Amplitud o oscil·lació tèrmica | S'obté calculant la diferència entre el més més càlid i el mes més fred. | |
| Hi ha estacions? Quantes? | Observa si hi ha estiu i hivern, primavera i tardor.Per saber si hi ha veritable hivern has de trobar com a mínim un mes en què la temperatura mitjana sigui igual o inferior a 6º C. Per a l'estiu, les temperatures poden ser superiors als 24 º C | |
| Hi ha un període de sequera marcat? | Comprovaràs l'existència de sequera quan la corba de les temperatures se situa per damunt dels valors de les precipitacions. |
3-EXPLICA EL PROCES DE FORMACIO DELS FENOMENS SEGUENTS:
EL NUVOLS:
Els núvols poden formar-se en qualsevol part de la troposfera i es mouen d’un punt a altre impulsats pel vent. Hi ha diferents tipus de núvols, pel seu aspecte i altitud sobre la Terra. Els tipus bàsics de núvols són: cirros, estrats i cúmulus.
TIPUS DE NÚVOLS:
– Els cirros semblen un cabell o plomes flotant en l’aire. Es troben a gran alçada en el cel, on l’aire és fred. La humitat en aquests núvols forma cristalls de gel per comptes de romandre com a gotes d’aigua.
– El estrats semblen llençols volant a través del cel. Es formen quan la condensació passa a la mateixa alçada on l’aire deixa d’elevar-se. Sovint, aquests núvols ocasionen pluges.
– Els cúmulus són bombats i poden tenir moltes formes. Aquests núvols tenen fons plans i tapes ondulades.
LES PRECIPITACIONS:
El terme precipitació s’usa per a designar qualsevol tipus de forma que l’aigua cau des dels núvols a la terra. Existeix una llista feta per meteoròlegs de deu tipus de precipitació però només es distingeixen normalment tres: pluja, calamarsa i neu.
Els núvols a l’ascendir s’expandeixen i al fer-ho es refreden arribant el vapor d’aigua el punt de rosada i la condensació. La condensació fa que la força de la gravetat superi les de suspensió i l’aigua cau cap al sòl originant-se les diferents precipitacions.
Quan aquestes gotetes augmenten de grandària i adquireixen un pes suficient per a no surar, es produïx la precipitació i cauen a terra. Si l’aire està prou calent escalfa les partícules de gel es fonen i arriben al sòl en forma de pluja. No obstant això, si el vent és fred, cauen en forma de neu o calamarsa.
La pluja no és igual en tot el planeta. Es reconeixen tres tipus de pluges:
NÚVOLS I PLUGES DE CONVECCIÓ (en la zona equatorial)
PLUGUES DE FRONTS (en zones temperades)
PLUGUES ORIGINADES PER L’OROGRAFIQUES O DE RELLEU (mases d’aire que precipiten en sobrevent).
LA CALAMARSA: es forma quan els cristalls de glaç dels nuvols son arrossegats cap amunt per un corrent d’aire ascendent. Quan pasa això, van augmentan de mida fins que el pes les fa preciptars-e cap a terra. Durant aquesta caiguda els cristalls de glaç es fonen parcialment i tornen a remuntar. Aquest proces es repeteix algunes vegades fins que, finalment cauen a terra. Quan la calamarsa és molt gossa provoca destrosses importants.
APARTAT 3.
3. La humitat de l’aire i les precipitacions.
Les precipitacions: ( bloc).
3. Explica el procés de formació dels fenòmens següents:
– Els núvols: Els núvols és formen quan l’aire s’eleva, el vapor d’aigua es refreda i és condensa en petites gotes. Tot seguit s’uneixen entre si, és fan grosses i visibles i és forma un NÚVOL.
– Les precipitacions: Perquè hi hagi una precipitació, cal que hagin núvols que s’hagin adherit amb noves gotes. A partir d’aquí la manera de que és precipiti depén de la temperatura, per exemple si el núvol està molt amunt, él més possible és que nevi o hi hagi calamarsa, etc…
– La calamarsa: La calamarsa es forma quan els cristalls de glaç dels núvols són arrosegats cap amunt per un corrent d’aire ascendent.
Correccions.
Vull autocorretgir-me algunes preguntes que no vaig acabar de completar el dia 09 de desembre de 2008 a les 21:54:
FIXA’T BÉ… en la formació de les precipitacions.
(correccions)
1- Per què s’evapora l’aigua? Per què puja l’aire humit? Per què es refreda l’aire quan augmenta l’altitud?
L’aigua s’evapora a causa de l’escalfor del Sol convertint-se en vapor d’aigua. Aquest vapor d’aigua es troba en suspensió en l’aire. L’aire humit puja perquè és aire amb temperatura més calenta. L’aire és refreda quan augmenta l’altitud perquè a mesura que l’altitud augmenta, l’aire és va refredant.
SINTETITZA.
3- Què és la humitat de l’aire? Com es mesura?
La humitat de l’aire és la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire. Aquest vapor procedeix dels mars, rius, llacs, oceans i de les plantes i d’altres èssers vius.La humitat de l’aire és mesura amb higròmetre.
5- Quin instrument es fa servir per mesurar les precipitacions? En quines unitats s’expressen?
L’instrument que es fa servir per mesurar les precipitacions és el pluviometre. S’expressen amb percentatges (%).
DESMUNTANT PARAULES!
Què signifiquen aquests termes?:
”iso”
”hietes”
”termes”
”bares”
QUÈ VOLEN DIR? Etimologia.
iso: igual.
hietes: precipitacions.
termes: temperatura.
bares: pressió.
per tant si ajuntem les paraules ens sortiria això:
iso-hietes: igual precipitacions
iso-termes: igual temperatura.
iso-bares: igual presió.
I aixó significa que:
– les línies isohietes són les línies que uneixen els punts que registren la mateixa quantitat de precipitacions atmosfèriques en un període determinat,
– les línies isotermes són les línies que uneixen els punts que registren la mateixa temperatura i
– les línies isòbares són les línies que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió.
Aquestes paraules tambè estaria bè de posar-les a Vocabulari, per tal que és veies l’origen de les paraules. ( etimologia).
…………………………………………….
HAS FET UN TREBALL MOLT INTERESSANT, ESPECIALMENT QUAESTA DARRERA PART. “EL SIGNIFICAT ETIMOLÒGIC DE LES PARAULES”.
2. L’atmosfera
Els elements i els factors del clima.
2. Explica com influeixen la latitud, l’altitud i la distància respecte al mar en la temperatura :
– Altitud : Amb aquest factor es produeix un descens de les temperatures a mesura que augmenta l’altura perquè les capes d’aire són menys denses i no poden retenir la calor.
– Latitud : La distància d’un lloc respecte a l’Equador determina la quantitat d’energia que rep dels raigs del Sol i, per tant, la temperatura. A l’Equador els raigs solars cauen perpendicularment i, per això, és on tenen més incidència.
– Distància respecte al mar : Aquest factor suavitza les temperatures. A l’estiu l’aire que bufa del mar refresca les terres de la costa i a l’hivern les escalfa. A l’estiu el mar triga més a escalfar-se que la terra. Per aquest motiu, l’aire que hi ha sobre el mar és més frecs i, quan bufa cap a la costa, refresca la terra. I al revés, a l’hivern el mar triga més a refredar-se que la terra i, per això, l’aire procedent del mar escalfa les zones de costa.
……………….
BÉ.
4. La pressió atmosfèrica i el vent.
La pressió atmosfèrica
5. Completa les frases amb les paraules del requadre :
– La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre.
– La pressió atmosfèrica depèn de l’altitud i de la temperatura de l’aire.
– L’aire càlid pesa poc i és poc dens, per això tendeix a pujar i dóna lloc a una àrea de baixes pressions, que se sol anomenar depressió o borrasca.
– L’aire fred és més dens i pesat que el càlid, per la qual cosa tendeix a baixar i origina àrees d’altes pressions, que també es denominen anticiclons.
– Les borrasques acostumen a ocasionar precipitacions.
– Els anticiclons solen ocasionar cels clars i temps sec.
……………………………
MOLT BÉN RESOLT.
Aparells que utilitzem per mesurar alguns dels fenòmens atmosfèrics. ”temperatura, humitat…”
APARELLS, PER MESURAR… :
TEMPERATURA:
La temperatura la mesurem amb el termòmetre, s’expressa en, graus centígrads. (Cº).
HUMITAT:
L’humitat de l’aire la mesurem amb l’higròmetre, s’expressa en percentatges. (%).
QUANTITAT DE PLUJA CAIGUDA:
La quantitat de pluja caiguda la mesurem amb el pluviòmetre, s’expressa en mil·límetres. (mm).
LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA:
La pressió atmosfèrica la mesurem amb el baròmetre, s’expressa en hectopascals. (hPa).
LA DIRECCIÓ DEL VENT:
El penell ens indica la direcció del vent.
LA VELOCITAT DEL VENT:
La velocitat del vent, la mesurem amb l’anemòmetre.
Activitat 3 del dossier
El climograma
1. Passos a seguir en l’elaboració i interpretació d’un climograma.
2. Elaboració del climograma de Lleida (any 1994).
Taula de temperatures i precipitacions mensuals:
Estació de: Lleida
G F M A M J J A S O N D
Temp.(ºC) 5 8 12 13 15 22 26 25 18 15 10 6
Pluges(mm) 3 15 3 13 4 2 2 6 114 96 44 8
Clima mediterrani de tendència continental. Segrià (E.M.A. Lleida) 1994
Font: Xarxa d’estacions agrometeorològiques del DARP
Guió per a la lectura i interpretació de la taula anterior:
Conceptes Què és? Dades
. Nom de l’estació. Lloc on s’han enregistrat les dades. Lleida.
. Altitud sobre el nivell del mar. Altura en metres del lloc d’observació sobre el nivell del mar. 202m.
. Precipitació anual. Total de pluges (l/m2). 306 l/m2.
. Període màxim de pluges. Quina és l’estació o els mesos de l’any en què plou més. Tardor >(septembre, octubre i novembre)
. Període mínim de pluges. Quina és l’estació de l’any que plou menys. Estiu (juny, juliol i agost)
. Règim de pluges:
a. Regular: quan tots els mesos de l’any reben una quantitat igual o similar de pluges, és a dir, quan les pluges es reparteixen per igual entre els dotzes mesos de l’any.
b. Estacional: quan hi ha uns mesos que han rebut més pluges que en d’altres.
És estacional, perqué hi han canvis bruscs entre estiu i tardor.
. Temperatura mitjana anual.(ºC) És el valor que obtenim al sumar les temperatures mitjanes de cada mes i dividir-la per 12. 13,75ºC
. Temp. mitjana més alta.(ºC) Temp. mitjana mensual més alta(ºC). 26ºC
. Temp. mitjana mensual més baixa.(ºC) És el valor del mes més fed. 5ºC
. Amplitud o oscil·lació tèrmica. S’obté calculant la diferència entre el mes més càlid i el mes més fred. 21ºC
. Hi ha estacions? Quantes? Observa si hi ha estiu i hivern, primavera i tardor. Per saber si hi ha veritable hivern has de trobar com a mínim un mes en què la temperatura mitjana sigui igual o inferior a 6ºC. Per a l’estiu, les temperatures poden ser superiors als 24ºC.
Sí, hi ha quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hiverm.
. Hi ha un període de sequera marcat? Comprovaràs l’existència de sequera quan la corba de les temperatures se situa per damunt dels valors de les precipitacions.
Sí, concretament els tres mesos d’estiu.
Sintetitza. ( pàgina 74 del llibre de text).
Per què és possible la vida a la Terra?
A la Terra hi ha vida gràcies a l’agradable temperatura que hi ha. La vida és possible perquè l’atmosfera impedeix que la radicació solar arribi directament a la superfície. Si arribessin totes les radiacions, la vida seria imposssible perquè durant el dia la temperatura seria molt elevada i a la nit disminuiria massa.
Com s’anomena l’estat de l’aire en un lloc i en un temps determinats? I el conjunt de les condicions atmosfèriques d’una regió?
L’estat d’aire en un lloc i un temps determinats és el temps.
El conjunt de condicions atmosfèriques d’una regió és el clima.
Què indica el grau de calor o de fred? De què depenen les temperatures?
El grau de calor o fred s’anomena temperatura.
Les temperatures depenen de la latitud, l’altitud i la distància al mar.
Quin terme defineix la quantitat d’aigua caiguda en forma de pluja, de neu o de calamarsa?
El terme que definex la quantitat d’aigua caiguda s’anomena precipitació, es mesura en mm (mil·límetres).
Com es denomina el pes que l’aire exerceix sobre la Terra?
El pes de l’aire que exerceix sobre la Terra s’anomena pressió atmosfèrica.
……………………………………………………………………………………………………………………………………………..
2. Temps i clima. (pàgina 74).
a) Defineix temps i clima. Quins fenòmens atmosfèrics hi influeixen?
Les definicions de temps i clima són les següents:
Temps: Situació de l’atmosfera en un lloc i moment determinats.
Clima: Condicions atmosfèriques que es donen en una regió en un periode de temps llarg. (com a mínim uns 30 i 40 anys).
Hi influeixen els següents fenòmens atmosfèrics:
Temperatura: És el grau d’escalfament dels cossos.
Humitat: És la quantitat de vapor que hi ha a l’aire.
Precipitacions: Aigua que procedeix de l’atmosfera i que en forma líquida o sòlida es diposita sobre la superfície de la terra.
Pressió atmosfèrica: Pressió que exerceix l’atmosfera terrestre sobre la superfície terrestre.
Vent: És una massa d’aire en moviment que s’origina quan entre dos llocs o zones, hi han pressions atmosfèriques diferents.
b) Què és la temperatura atmosfèrica? Com es mesura? Com es distribueixen les temperatures a la Terra?
La temperatura atmosfèrica és el grau d’escalfament de l’aire a causa de la radiació solar.
La temperatura atmosfèrica és mesura amb el termòmetre.
A la Terra, les temperatures es distribueixen en funció de: l’altitud, la latitud i la proximitat al mar o l’oceà.
Els llocs pròxims al mar tenen temperatures suaus.
A les zones muntanyoses trobem clima d’alta muntanya amb temperatures molt baixes.
En funció de la latitud, la distribució de les temperaturews és la següent:
– Zona equatorial i intertropical, és el lloc amb les màximes temperatures.
– Les zones temperades, on ens trobem nosaltres, amb hiverns, estius, primavera i tardor.
– Les zones fredes: àrtica i antàrticva.
d) Explica quin temps ha fet avui a la teva localitat. Descriu el clima del lloc on vius.
Avui a la meva localitat (Alcarràs), com gairebé cada matí ha fet boira i un fred molt intens. A mig matí ha començat a fer sol amb algún que altre núvol. No hi ha hagut vent ni pluja. Però ara, que s’està fent de nit, sembla que durant la nit gelarà.
El clima d’Alcarràs es Mediterrani Continental. Aquest clima destaca perquè a l’estiu les temperatures són molt altes i molts cops sobrepassen els 30ºC. A l’hivern, les temperatures són molt fredes, i sovint baixen dels 0ºC. En aquesta estació en les hores més fredes hi ha boira i per les nits de vegades gela.
……………………………………………………………………………………………………………………………………….
VOCABULARI.
DESMUNTEM PARAULES!
Significat etimològic dels termes següents:
”estrato” – capa; estratosfera: capa amb diverses capes.
”meso” – entre; mesosfera: capa entre altres capes ( o una cosa semblant).
”termo” – temperatura termosfera: capa amb temperatura molt elevada.
”sfera” – esfera
I el seu significat és:
Troposfera: ( 0 a 12 km) és la capa inferior de l’atmosfera. La major part de l’aire que respirem es troba als primers 6 km de la Troposfera. A la Troposfera s’hi produeixen els fenòmens meteorològics principals (pluja, vents, núvols…).
Mesosfera: En aquesta capa l’aire és molt dens. Entre els 30 i els 50 km d’altura se situa la capa d’ozó, que absorveix la major part de les radiacions ultraviolades del Sol.
Estratosfera: S’anomena així perquè l’aire que conté aquesta capa es manté estratificat i estable. Entre els 30 i els 50km d’altura se situa la capa d’ozó, que absorveixen la major part de les radiacions ultraviolades procedents del Sol.
Termosfera: La termosfera té una temperatura molt elevada. Esta capa inclou la ionosfera que és on es produeixen les aurores boreals.A causa de les altes temperatures, a la ionosfera es desintegren molts meteorits.
Aquestes paraules tambè estaria bè de posar-les a Vocabulari, per tal que recordar el seu signifcat etimològic.
……………………………………………………………………………………………………………………………………
VOCABULARI.
DESMUNTEM PARAULES!
Sifnificat etimològic dels termes següents:
”termo” – temperatura; Termòmetre: instrument que medeix la temperatura.
”higro” – humitat;Higròmetre: aparell per mesurar la humitat de l’aire.
”pluvio” – pluja; Pluviòmetre: aparell per mesurar la quantitat de precipitacions caigudes.
”barò” – pressió atmosferica; Baròmetre: aparell per mesurar la pressió atmosfèrica.
”metre” – unitat de mesura;
Aquestes paraules tambè estaria bè de posar-les a Vocabulari, per tal que recordar el seu signifcat etimològic
2.Temps i clima (pàg 74)
a) Defineix temps i clima. Quins fenòmens atmosfèrics hi influeixen?
TEMPS: es refereix a la situació de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.
CLIMA: es refereix a les condicions atmosfèriques que es donen en una regió en un període llarg de temps.
HI INFLUEIXEN
· en el temps: la pluja, els núvols,l a neu, la boira i el sol serè.
· en el clima: l’anticicló(A), la depressió(D), el front fred i el front càlid.
b) Què és la temperatura atmosfèrica? Com es distribueixen les temperatures a la Terra?
La temperatura atmosfèrica és el grau d’escalfament de l’aire a causa de la radiació solars. Es mesura en graus centígrads (ºC), utilitzant el termomètre.
Les temperatures es distribueixen pel planeta depenent de l’altitud, la latitud i la proximitat al mars o l’oceà. Els llocs pròxims al mar tenen temperatures suaus. A les zones muntanyoses trobem clima d’alta muntanya amb temperatures molt baixes.
En funció de la latitud, la distribució de les temperaturews és la següent:
– Zona equatorial i intertropical, és el lloc amb les màximes temperatures.
– Les zones temperades, on ens trobem nosaltres, amb hiverns, estius, primavera i tardor.
– Les zones fredes: àrtica i antàrticva.
DESMUNTANT PARAULES!
Significat ewtimològics d’aquests termes:
“helios”: sol; heliòmetre: aparell per mesurar la insolació diaria.
“anemos”: vent; anemòmetre: aparell per mesurar la direcció del vent.
“metre”: unitat de mesura.
……………………………….
Com construir alguns aparells per mesurar el temps i clima.
Pluviòmetre:
Necessitem:
– Una garrafa d’aigua circular (tipus 5 l).
– Una proveta.
– Terra, pedretes, grava, etc …
– Pluja.
Com es fa?
Tallem la garrafa una mica més amunt de la meitat i el més recte possible, a continuació posem la part superior (la part per on hi surt l’aigua), a sobre de l’altra (el cul de la garrafa). Mesurem el diàmetre d’aquest “embut” i calculem la seva superfície en centímetres quadrats (ràdi x ràdi x 3,1416 (número PI). Aquest resultat el dividim per 10 i obtenim així els centímetres cúbics que recollits en aquest pluviòmetre equivaldrien a 1 litre / metre quadrat de precipitació. Només ens queda buscar un lloc idoni per a la seva instal·lació i enterrar uns centímetres a terra o subjectes posant al seu voltant terra, pedretes, etc (De manera que quedi perfectament anivellat i no pugui caure del vent. Per mesurar les precipitacions caigudes hem de disposar d’una proveta (o similar) graduada en centímetres cúbics en la que posarem a dins la pluja recollida. Dividint aquesta mesura per la quantitat abans calculada, s’obtenen els litres de precipitació
tenint.
Com construir un penell
Materials necessaris:
– Un test.
– Terra.
– Un palet.
– Un globús.
– Una brúixola.
– Una rosa dels vents.
Procediments:
S’infla el globús i es lliga amb uns quants nusos, ben subjecte, al pal. Posem el test ben ple de terra i hi clavem el pal amb el globús.
Ara per saber d’on ve el vent, amb la brúixola busquem el nord i encarem el nord de la rosa dels vents cap al nord magnètic. Tot seguit, mirem cap a on va el globus i busquem a la rosa dels vents la direcció oposada del lloc on a el globus.
Un altre metode, pero, és mullar-se el dit i aixecar-lo. La part que notem que està més freda, és la direcció del vent. Aquest mètode no és gaire exacte i requereix saber-se la rosa dels vents de memòria i saber on són els punts cardinals.
Com construir un baròmetre
És molt senzill, perquè els materials són molt assequibles:
MATERIALS.
– Un pot de vidre.
– Un globus i unes tisores.
– Una palleta.
– Una goma elàstica. ( tambè s’anomenen gomes de pollastre).
– Un tros de cartolina i colors.
– Cinta adhesiva.
Com ho fem?
Agafem el globus desinflat i el tallem de manera que quedi com una membrana de goma. Tapem amb el globus el pot de vidre, i perquè quedi ben subjectat i tibant, ja que si la goma no tiba, el baròmetre no funcionarà, posarem una goma elàstica o goma de pollastre.
Ara, amb cinta adhesiva, enganxarem la palleta, més o menys al centre de la ”membrama” del globus. La palleta ha de sobresortir una mica.
Seguidament, agafem la cartolina i dibuixem a dalt un sol ben brillant i bonic, i a sota un núvol gris amb puja.
Ara ja podem fer servir el baròmetre. Si la palleta indica cap al sol, vol dir que hi ha molta pressió i la membrana es tensa i per tant fa calor. En cas contrari, si la palleta indica cap al núvol, significa que l’aire exerceix menys pressió cap a la goma a causa la baixa pressió, i per tant vol dir que fa fred.
Com construir un termòmetre?
Materials:
– Un tub molt prim. (ascequible en ferreteries).
– Alcohol i colorant alimentari.
– Un retolador negre permanent.
– Plastilina.
Barregem el colorant i l’acohol. Omplim el tubet amb l’alcohol. Ho tanquem amb plastilina perquè no s’escapi el líquid. Submergim el tubet en aigua gelada durant uns minuts, marquem el nivell on arriba l’alcohol i ja tens els 0 ºC. Fem el mateix pero en aigua bullint i tens el 100 °C. Dividim entre 10 i ja tenim l’escala. El termòmetre ja està llest per usar-se.
Fem un higròmetre:
Materials:
– Base sòlida de fusta.
– Bobina de fil buida.
– Escala graduada
– Plastilina.
– Dos claus.
– Clip.
– Ganxo de penjar.
– Cabell sintétic.
Procediments:
Retallar el tros de fusta en forma d’L. (el braç més llarg mesurarà 15 cm, i el més curt, uns 7 o 8 cm).
A la part superior es deixarà una finestreta i es fixarà un clau, que ha de subjectar un cabell desengreixat. Per això s’ha de rentar amb alcohol utilitzant un trosset de cotó fluix.
A la base de fusta es donarà s’hi ficarà una bobina de fil, de tal manera que pugui girar lliurement. El cabell s’aguantara entre el clau superior i el rodet de manera que doni unes 2 voltes al voltant d’aquest, i de l’extrem inferior, pengi un contrapes que pot ser una boleta de plastilina, per exemple.
Finalment es construeix una agulla indicadora utilitzant un clip, la base de fusta es fixa a la part superior del rodet. A un costat de la base es fixa després una escala graduada. Acabem de construir un magnific i senzill higròmetre.
………………………………………………..
MOLT BÉ. SI HI HA ALGUN MANETES, JA SAP QUÈ POT FER AQUESTES VACANCES, DESPRÉS ENS HO ENSENYARÀ!
Esquema p.74
En referencia al comentari de la lmarti
FACTORS DEL CLIMA SÓN:
LA TEMPERATURA
· Es mesura amb EL TERMÒMETRE.
· Es representa al mapa amb ISOTERMES.
· Modifica per: la latitud, l’altitud i la distància al mar.
PRECIPITACIÓ
· Es mesura amb: EL PLUVIÒMETRE.
· Es representa al mapa amb ISOHIETES.
· Depèn de: la PLUJA, LA CALAMARÇA I LA NEU.
PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
· Es mesura amb EL BARÒMETRE.
· Es representa al mapa amb ISÒBARES.
· Depèn de: L’ALTITUD, LA TEMPERATURA DE L’AIRE I LES CORRENTS D’AIRE.
Una pregunta jestiarte el tema se pot fer tot amb aordinador?
…………………………………………..
NO ES POT PRESENTAR FET AMB L’ORDINADOR.
US RECORDO QUE LA LLIBRETA CAL PRESENTAR-LA FETA A MÀ I A BOLÍGRAF, NO A LLAPIS.
Vull corretgir el comentari de lmartí que va fer el 10 de desembre de 2008 a les 19:50:
3. La humitat de l’aire i les precipitacions.
Esquema, pàgina 74.
Els factors del clima són:
La temperatura.
Es mesura amb el termòmetre, es representa al mapa amb les isotermes i es modificada per: la latidud, l’altitud i la distància respecte al mar.
Pressió atmosfèrica.
Es mesura amb el baròmetre i es representa al mapa amb les línies isòbares i depèn de: l’altitud, la temperatura de l’aire i els corrents d’aire.
Precipitació.
Es mesura amb pluviòmetre i es representa al mapa amb les línies isohietes i es manifesta en forma de: la pluja, la neu i la calamarsa.
4. La pressió atmosfèrica i el vent.
4. Relaciona esl elements de les dues columnes:
Vents locals —> Cerç i Llevant.
Vents estacionals —> Monsons.
Vents constants —> Alisis.
La humitat de l’aire.
La humitat és la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire. El vapor arriba a l’aire procedent de l’aigua dels mars i dels oceans, dels rius, dels llacs i també de les plantes i d’altres éssers vius.
La quantitat de vapor d’aigua depèn de la seva temperatura. L’aire calent pot absorbir més vapor d’aigua que l’aire fred.
El grau o quantitat d’humitat de l’aire es mesura amb d’higròmetre. Quant d’higròmetre marca 100% es diu que l’aire està saturat, és a dir, que conté el màxim d’humitat i es incapaç d’admetre més vapor d’aigua.
Vull corretgir la primera pregunta del comentari que va fer rsantacatalina el dia 12 de desembre de 2008 a les 18:50.
4. La pressió atmosfèrica i el vent.
Preguntes El Monsó d’hivern i d’estiu (pàgina 73).
1. En quina direcció bufa el vent a l’hivern? Per què?
– A l’hivern el vent bufa des de l’interior del continent cap al mar. Perquè la massa continental d’Àsia es refreda i llavors el monsó bufa, sec i fred.
– A l’estiu el vent bufa des de l’oceà Índic cap a les terres rescalfades del centre d’Àsia. Aquest aire, carregat d’humitat, provoca pluges abundants.
Qüestionari
1. Què és la humitat de l’aire? Com és mesura?
– La humitat de l’aire és la quantitat de vapor D’AIGUA que hi ha en l’aire. És mesura amb un aparell anomenat higròmetre.
2. Com es formen els nuvols?
– Els nuvols es formen quan l’aire s’eleva, el vapor d’aigüa es refreda i això provoca la condensació en petites gotetes que s’uneixen entre elles, es fan grosses, es fan visibles i formen els nuvols.
3. Quin instrument es fa servir per mesurar les precipitacions? En quines unitats s’expressen?
– El pluviometre és l’instrument que serveix per mesurar la quantitat de puja caiguda, i s’expressa en mil.limetres.
4. De quines maneres es pot precipitar l’aigüa de l’atmosfera?
– L’aigüa de l’atmosfera es pot precipitar en forma de: pluja, flocs de neu o calamarsa.
Bones Festes
……………………………
FALTES D’ORTOGRAFIA: “nuvols”/núvols; “aigüa”/aigua; “pluviometre”/pluviòmetre; “mil·limetres”/mil·límetres
BUSCA-LES!
COMPOSICIÓ GASOSA:
Vapor d’aigua altres gasos 0’04%
Diòxid de carboni 0’03%
Oxigen 21%
Argó 0’93%
Nitrogen 78%
Aquests són els principals gasos de la troposfera, ja que sense ells la vida a la Terra sería impossible.
………………………………..
NO SABEM LA REFERÈNCIA DE LA TEVA RESPOSTA. QUÈ EXPLIQUES? A QUIN APARTAT CORRESPON? FALTA L’ENCAPÇALAMENT.
4. La pressió atmosfèrica i el vent.
La pressió atmosfèrica. (pàg 75)
Activitat 3
a) Com serà el temps de demà al nord d’Espanya? Per què?
Demà, al nord d’Espanya el temps serà, plujós i ennuvolat.
Perque arriba des de l’Atlàntic, una nova massa d’aire fred, acompanyada d’una depressió, que originarà pluges al nord d’Espanya.
b) Quin temps creus que farà a l’Espanya mediterrània?
Demà, a l’Espanya mediterrània, el temps serà assolellat pequè es troba sota la influència de l’anticicló situat al centre de la Península.
Respecte al comentari que va fer jmorell el dia 9 de desembre a les 19:45 voldria rectificar-li una resposta.
2. Quins factors expliquen la variació de la temperatura d’un lloc?
Els factors que expliquen la variació de la temperatura d’un lloc són els següents:
La latitud: La latitud és la distancia des de qualsevol punt de la terra a l’equador.
L’altitud: L’altitud és l’altura d’un punt respecte al nivell del mar.
La distància al mar: La distància al mar suavitza les temperatures. Perquè com tot element líquid el mar transmet calor i la reparteix en profunditat.
ACTIVITAT 3 PÀG 75 LLIBRE.
AMB ELS MAPES QUE TENS EN AQUESTA PÀGINA, MIRA DE FER AQUESTES PREVISIONS DEL TEMPS:
A) COM SERÀ EL TEMPS DEMÀ AL NORD D’ESPANYA? PER QUÈ?
El temps demà al nord d’Espanya serà amb pluges, perquè si mirem la fotografía que hi diu SITUACIÓ METEOROLÓGICA (AVUI) es pot veure com una depressió s’atança desde el nord, i si mirem a la fotografía situdada a baix EL TEMPS A EUROPA (AVUI) podem comprovar que tan la fotografía de dalt com la de baix coincideixen.
B) QUIN TEMPS CREUS QUE FARÀ A L’ESPANYA MEDITERRÀNIA ?
El temps de l’Espanya mediterrània serà un temps seré amb sol, perquè a la fotografía de dalt hi ha un anticicló.
Apartat 4 del dossier
Completa les frases amb la paraula del requadre:
La pressió atmòsferica és el pes que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre.
La pressió amosfèrica depèn de la altitud i de la temperatura de l’aire.
L’aire càlid pesa poc i és poc dens, per això tendeix a pujar i dóna lloc a una àrea de altes pressions (INCORRECTE), que se sol anomenar anticiclons (INCORRECTE).
L’aire fred és més dens i pesat que el càlid, per la qual cosa tendeix a baixar i origina àrees de baixes pressions (INCORRECTE), que també es denominen depressió o borrasca (INCORRECTE).
Les borrasques acostumen a ocasionar precipitacions.
Els anticiclons solen ocasionar cels clars i temps sec.
…………………………….
CORRIGEIX ELS ERRORS.
Llibre de text (activitat del dossier).
Després també faràs l’activitat 3 de la pàgina 75.
a) Com serà el temps de demà al nord d’Espanya? Per què?
El temps demà al nord d’Espanya serà pluja.
Perqué hi ha una borrasca.
………………………………….
REDACCIÓ POC ACURADA.
MILLOR: Segons la predicció del mapa el temps al nord d’Espanya serà plujós perquè s’aproxima el front fred d’una borrasca que desplaça el front d’aire calent.
b) Quin temps creus que farà a l’Espanya mediterrània?
Crec que el temps serà serè.
…………………………
PROPOSTA DE REDACCIÓ: A la costa mediterrània espanyola el temps serà asolellat perquè es troba sota la influència de l’anticicló situat al centre de la península.
Voldria corregir un comentari que va enviar jmorell el 9 de desembre a les 19:45
No és longitud sino altitud.
Altitud : Amb aquest factor es produeix un descens de les temperatures a mesura que augmenta l’altura perquè les capes d’aire són menys denses i no poden retenir la calor.
………………..
MOLT BÉ.
DESMUNTANT PARAULES!
Significat etimològics d’aquests termes:
“helios”: sol; “metre”: unitat de mesura, heliòmetre: aparell per mesurar la insolació diaria.
“anemos”: vent; anemòmetre: aparell per mesurar la direcció del vent.
……………………………….
Com construir alguns aparells per mesurar el temps i clima.
Pluviòmetre:
Necessitem:
– Una garrafa d’aigua circular (tipus 5 l).
– Una proveta.
– Terra, pedretes, grava, etc …
– Pluja.
Com es fa?
Tallem la garrafa una mica més amunt de la meitat i el més recte possible, a continuació posem la part superior (la part per on hi surt l’aigua), a sobre de l’altra (el cul de la garrafa). Mesurem el diàmetre d’aquest “embut” i calculem la seva superfície en centímetres quadrats (ràdi x ràdi x 3,1416 (número PI). Aquest resultat el dividim per 10 i obtenim així els centímetres cúbics que recollits en aquest pluviòmetre equivaldrien a 1 litre / metre quadrat de precipitació. Només ens queda buscar un lloc idoni per a la seva instal·lació i enterrar uns centímetres a terra o subjectes posant al seu voltant terra, pedretes, etc (De manera que quedi perfectament anivellat i no pugui caure del vent. Per mesurar les precipitacions caigudes hem de disposar d’una proveta (o similar) graduada en centímetres cúbics en la que posarem a dins la pluja recollida. Dividint aquesta mesura per la quantitat abans calculada, s’obtenen els litres de precipitació
tenint.
Com construir un penell
Materials necessaris:
– Un test.
– Terra.
– Un palet.
– Un globús.
– Una brúixola.
– Una rosa dels vents.
Procediments:
S’infla el globús i es lliga amb uns quants nusos, ben subjecte, al pal. Posem el test ben ple de terra i hi clavem el pal amb el globús.
Ara per saber d’on ve el vent, amb la brúixola busquem el nord i encarem el nord de la rosa dels vents cap al nord magnètic. Tot seguit, mirem cap a on va el globus i busquem a la rosa dels vents la direcció oposada del lloc on a el globus.
Un altre metode, pero, és mullar-se el dit i aixecar-lo. La part que notem que està més freda, és la direcció del vent. Aquest mètode no és gaire exacte i requereix saber-se la rosa dels vents de memòria i saber on són els punts cardinals.
Com construir un baròmetre
MATERIALS.
– Un pot de vidre.
– Un globus i unes tisores.
– Una palleta.
– Una goma elàstica. ( tambè s’anomenen gomes de pollastre).
– Un tros de cartolina i colors.
– Cinta adhesiva.
Com ho fem?
Agafem el globus desinflat i el tallem de manera que quedi com una membrana de goma. Tapem amb el globus el pot de vidre, i perquè quedi ben subjectat i tibant, ja que si la goma no tiba, el baròmetre no funcionarà, posarem una goma elàstica o goma de pollastre.
Ara, amb cinta adhesiva, enganxarem la palleta, més o menys al centre de la ”membrama” del globus. La palleta ha de sobresortir una mica.
Seguidament, agafem la cartolina i dibuixem a dalt un sol ben brillant i bonic, i a sota un núvol gris amb puja.
Ara ja podem fer servir el baròmetre. Si la palleta indica cap al sol, vol dir que hi ha molta pressió i la membrana es tensa i per tant fa calor. En cas contrari, si la palleta indica cap al núvol, significa que l’aire exerceix menys pressió cap a la goma a causa la baixa pressió, i per tant vol dir que fa fred.
Com construir un termòmetre
Materials:
– Un tub molt prim. (ascequible en ferreteries).
– Alcohol i colorant alimentari.
– Un retolador negre permanent.
– Plastilina.
Barregem el colorant i l’acohol. Omplim el tubet amb l’alcohol. Ho tanquem amb plastilina perquè no s’escapi el líquid. Submergim el tubet en aigua gelada durant uns minuts, marquem el nivell on arriba l’alcohol i ja tens els 0 ºC. Fem el mateix pero en aigua bullint i tens el 100 °C. Dividim entre 10 i ja tenim l’escala. El termòmetre ja està llest per usar-se.
Fem un higròmetre:
Materials:
– Base sòlida de fusta.
– Bobina de fil buida.
– Escala graduada
– Plastilina.
– Dos claus.
– Clip.
– Ganxo de penjar.
– Cabell sintétic.
Procediments:
Retallar el tros de fusta en forma d’L. (el braç més llarg mesurarà 15 cm, i el més curt, uns 7 o 8 cm).
A la part superior es deixarà una finestreta i es fixarà un clau, que ha de subjectar un cabell desengreixat. Per això s’ha de rentar amb alcohol utilitzant un trosset de cotó fluix.
A la base de fusta es donarà s’hi ficarà una bobina de fil, de tal manera que pugui girar lliurement. El cabell s’aguantara entre el clau superior i el rodet de manera que doni unes 2 voltes al voltant d’aquest, i de l’extrem inferior, pengi un contrapes que pot ser una boleta de plastilina, per exemple.
Finalment es construeix una agulla indicadora utilitzant un clip, la base de fusta es fixa a la part superior del rodet. A un costat de la base es fixa després una escala graduada. Acabem de construir un magnific i senzill higròmetre.
………………………………………………..
MOLT BÉ. SI HI HA ALGUN MANETES, JA SAP QUÈ POT FER AQUESTES VACANCES, DESPRÉS ENS HO ENSENYARÀ!.
Voldria corregir-me els errors que vaig fer el 4 de desembre.
L’aire càlid pesa poc i és poc dens, per això tendeix a pujar i dóna lloc a una àrea de baixes pressions, que se sol anomenar depressió o borrasca.
L’aire fred és més dens i pesat que el càlid, per la qual cosa tendeix a baixar i origina àrees de altes pressions, que també es denominen anticiclons.
……………………….
CORRECTE.