Daily Archives: 7 octubre 2008

Les aigues: Rius i mars

40 Replies

Presentació

En aquest tema parlarem de l’aigua que hi ha a la superfície de la Terra. Aquesta, ocupa les 2/3 parts de la superfície del planeta.

La podem trobar en estat sòlid (glaç), líquid (aigua) i gasos (vapor).

Es presenta en forma d’aigua salada (97%) i aigua dolça (3%), i es troba en: els oceans, els mars, els rius i els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera.

 L’aigua dolça i salada a la Terra

També recordarem en què consisteix el cicle de l’aigua. Ens interessa conèixer què és un riu, les seves parts i el treball que fa d’erosió, transport i sedimentació.

També hem de localitzar els oceans, els mars i els principals rius del món sobre mapes, i especialment els d’Europa i els d’Espanya.

Què heu d’aprendre i saber fer.

  1. Conèixer el cicle de l’aigua.
  2. Conèixer què és un riu, les seves parts i el treball que fa (erosió, transport i sedimentació).
  3. Saber localitzar els oceans, els mars i els principals rius del món.
  4. Prendre consciència del problema de l’aigua com a recurs escàs, el consum desigual a nivell mundial i el seu aprofitament.
  5. Identificar i localitzar en un mapa els rius i els mars d’Europa i d’Espanya.
  6. Aprendre a analitzar textos, interpretar gràfics i omplir mapes conceptuals relacionats amb el tema.

   

Vocabulari bàsic.

Defineix les paraules noves que vagin surtin en el tema:

  • Hidrosfera
  • Evaporació / Condensació / Precipitació

Els estats de l’aigua

  • Cabal d’un riu / curs / conca / vessant / règim pluvial / règim nival / estiatge
  • Ona / marea / corrents marins / marea alta / marea baixa
  • altres …

La presentació en powerpoint

Les aigues: Rius i mars

[slideshare id=641979&doc=rius-i-marspolis1t04-1223397110579942-8&w=425]

Per baixar-te: presentació

 

1. El cicle de l’aigua

Observa amb atenció l’esquema del cicle de l’aigua de la pàgina 49 del llibre.

A partir del dibuix, explica en què consisteix el cicle de l’aigua.

cicle de l’aigua

  

2. L’aprofitament de l’aigua.

Llegeix la informació: L’estalvi d’aigua.
Observa el gràfic: Aigua dolça i salada del Planeta Terra  

Quin percentatge del total d’aigua del planeta és aigua dolça? .

Sintetitza

Fes les activitat d’aquest apartat del llibre ( pàg. 52). SINTETITZA

Activitat

Resol l’activitat 3 que tens en el llibre de text ( pàg. 63)

  

3. Oceans, mars, rius i llacs de la Terra.

Consulta les pàgines 54 i 55 del llibre.
  • Localitzeu els cinc oceans.
  • Quin és l’oceà més gran? I el més estret?
  • Quin oceà es troba entre l’Àsia, Oceania i Amèrica? Amb quin altre oceà limita pel nord?
  • Quina forma té l’Atlàntic? On està situat?
  • Quin oceà té una quantitat d’illes més gran?
Busca a l’atlas de final del llibre els rius i els llacs següents:
  rius del món
  llacs del món
Contesta les qüestions de la pàgina 54 del llibre
Sopa de Lletres

Els rius del Món.

sopa de lletres - rius de món

  

4.   Els rius i la dinàmica oceànica.

Elaboració d’un esquema 

Consultant la pàgina 50 del llibre, intenta fer l’activitat 1 de la (pàg. 62). Completa el mapa de conceptes

 Redacció 

Elabora una redacció amb l’esquema anterior.

  

5.   Rius d’Europa.

Consulta les pàgines 60 i 61 del llibre i elabora un esquema.

Elabora un esquema amb el text de les pàgines 60 i 61 del llibre. “Els rius d’Europa i d’Espanya”.

Jclic 

Treballa amb Jclic l’Europa física i els rius.

Elaboració del mapa dels rius europeus. 

Dibuixa en el mapa els tres grups de rius europeus d’acord a la seva desembocadura: rius continentals, rius oceànics, rius mediterranis. Fica-hi el nom dels rius que surten a l’apartat 5.1 del llibre ( pàg. 60)

Rius d’Europa

  

6.   Rius de la Península Ibèrica.

Elabora i completa

Els mapes dels vessants dels rius espanyols següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana

  1. Fitxa 14. Rius i embassaments d’Espanya.
  2. Fitxa 15. Vessant atlàntic.
  3. Fitxa 16. Vessant mediterrani.
  4. Fitxa 17. Vessant cantàbric.

relleu peninsular

  

7.   Síntesi del tema.

Estudi personal:
  • El Vocabulari bàsic del tema.
  • Llibre de text, pàg. 62. Mapa conceptual: “L’aigua a la superfície de la Terra”, activitat 1.
  • L’esquema elaborat sobre: “Els rius d’Europa i de la Península Ibèrica”.
  • Unitats de relleu de la Peninsula Ibèrica.

Les formes de la Terra

30 Replies

Presentació.

El nostre planeta es reparteix en sis grans masses de terra que formen els continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida i que sobresurten o emergeixen dels oceans i dels mars.

Sobre la superfície dels continents i sota els oceans hi ha formes de relleu variats: valls, illes, planes, muntanyes, golfs, depressions o conques, dorsals oceàniques, fosses marines… creades pels efectes dels agents geològics interns i externs.

 Un cop les haguéssim identificat, intentarem ubicar les unitats de relleu del Món, d’Europa i de la Península sobre mapes.

Què heu d’aprendre i saber fer.

  1. Identificar les característiques de les capes que formen l’estructura de la Terra.
  2. Conèixer la teoria de la deriva continental i analitzar un mapa de plaques tectòniques.
  3. Enumerar els agents interns i externs de la Terra responsables de la formació del relleu.
  4. Identificar les diferents formes del relleu continental i oceànic.
  5. Identificar i localitzar en un mapa les grans serralades, les planes, les illes, les penínsules i els golfs més importants del món.
  6. Descriure les unitats de relleu que conformen el continent europeu i la península Ibèrica.

Vocabulari bàsic.

Defineix les paraules noves que vagin surtin durant el tema:

  • nucli terrestre / mantell / escorça terrestre
  • Teoria de la deriva dels continents.
  • Formes del relleu: plana / ria / dorsal oceànica / fossa marina / altiplà / ….
  

La presentació en powerpoint

Les formes de la Terra

[slideshare id=637026&doc=formes-del-relleu-polis1t03-1223198562044243-8&w=425]

Per baixar-te: presentació

1. La capa interna i externa de la Terra.

Llegeix atentament aquest text. 

Fa 4.500 milions d’anys, la Terra es va formar en el fred espai interestel·lar. Degut a l’energia de la contracció gravitatòria de la massa de la incipient Terra i també a causa de la desintegració dels elements radioactius, la temperatura va anar pujant fins a alguns milers de graus.

Actualment, el nostre planeta encara manté en el seu interior el romanent d’aquell càlid inici. A partir de les dades recollides amb l’estudi dels terratrèmols, se sap que el nucli, a pesar d’estar sotmès a una temperatura de 6.000 graus i a una pressió milions de vegades més intensa que a nivell del mar, és sòlid. En canvi, el mantell per damunt del nucli, es manté semifluid.

L’escalfor de l’interior de la Terra intenta contínuament escapar-se cap el fred espai. Amb relativa facilitat la calor arriba a la part superior del mantell, on la temperatura ja baixa a un miler de graus. Però els 10 o 40 kilòmetres finals, és a dir l’escorça és l’obstacle més important per a la dissipació de la calor.

De tant en tant, la fúria de la calor tancada dins la Terra es deixa sentir: trenca l’escorça, la fa tremolar, la desplaça, l’obre i, violentament, s’hi fa camí: són els volcans i els terratrèmols.

Esquerdada en grans plaques continentals, l’escorça reacciona als moviments convectius del mantell. De fet, és com si nosaltres visquéssim sobre planxes de suro col·locades sobre l’aigua en constant ebullició. Encara que el bullir del mantell sembli lent, és constant i fa mils de milions d’anys que hi té lloc.

plaques 

Els continents es mouen, els uns respecte els altres, se separen, col·lisionen entre si, s’aixequen o s’enfonsen i provoquen uns canvis continus a la superfície, amb la formació de serralades, fileres de volcans, etc.

No cal anar gaire lluny per trobar un exemple recent de formació de muntanyes: els Pirineus, els Alps, el Caucas i l’Himalaia s’han aixecat perquè les masses continentals africana i índia han xocat contra l’eurasiàtica.

Llegeix amb atenció i completa l’activitat:
  • Apartat 1: “La capa externa de la Terra”. Pàgs. 28 i 29 del llibre de text.
  • Fes aquesta activitat al dibuix.

estructura de la Terra

2. Les formes de relleu: Els agents interns i els agents externs.

Mentre per sota de la Terra les forces internes de la Terra, o agents interns, provoquen els terratrèmols i els volcans, per sobre d’ella unes forces o agents externs –aigua, vent, éssers vius-, hi actuen també de forma constant i decidida, al llarg del temps, modificant i alterant els diferents tipus de roques.

Sovint, aquests canvis són lents, la qual cosa fa que la vida de l’home sigui massa breu per a poder-los apreciar.

Completa l’esquema

Amb l’ajuda del llibre de text, pàgines 30-33, intenta completar el següent esquema.

esquema agents

 Identifica i classifica

Els agents del relleu.  Exercici – agents

3. Les formes de relleu: El relleu ontinental i l’oceànic.

Formes del relleu
  • Consulta les pàgines 34 i 35 del llibre de text.
  • Identifica les principals formes de relleu.
Vocabulari bàsic 

Elabora un llistat de vocabulari definint les diferents formes de relleu que has identificat.

Activitats 
  • Contesta les qüestions de la pàgina 35 del llibre. “Fixa’t bé en les formes del relleu”
  • Obre la làmina : Formes del relleu i completa-la

4. El relleu del món. Oceans i continents.

Consulta i completa les fitxes.

Consultant el llibre de text: Tema 3,  els mapes que hi ha al final del llibre: ATLES, Geogràfic del Món i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana
  • Fitxa 1. Països i capitals del món.
  • Fitxa 3. El relleu del món.
  • Fitxa 25. El relleu del món.
  • Fitxa 6. Les costes del món.
Qüestionari 

Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 38 i 40.

 Practica amb internet

La Terra: Oceans i continents. http://www.xtec.net/~ivilater/enlinia/laterra/laterra1.html

5. El relleu d’Europa.

Consulta i completa les fitxes.

Consultant el llibre de text: pàg. 42-43,  els mapes que hi ha al final del llibre: ATLES, Europa Física i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana

  • Fitxa 4. Europa física.
  • Fitxa 28. Europa física.

Material didàctic: Mapes i Gràfics II. Santillana

  • Fitxa 16. Europa física.
Qüestionari 

Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 42.

6. El relleu d’Espanya

Consulta i completa les fitxes.

Consultant el llibre de text: pàg. 44-45 i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:

Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana

  • Fitxa 12. El relleu d’Espanya.
Practica amb internet

El relleu i els rius d’Espanya. http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3204.

Qüestionari 

Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 44.