Presentació.
El nostre planeta es reparteix en sis grans masses de terra que formen els continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida i que sobresurten o emergeixen dels oceans i dels mars.
Sobre la superfície dels continents i sota els oceans hi ha formes de relleu variats: valls, illes, planes, muntanyes, golfs, depressions o conques, dorsals oceàniques, fosses marines… creades pels efectes dels agents geològics interns i externs.
Un cop les haguéssim identificat, intentarem ubicar les unitats de relleu del Món, d’Europa i de la Península sobre mapes.
Què heu d’aprendre i saber fer.
- Identificar les característiques de les capes que formen l’estructura de la Terra.
- Conèixer la teoria de la deriva continental i analitzar un mapa de plaques tectòniques.
- Enumerar els agents interns i externs de la Terra responsables de la formació del relleu.
- Identificar les diferents formes del relleu continental i oceànic.
- Identificar i localitzar en un mapa les grans serralades, les planes, les illes, les penínsules i els golfs més importants del món.
- Descriure les unitats de relleu que conformen el continent europeu i la península Ibèrica.
Vocabulari bàsic.
Defineix les paraules noves que vagin surtin durant el tema:
- nucli terrestre / mantell / escorça terrestre
- Teoria de la deriva dels continents.
- Formes del relleu: plana / ria / dorsal oceànica / fossa marina / altiplà / ….
La presentació en powerpoint
Les formes de la Terra
[slideshare id=637026&doc=formes-del-relleu-polis1t03-1223198562044243-8&w=425]
Per baixar-te: presentació
1. La capa interna i externa de la Terra.
Llegeix atentament aquest text.
Fa 4.500 milions d’anys, la Terra es va formar en el fred espai interestel·lar. Degut a l’energia de la contracció gravitatòria de la massa de la incipient Terra i també a causa de la desintegració dels elements radioactius, la temperatura va anar pujant fins a alguns milers de graus.
Actualment, el nostre planeta encara manté en el seu interior el romanent d’aquell càlid inici. A partir de les dades recollides amb l’estudi dels terratrèmols, se sap que el nucli, a pesar d’estar sotmès a una temperatura de 6.000 graus i a una pressió milions de vegades més intensa que a nivell del mar, és sòlid. En canvi, el mantell per damunt del nucli, es manté semifluid.
L’escalfor de l’interior de la Terra intenta contínuament escapar-se cap el fred espai. Amb relativa facilitat la calor arriba a la part superior del mantell, on la temperatura ja baixa a un miler de graus. Però els 10 o 40 kilòmetres finals, és a dir l’escorça és l’obstacle més important per a la dissipació de la calor.
De tant en tant, la fúria de la calor tancada dins la Terra es deixa sentir: trenca l’escorça, la fa tremolar, la desplaça, l’obre i, violentament, s’hi fa camí: són els volcans i els terratrèmols.
Esquerdada en grans plaques continentals, l’escorça reacciona als moviments convectius del mantell. De fet, és com si nosaltres visquéssim sobre planxes de suro col·locades sobre l’aigua en constant ebullició. Encara que el bullir del mantell sembli lent, és constant i fa mils de milions d’anys que hi té lloc.
Els continents es mouen, els uns respecte els altres, se separen, col·lisionen entre si, s’aixequen o s’enfonsen i provoquen uns canvis continus a la superfície, amb la formació de serralades, fileres de volcans, etc.
No cal anar gaire lluny per trobar un exemple recent de formació de muntanyes: els Pirineus, els Alps, el Caucas i l’Himalaia s’han aixecat perquè les masses continentals africana i índia han xocat contra l’eurasiàtica.
Llegeix amb atenció i completa l’activitat:
- Apartat 1: “La capa externa de la Terra”. Pàgs. 28 i 29 del llibre de text.
- Fes aquesta activitat al dibuix.
2. Les formes de relleu: Els agents interns i els agents externs.
Mentre per sota de la Terra les forces internes de la Terra, o agents interns, provoquen els terratrèmols i els volcans, per sobre d’ella unes forces o agents externs –aigua, vent, éssers vius-, hi actuen també de forma constant i decidida, al llarg del temps, modificant i alterant els diferents tipus de roques.
Sovint, aquests canvis són lents, la qual cosa fa que la vida de l’home sigui massa breu per a poder-los apreciar.
Completa l’esquema
Amb l’ajuda del llibre de text, pàgines 30-33, intenta completar el següent esquema.
Identifica i classifica
Els agents del relleu. Exercici – agents
3. Les formes de relleu: El relleu ontinental i l’oceànic.
Formes del relleu
- Consulta les pàgines 34 i 35 del llibre de text.
- Identifica les principals formes de relleu.
Vocabulari bàsic
Elabora un llistat de vocabulari definint les diferents formes de relleu que has identificat.
Activitats
- Contesta les qüestions de la pàgina 35 del llibre. “Fixa’t bé en les formes del relleu”
- Obre la làmina : Formes del relleu i completa-la
4. El relleu del món. Oceans i continents.
Consulta i completa les fitxes.
Consultant el llibre de text: Tema 3, els mapes que hi ha al final del llibre: ATLES, Geogràfic del Món i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:
Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana- Fitxa 1. Països i capitals del món.
- Fitxa 3. El relleu del món.
- Fitxa 25. El relleu del món.
- Fitxa 6. Les costes del món.
Qüestionari
Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 38 i 40.
Practica amb internet
La Terra: Oceans i continents. http://www.xtec.net/~ivilater/enlinia/laterra/laterra1.html
5. El relleu d’Europa.
Consulta i completa les fitxes.
Consultant el llibre de text: pàg. 42-43, els mapes que hi ha al final del llibre: ATLES, Europa Física i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:
Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana
- Fitxa 4. Europa física.
- Fitxa 28. Europa física.
Material didàctic: Mapes i Gràfics II. Santillana
- Fitxa 16. Europa física.
Qüestionari
Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 42.
6. El relleu d’Espanya
Consulta i completa les fitxes.
Consultant el llibre de text: pàg. 44-45 i aquests mapes amb internet, podràs elaborar i completar les fitxes següents:
Material didàctic: Mapes i Gràfics. Santillana
- Fitxa 12. El relleu d’Espanya.
Practica amb internet
El relleu i els rius d’Espanya. http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3204.
Qüestionari
Respon a les qüestions de llibre de text, pàgina 44.
Capes de la Terra:
La capa interna està formada:
– pel nucli intern i nucli extern
– i el mantell que envolta el nucli terrestre, és la capa més gruixuda.
La capa externa es correspon amb l’escorça.
Aquesta capa externa sovint es veu afectada per agents interns: els terratrèmols i els volcans.
Hola.
Tema: Les formes de la Terra.
Apartat 1
El primer excercici ens diu que pintem de color groc el nucli, aquest es correspon amb el número 3.
El segon excercici ens diu que pintem de color taronja el mantell que es correspon amb el número 2.
El tercer excercici hem de pintar l’escorça terrestre, és a dir, el mar de color blau i les terres de color verd, i correspon al número 1.
Finalment hem d’escriure el nom de tres capes de la Terra a les següentes pautes.
1- Escorça
2- Mantell
3- Nucli
Hola!
Tema 3, apartat 1
L’estructura interna de la Terra està format per tres capes:
. El nucli: nucli intern i nucli extern
. El mantell
. L’escorça.
Hola,
Els agents interns i externs.
ELS AGENTS INTERNS:
– Estan en l’escorça terrestre.
– Són gasos i altres materials comprimits.
– És manifesten a través dels: terratrèmols i volcans.
Terratrèmols:
– Són provocats pels agents interns. Són sacsejades de l’escorça terrestre. S’originen a l’nterior de la Terra i es propaguen en forma d’ones sísmiques.
– Tenen 2 parts: el hipocentre i l’epicentre.
Hipocentre: També es pot dir focus. És una zona que es troba en l’interior de la Terra on s’origina el terratrèmol.
Epicentre:Lloc de la superfície de l’escorça terrestre més proper a l’hipocentre o focus.
Volcans:
– Són una altra manifesta dels agents interns.
– Les parts d’un volcà són: El magma, riu de lava, xemeneia principal, xemeneia lateral, con volcànic, cràter.
Magma: Bossa que es troba a l’interior de la Terra formada per materials en estat líquid a causa de les altes temperatures i la pressió a la qual es troben sotmesos.
Riu de lava: Curs de materials que baixen pels vessants del volcà.
Xemeneia principal: Forma el conducte per on surt el magma.
Xemeneia lateral: Xemeneia més petita situada en un dels costats del volcà.
Con volcànic: Parts del volcà format per material que aquest expulsa.
Cràter: Obertura al final de la xemeneia per on els materials surten a l’exterior.
ELS AGENTS EXTERNS:
– Modifiquen el relleu i l’igualen.
– Els agents externs són: l’acció del vent, l’acció de l’aigua, l’acció de la vegetació i l’acció de l’home.
L’acció de l’aigua:
– És el principal agent extern modelador del relleu.
– Els tipus d’acció d’aigua son: la pluja, barrancs, valls, planes, deltes, glaç, rius, onades, corrents marines, sorres, platges i golfs.
. Quan plou amb força, l’aigua desgasta les muntanyes.
. L’aigua dels torrents i dels rius arrenca i transporta roques i terres, i obre així barrancs i valls.
. Quan les aigües perden força dipositen els materials, que formen planes i deltes.
. Quan l’aigua es filtra entre le roques i es glaça, pot arribar a trencar-les.
L’acció del vent:
– Es un altre dels princiapsl agents externs.
– El vent modifica el relleu perquè desgasta les roques i transporta petits materials que quan xoquen contra les roques les erosionen.
L’acció de la vegetació:
La vegetació contribueix a variar el relleu, perquè les arrels, en penetrar al sòl, poden ajudar a trencar les roques.
La vegetació impideix que l’aigua discorri amb força pels vessants de les muntanyes, evitant així l’erosió del sòl.
L’acció de l’home:
– Es provocada per les persones. L’ésser humà actua sobre el medi físic transformant el paisatge natural.
-Tipus de accions d’home: contrueix edificis, cases, ciutats, equiopaments, etc; crea també alhora vies de comunicació, ponts, ports,etc. Llavors, el paisatge canvia totalment.
VOCABULARI
Relleu oceànic i continental:
RELLEU CONTINENTAL:
. Vall: és una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir una forma allargada. Hi ha valls fluvials (creades per l’acció dels rius, tenen forma de V) i valls glaciar (creades per les glaceres, tenen forma de U)
. Muntanya: elevació natural de terreny. I la serralada és un encadenat de muntanyes contiu.
. Depressió: és una zona més o menys extensa que es troba a una altitud inferior a les formacions de terreny que l’envolten.
. Altiplà: elevació de terreny més o menys plana.
. Plana: superfície plama molt poc ondulada.
. Cap: part de la costa que penetra en el mar
. Península:tros de terra envoltada d’aigua per tot arreu menys per un tros de terra anomenat istme que és el que l’uneix amb la resta de territori.
RELLEU OCEÀNIC:
. Golf: és l’entrada del mar a la terra, té forma rodona.
. Badia: és un golf però més petit
. Plataforma continental:zona marítima que baixa suaument fins als 400 m. És la continuació marina dels continents.
. Talús continental: gran esgló que uneix la plana continetal amb la plana abissal.
. Plana abissal: extensió de terreny pla a la zona més profunda entre 3.000 i 7.000 metres de profunditat sota el mar.
. Illa: porció de terra completament envoltada d’aigua. L’arxipièlag és un conjunt d’illes properes i relacionades entre elles.
. Fossa marina: gran depressió del fons marítim que sovin està en 6.000 i 11.000 metres
. Dorsal oceànica:serralada submarina de gran extensió.
. Riu: forma de penetració marina a la terra.
VOCABULARI
LES FORMES DE RELLEU
Part 1: LA MUNTANYA
Vall: Terreny pla situat entre les muntanyes.Hi ha dos tipus:
– Vall fluvial quan ha estat creada per l’acció d’un riu per això té forma de V.
– Vall glaciar creada per una glacera te forma arrodonida en U.
Muntanya: Elevació natural de terreny.
Serralada. Conjunt de muntanyes.
Altiplà: Elevació de terreny amb una superfície més o menys plana.
Turó. Elevació no gaire alta de terreny.
Depressió o conca: És una zona més o menys extensa que es caracteritza perquè es troba a una altitud inferior a les formacions de relleu que l’envolten.
Plana: Superfície plana o molt poc ondulada.
Part 2: LA COSTA
Illa: Tros de terra envoltada d’aigua per tots costats.
Península: Tros de terra envoltada d’aigua menys per un que la uneix a un territori més gran.
Istme: Lengua de terra que uneix una península a un continent.
Arxipièlag: Conjunt d’illes.
Cap: Part de terra que penetra en el mar.
Golf: Porció gran de mar que s’interna entre dos caps.
Penya-segat: Rocalla de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre la terra i el mar.
Vocabulari sobre les formes de relleu:
FOSSA MARINA: Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
DORSAL OCEÀNICA: Serralada submergida, generalment de gran longitud, que s’aixeca per sobre de les grans profunditats marines.
CAP: Part de la costa que penetra mes el mar que la resta del litoral.
RIA: Forma de penetració marina a la terra. Normalment te una forma allargada, perquè es tracta de una llengua de mar ocupant una part (que sol se la ultima) de la vall fluvial.
PLANA ABISSAL: Extensió de terreny pla a la zona mes profunda dels mars i els oceans.
ILLA: Porció de terra voltada d’aigua per tots costats.
PENÍNSULA: Porció de terra gairebé completament envoltada d’aigua, unida a una extensió major de terra només per una part anomenada istme.
VALL: Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
PLANA: Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.
TALUS CONTINENTAL: Escarpament submarí de fort pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans.
MUNTANYA: Elevació natural del terreny.
SERRALADA: Conjunt de muntanyes o sigui de elevacions naturals del terreny.
DEPRESSIÓ: També es pot dir conca. Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
PLATAFORMA CONTINENTAL: Zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a profunditat aproximada de 400 m.
ALTIPLÀ: Elevació del terreny amb una superfície més o menys plana.
GOLF: Porció de mar que s’interna a la terra.
BADIA: Semblant al golf però mes petit.
Les formes de la Terra.
Al nostre planeta Terra es reparteix en diversos continents o grans masses de terra que emergeixen o sobresurten dels oceans i dels mars.
Hi ha sis continents:
Àfrica, America, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida.
La superfície dels continents té relleus variats com ara: planes, altiplans, serralades, valls i depressions. Aquests relleus de vegades dificulten les activitats humanes i de vegades les faciliten.
Els oceans de la Terra banyen els continents i en modelen les costes amb espadats, platges…; a les costes tambè hi abunden els golfs, les penínsules i els caps.
Enmig d’aquestes grans masses d’aigua sorgeixen els arxipèlags i les illes.
Hola,
Els volcans: l’activitat volcánica, la seva classificació i com construir un volcà.
L’ACTIVITAT VOLCÀNICA
L’activitat volcànica és pròpia de sectors rigorosament determinats del globus terrestre i coincideix amb les zones mòbils orogéniques, on s’han desenvolupat profundes fractures. La major part dels volcans actuals actius (gairebé un 60%) es concentra en la costa de l’Oceà Pacífic, en la zona del denominat Anell de Foc del Pacífic. Una altra zona d’elevada activitat volcànica és la franja del Mar Mediterrani i l’Himàlaia, la qual s’estén en sentit latitudinal a través dels Apenins, el Caucas fins les muntanyes de l’Àsia Menor. Una zona menys àmplia de propagació de volcans és la constituïda per la franja meridional atlàntica, que s’estén des d’Islàndia, a través de les Illes Açores; les Illes Canàries, fins les Illes del Cap Verd.
Per últim un petit grup de volcans se situa en la zona oriental africana de fractures. Probablement hi hagi menys de 500 volcans actius en el món, però és arriscat classificar definitivament un volcà com actiu, latent o extint, ja que molts dels que en l’actualitat són latents demà bé poden ser actius. Qualsevol volcà que hagi estat en activitat tan recentment com en el Plistocè, potencialment és un volcà actiu.
CLASSIFICACIÓ DELS VOLCANS:
Els volcans es classifiquen d’acord a la seva forma en quatre tipus fonamentals:
· Cons basàltics
· Volcans en escut
· Cons de cendra
· Volcans compostosos o estratovolcans
Aplicant aquesta classificació en forma rigorosa, la majoria dels volcans serien compostos, ja que hi ha pocs les erupcions dels quals siguin sempre d’un sol tipus.
COM PODEU FER UN VOLCÀ A CASA:
Per a construir-lo hem necessitat:
. Cola blanca de fusta
. Aigua
. Paper higiènic
. Una base de fusta
. Un con de cartró per donar forma
. Pintures
. El recipient d’un iogurt
Procediment:
1- Primer hem enganxat el con de cartró a la base de fusta, més o menys centrat. Fent això aconseguim tenir l’esquelet del volcà.
2- Ara farem una barreja de cola blanca de fusta i aigua per diluir la cola. Desprès afegim troços de paper higiènic a la mescla.
3- Un cop tenim aquesta barreja podem començar a aplicar-la a l’esquelet del volcà. Apliquem el paper barrejat amb la cola uniformement i donant-li la forma adient, la d’un volcà.
4- Quan ja hem cobert completament el volcà amb el paper i la cola, posem a l’orifici de dalt del con el recipient del iogurt. Amb aquest pas formem el cràter, que després ens servirà per fer les reaccions químiques.
5- Un cop fet això i després de donar-li forma ho deixem assecar durant un període de 48 hores en un espai ventilat.
6- Quan ja estigui sec ja ho podem començar a pintar. Els vessants els hem pintat de color marró i gris. Tambè es pot pintar del color que es vulgui mentre quedi realista.
7- Quan estigui seca la pintura ja haurem acabat l’estructura del volcà.
LA REACCIÓ
Per fer la reacció hem necessitat:
. Vinagre
. Sal de fruites o bicarbonat.
. Tinta vermella ( per simular el color de la lava)
Procediment:
1- S’omple el recipient de la part superior del volcà de vinagre barrejat amb la tinta vermella.
2- S’aboca el bicarbonat o la sal de fruites generosament per fer reaccionar la mescla.
3- Si has seguit el passos correctament hauràs simulat una reacció volcànica.
Hola .
Les formes de relleu.
Les formes de relleu són les accions combinades, dels agents interns i els agents externs.
N’hi ha de dos tipus :
– Les formes de relleu que configuren els continents.
– Les formes de relleu que configuren els oceans.
Ja que oamghar us ha explicat les formes de relleu que configuren els continets, jo us parlaré de les que configuren els oceans.
Són les següents :
Ria : Forma de penetració marina a la terra. Normalment allargada, perquè és tracta d’una llengua de mar
ocupant l’últim tram d’una vall fluvial.
Fiord : És el braç de mar que ocupa una vall glaciar.
Dorsal oceànica : Serralada submarina de gran extensió.
Fossa marina : Gran depressió dels fons oceànics o marítims que sovint, arriben als 6000 m de profunditat, de vegades, fins als 11000 m.
Plana abissal : Extensió de terreny pla a la zona més profunda dels mars i dels oceans ; entre 3000 i 7000 metres de profunditat.
Talús continental : Gran esglaó que uneix la plataforma continental amb la plana abissal.
Plataforma continental : Zona marítima que baixa suaument fins als 400 m. L’amplitud fins a la costa pot oscil.lar entre pocs metres i uns quants quilòmetres. És la continuació submarina dels continents.
Golf : És una entrada de mar, habitualment de forma rodona.
Badia : És semblant al golf però de dimensions menors.
QÜESTIONARI de la pàgina 38
1. Quines són les grans serralades del continent americà?.
Les grans serralades del continent americà són
– Serralades joves: la serralada dels Andes i les Muntanyes Rocalloses.
– Massissos antics: Apalatxes, Altiplà Brasiler, Massís de la Guaiana.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Es destaquen Les muntanyes Rocalloses i la Serralada dels Andes.
2. Quines serralades hi ha al continent asiàtic? Quina és la més destacada?
Al continent asiàtic trobem aquestes serralades:
– Serralades joves: Monts Taure, Zagros, Hindukush, Kunlun i Himàlaia.
– Serralades antigues: Altai, Iablonovi i Stanovoi.
La serralada més detacada de l’Àsia és l’Himàlaia, perquè inclou les muntanyes més altes de la Terra, entre les quals destaca l’Everest, amb 8.848 m.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Hi ha els Monts Taure i els Zagros fins a les serralades de l’Hindu Kushi Kuenlun.
També hi ha la serralada de l’Himalàia, és la més destacada allí s’hi troba la muntanya més alta de la Terra, l’Everest.
3. Quines unitats de relleu sobresurten a l’Àfrica?
A l’Àfrica destaquen les unitats de relleu següents:
– Deserts: Sàhara i Kalahari.
– Massissos: Ahaggar, Tibesti, Darfur i Etiop.
– Serralades: Atles.
– Fosses tectòniques: Rift Valley.
– Muntanyes d’origen volcànic: Kilimanjaro i els monts de Kenya.
– Depressions: Níger, Txad, Nil, Congo i Zambesi.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Sobresurten els Massisos de d’Ahaggar,Tibesti i Darfur.També hi ha les serralades de l’Atles, el desert de Sàhara i les depressions del Níger,Txad,Nil,Congo i Zambeze.
4. Quines característiques representa el relleu d’Austràlia i Nova Zelanda?
L’estructura del relleu australià és senzilla i es divideix en tres zones:
– Un altiplà poc elevat i molt desèrtic, a l’oest.
– Una enorme plana, anomenada la Gran Conca Artesiana, al centre.
– A l’est, una llarga alineació muntanyosa de nord a sud. d’altitud moderada: la Gran Serralada Divisòria.
Les dues grans illes de Nova Zelanda es caracteritzen per les formes de relleu següents:
– Territoris molt muntanyosos i volcànics.
– Planes estretes al litoral i valls interiors fondes.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
-A Austràlia hi destaca la Gran serralada divisòria.Laresta del territori està format per planes com el Nullarbor o la Gran Conca Artesiana i relleus de poca altura.
-A Nova Zelanda els Alps del Sud són montanyes joves, la majoría d’origen volcànic.
5. On es troben les grans planes? Escriu-ne els noms.
Les grans planes es troben o al voltant dels grans rius o a prop de mars interiors:
– A Amèrica: Grans Planes del Mississipí-Missouri, Orinoco, Amazones i Paranà-Paraguai.
– A Àfrica: Grans Depressions del Níger, Txad, Congo, Nil i Zambesi.
– A Europa: Grna Plana Europea.
– A Àsia: Gran Plana de la Sibèria Occidental; depressions del mar Caspi, Turània, Turfan, mar Mort i riu Ganges.
– A Oceània: Plana de Nullarbor i Gran Conca Artesiana.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Es troben entre les àrees montanyoses situades a l’est i a l’oest d’Amèrica.
També n’hi han a Europa i a Austràlia i també a Àsia
-Esriu-ne els noms.
A Amèrica hi ha les grans Planes ocupades pels grans rius.
A Europa hi ha la gran plana Europea
A Austràlia la plana de Nullarbor
A Àsia LA Gran plana de la Sibèria Occidental
Els agents interns i externs.
Els agents interns de formació del relleu provenen de l’interior de la Terra i causen terratrèmols i volcans.
– Un terratrèmol és una sacsejada de l’escorça terrestre. Els punts del terratrèmol són:
1- L’hipocentre, que és la zona interior de la Terra on s’origina el terratrèmol.
2- L’epicentre, que és la zona de la superfície terrestre més propera a l’hipocentre.
· Les ones sísmiques són les vibracions que produeixen els terratrèmols.
– Un volcà és una esquerda de l’escorça terrestre per la qual puja roca fosa de l’interior de la Terra fins a l’exterior
Agents externs de formació del relleu són: l’aigua, el vent i la vegetació.
– L’aigua és el principal agent extern modelador del relleu i actua de maneres diverses:
. Quan plou amb força, l’aigua desgasta les muntanyes.
. L’aigua dels torrents i dels rius arrenca i transporta roques i terres, i obre així barrancs i valls.
. Quan les aigües perden força dipositen els materials, que formen planes i deltes.
. Quan l’aigua es filtra entre les roques i es glaça, pot arribar a trencar-les.
· Les onades, els corrents marins i les marees actuen sobre el litoral desgastant les roques. Els corrents marins acumulen sorres en platges i golfs
– El vent modifica el relleu perquè:
. Desgasta les roques.
. Transporta petits materials que quan xoquen contra les roques les erosionen.
– La vegetació contribueix a variar el relleu, perquè les arrels, en prenetrar al sòl, poden ajudar a trencar les roques. La vegetació impedeix que l’aigua discorri amb força pels vessants de les muntanyes.
– L’acció de l’ésser humà modifica el relleu.
· Els avenços tècnics permeten que l’acció transformadora de l’ésser humà sobre el territori sigui molt més intensa i es produeixi en menys temps.
· Quant l’ésser humà construeix cases, ciutats, equipaments, etc…. crea també alhora vies de comunicació, ponts, ports etc. El paisatge canvia totalment.
QÜESTIONARI (pàg38)
1. Quines són les grans serralades del continent americà?
Serralada dels Apalatxes, Serralada dels Andes i Muntanyes Rocalloses.
2. Quines serralades hi ha al continent asiàtic? Quina es la més destacada?
Monts Taure, Zagros, Hindukush, Kuenlum, Himàlaia (hi està el cim més alt de la terra, l’Everest)
3. Quines unitats de relleu sobresurten a l’Àfrica?
Els massisos
4. Quines característiques presenta el relleu d’Austràlia i Nova Zelanda?
És un relleu amb cims molt alts en alguns llocs i la resta de relleu és molt pla.
5. On es troben les grans planes? Escriu-ne els noms.
A Europa i Àsia. La Gran Plana Europea i la Gran Plana de Sibèria Occidental.
……………………………….
aalayon, MIRA EL TREBALL DE yboualam
L’escorça terrestre i la teoria de la deriva de continents.
L’ESCORÇA TERRESTRE
L’escorça terrestre és la capa més externa de la terra. Aquesta capa en alguns llocs, pot arribar a tenir un gran espesor i emergir al mateix temps que forma continents.
L’escorça terrestre, no és tota igual. Sobre els continents o dins del mar hi ha: muntanyes, valls, planes, depressions, etc… Aixó és el que anomenem relleu (pàg. 28 del llibre, apartat 1.2 L’escorça terrestre).
El relleu de la terra canvia i es modifica a causa dels agents interns i els agents externs.*
L’escorça té un equilibri inestable, per aixó de vegades es trenca i provoca canvis al relleu.
LA DERIVA DELS CONTINENTS
Tot apunta, que fa 200 milions d’anys, l’escorça terrestre estava unida en un sol continent:Pangea, i que aquest flotava per damunt del mantell*.
Al cap del temps Pangea va començar a dividir-se en trossos. Aquests trossos de terra o roques s’anomenen plaques tectòniques. La causa, va ser el moviment de rotació i els agents geològics de la terra van provocar els canvis, i van formar un trencaclosques immens.
Els moviments d’aquestes plaques, són molt lents, per aixó nosaltres no els podem apreciar.
Quan dues plaques col·lisionen, una es pot el·levar i formar grans serralades, com es el cas de l’Himalaia, mentre que l’altra es pot esfonsar i crear foses marines molt profundes.
Els punts de contacte entre dues plaques són àrees on acostumen ha haver terratrèmols i volcans, per exemple, el Japó.
…………………………………
* per ampliar la informació, podeu consultar el llibre de text pàgs 28 i 29. Si voleu podeu deixar un comentari per suggerir ,o modificar alguna cosa , dirigiu-vos a mriu. Gràcies.
Qüestionari pàgina 32.
1. Quines són les grans serralades del continent americà?
– Montanyes Rocalloses, Serralada dels Andes, Serralada dels Apalatxes, Altiplà Brasiler i el Massís de Guaiana.
2. A quina serralada es troba el pic més alt del món?
– Es troba a la serralada de l’Himalàia.
3. Quin es el pic més alt del continent africà?
– És el mont Kilimanjaro.
4. Escriu els noms de les grans planes del nostre planeta?
– La Gran plana Europea, la Gran Plana de la Sibèria Occidental, plana de Nullarbor i depressions a l’Àfrica ocupades pels rius: Níger, Txad, Congo, Nil i Zambesi.
……………………………….
adiallo, MIRA EL TREBALL DE yboualam
VOCABULARI pàgines 45 i 44
Massís Gallec
És un relleu molt antic i erosionat de forma arrodonida ocupa una gran part de Galícia
Pirineus
És un istme que separa la Península Ibèrica de la resta de Europa amb altituds de més de 3000 metres.
Serralades Catalanes
És un doble arrenglament que va al costat de la costa en direcció nord-sud.
Depressió de l’Ebre
Era un antic mar replet pels al·luviols aportats del riu i pels sediments d’origen marí
Depressió del Guadalquivir
ÉS una zona enfonsada entre les muntanyes de Sierra Morena i les Serralades Bètiques.
Serralades Bètiques
És un doble arrenglament muntanyos que va al costat de la costa en direcció oest-est
La Meseta
Forma un extens massís antic i aplanat que registra altituds de 600 i 700 metres.
Qüestionari pàgina 42.
1. Quins són els grans límits del continent eurpoeu?
Els grans límits del continent europeu són els monts Urals. (RESPOSTA INCOMPLETA)
……………………………
QUI HO SAP COMPLETAR?
Al nord:
Al sud:
A l’est:
A l’oest:
2. Com ès el litoral d’Europa?
……………………….
QUI LA SAP RESPONDRE?
3. Digues el nom de cinc penínsules europees.
– Peninsula Ibérica
– Península Escandinava
– Península de Jutlàndia
– Península de Crimea
– Península Italiana
4. Busca el nom de dos estrets que separen el mar Egeu del mar Negre, que tenen molta importància estratègica.
– Estret de Dardanels
– Estret del Bósfor.
5. Quina És la illa més gran de Europa?
La illa més gran d’Europa és Gran Bretanya.
6. Busca el nom de cinc illes que es troben al Mediterrani i no són espanyoles.
– Islàndia
– Gran Bretanya
– Creta
– Xipre
– Sicília.
……………………………….
COMPTE. ET DEMANEN CINC ILLES QUE ES TROBEN AL MEDITERRANI I QUE NO SÓN ESPANYOLES.
QUIN ÉS EL TEU ERROR?
7. Quins són els grans conjunts que formen el relleu europeu?
Les serralades (RESPOSTA INCOMPLETA)
…………………………………..
QUI LA SAP RESPONDRE?
8. Identifica els colors utilitzats per cartografiar la plana i les muntanyes més elevades.
violeta: per a destacar el relleu de màxima altitud.
marró fort :/em> per els altiplans i muntanyes mes elevades
marró fluix: per altiplans i serralades de altitud mitjana
groc: per a sectors plans
verd fluix: per a planes
ved fort : per a depressions.
El con: és per a les muntanyes.
9. Ordena el nom de les quatre muntanyes més elevades d’ Europa.
1. Elbrus (5.633 m), al Caucas.
2. Mont Blanc (4.810 m), als Alps.
3. Mulhacén (3481 m), a Sierra Nevada.
4. Aneto (3404 m), als Pirineus.
Questionari (pàg 42)
1. Quins són els grans límits del continent europeu?
Els límits del continent europeu són:
Al nord: Amb l’Oceà Glacial Àrtic.
Al sud: El mar Mediterrani.
A l’oest: Amb l’Oceà Atlàntic.
A l’est: Es difícil situar els límits de Europa cap a l’est però se pot dir que són les muntanyes Urals i les muntanyes del Caucas els que separen Europa d’Àsia, també el mar Caspi.
2. Com és el litoral d’Europa? Quins mars i oceans banyen les costes d’Europa?
El litoral d’Europa és retallat amb gran varietat de penínsules, golfs, illes i mars en tot el seu territori.
Europa és una península d’Àsia està rodejada per diversos mars i oceans que són els següents:
– Al nord: mar Blanc, mar Bàltic, mar del Nord i mar de Barentsz.
– A l’est: mar Negre i mar Caspi.
– Al sud: mar Mediterrani.
3. Digues el nom de cinc penínsules Europees.
Cinc de les penínsules d’Europa són:
– Península Iberica
– Península Escandinava
– Península Itàlica
– Península de Kola
– Península Balcànica.
4. Busca el nom dels dos estrets que separen el mar Egeu del mar Negre, que tenen molta importància estratègica.
– L’Estret de Dardanels
– L’Estret del Bòsfor.
5. Quina és l’illa més gran d’Europa?
L’illa més gran d’Europa és Gran Bretanya amb una superfície de 229.850 km².
6. Busca el nom de cinc illes que es troben al Mediterrani i no són espanyoles.
– Còrsega
– Sardenya
– Sicília
– Creta
– Xipre.
7. Quins són els grans conjunts que formen el relleu europeu?
Els Grans conjunts de relleu que formen el continent europeu són:
Sistemes muntanyosos: Pirineus, Alps (el cim més alt es el Mont Blanc de 4.810 m ), Apenins (el cim més alt és el Gran Sasso 2.914 m), Balcans (el cim més alt és el Botev 2.376 m), Carpats (el cim més alt és el Gerlachovsky 2.655 m), Serralada Escandinava, Serralada dels Monts Urals, Caucas (el cim més alt és el Elbrus 5.633 m), muntanyes Grampianes.
Planes: Gran plana de l’Europa Oriental, plana del mar Bàltic i plana Atlàntica.
Estrets i canals: De Gibraltar, dels Dardanels, de Bòsfor, canal de la Mànega.
Rius: Volga (el més llarg d’Europa amb una distància de 3700 km), Danubi, Ural, Dnièper, Rin, Tajo, Po.
Mars: Mar de Noruega, mar del Nord, mar Mediterrani, mar Negre, mar d’ Azov, mar Bàltic, mar Adriàtic, mar Caspi.
Caps: Matapan, Nord, Reykjanes.
Golfs: Biscaia i Bòtnia
Illes: Balears, Sardenya, Còrsega, Sicília, Creta, Xipre, Gran Bretanya, Irlanda i Islàndia.
Penínsules: Ibèrica, itàlica, Balcànica, de Kola, de Jutlàndia, de Crimea i Escandinava.
Depressions: Del Caspi.
……………………………………………….
HO HAS FET MOLT COMPLET. NO OBSTANT, PODIEM SIMPLIFICAR-HO D’AQUESTA MANERA:
Els grans conjunts del relleu europeu són:
– La Gran Plana Europea, a l’est d’Europa.
– Els altiplans i masssissos muntanyosos antics, al centre i a l’oest.
– Les cadenes de muntanyes joves, al sud del continent europeu.
8. Identifica els colors utilitzats per cartografiar la plana i les mutanyes més elevades.
Sector muntanyós d’altitud màxima: violeta
Altiplans i serralades de gran altitud: marró
Altiplans i serralades d’altitud mijana: taronja
Sector pla d’altitud escassa: groc
Planes i depressions: verd
9. Ordena el nom de les quatre muntanyes més altes d’Europa.
1) Elbrus 2) Mont Blanc 3) Mulhacén 4) Aneto
ELS CONTINENTS
LA DIVISIÓ DEL MÓN EN CONTINENTS
Àfrica
Àfrica està separada d’Europa pel Mediterrani, i d’Àsia per la mar Roja. El canal de Suez uneix aquests dos mars.
El relleu és força pla però amb alguns massissos muntanyosos. Són característiques de l’ Àfrica les grans cubetes o depressions formades per l’erosió i la sedimentació, i actualment ocupades per conques de rius o grans llacs. El litoral és rectilini i regular, de costes poc retallades.
Amèrica
Amèrica s’estén, al llarg de 15.000 km, pels dos hemisferis de la Terra. I separa els dos grups oceans del planeta, l’Atlàntic i el Pacífic.
Habitualment dividim Amèrica en dos subcontinents:Amèrica del Nord i Amèrica del Sud
Àsia
El continent asiàtic és una gran massa de terra situada a la part oriental d’ Euràsia. Hi podem distingir quatre parts:
Extenses planes al nord; serralades elevades al centresud; grans penínsules a l’oceà Índic, i arxipèlags a l’oceà Pacífic.
Europa
Europa està situada a la part occidental d’ Euràsia. La divisió entre Europa i Àsia resulta resulta difícil de precisar perquè, de fet, Europa és una gran península d’Àsia.
Les serralades dels Urals i del Caucas, i els mars Caspi i Negre marquen els límits entre tots dos continents. El mar Mediterrani delimita entre Europa i Àfrica.
Oceania
Més de 10.000 illes repartides per l’oceà Pacífic formen Oceania. Habitualment hi distingim quatre grans conjunts:
Australàsia, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia.
Antàrtida
Situada al Pol Sud, l’Antàrtida és envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic. Les temperatures extremes, de fins a -65 graus, i els forts vents fan que la vida hi sigui gairebé impossible.
……………………………………
MOLT BÉ.
Qüestionari de la pag. 40
1. On es troba L’estret de Bering? Quins continents separa?
– Es troba prop de la península de Txukotka, i de la península d’Alaska.
– Separa Ásia d’Amèrica.
…………………………………….
L’estret de Bering es troba entre el litoral de l’oceà Pacífic d’Amèrica del Nord i la costa nord-oriental del continent asiàtic.
Aquest estret separa el continent americà del continent asiàtic.
2. Busca deu de les peninsules que hi ha al mapa i escriu-ne els noms. Anota també el nom del continent on es situen.
– Europa: P. Iberica – P. Escandinava – P. Itàlica.
– America: P. Alaska – P. Florida – P. Yucatan.
– Ásia: P. Corea – P. Txukotka
– Àfrica: P. Somàlia
– Oceania: P. d’Anhem
3. Quins són el mars que banyen les costes dels continents?
Mars: Carib-Roig-Mediterrani-Cantabric-Del Nord-Barentsz-Kara-Tirrè-Adriatic-Negre-Egeu-Negre-Caspì-d’Aral-d’Arabia-Groc-Tasmania-del Japò-d’Okhotsk-de Bering.
…………………………………
MIRA AQUESTA FORMA D’ORGANITZAR LA INFORMACIÓ.
Els mars que apareixen representats al mapa són:
– Amèrica: el mar Carib.
– Europa: els mars Bàltic, del Nord, Adriàtic, Negre, Tirrè, Egeu i Mediterrani.
– Àfrica: el mar Roig
– Oceania. el de Tasmània.
– Àsia: els mars Caspi, d’Aràbia, de Xina, Groc, del Japó, d’Okhotsk i de Bering
4. Quines sòn les illes mes importants de Mediterrani?
Les illes més importants del mar Mediterrani són les següents:
– Balears
– Còrsega
– Sardenya
– Xipre
– Sicília
– Creta.
Qüestionari pàgina 44
1. Quines són les grans unitats del relleu de la Península Ibèrica?
– El Massìs Gallec
– Els Pirineus
– Sistema central
– Serralade Betiques-
– Sierra Morena
– Sierra Nevada
– Sistema Ibèric
– Serralada Cantàbrica
………………………………….
Les grans unitats de la Península Ibèrica són:
La Meseta Central: Submeseta nord i Submeseta sud.
Depressions: Depressió de kl’Ebre i Depressió del Guadalquivir.
Sistemes muntanyosos:
– Interiors a la Meseta: Sistema Central i Monts de Toledo.
– Perifèrics a la Meseta: Massís Gallec,, Monts de Lleó, Cordillera Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
– Exteriors a la Meseta: Pirineus i Serraldes Bètiques.
2. Quines sòn les vores muntanyoses que delimiten la Meseta?
– SUD: Sierra Morena.
– EST: Sistema Ibèric.
– NORD: Serralada Cantàbrica.
– NORD-OEST: Monts de Lleó.
3. Quines serralades muntanyoses se situen a la perifèria peninsular?
– Massís Gallec
– Pirineus
– Serralada Penibètica
4. Per què antigament era difícil arribar al Submeseta Nord de del mar Mediterrani?
Perque per on s’havia de passar eren terrenys amb grans altituds, les serralades del Sistema Ibèric, i ara s’han construit autopistes, carreterest etc…
5. Per què fins fa no gaire han estat difícils les comunicacion entre Castella i Lleó i Galícia?
Perquè estaven separats pels Monts de Lleò.
I entre Castella-La Manxa i Andalusia?
Perque estaven separats per la Serra Morena.
Hola, volía acabar de completar el questionari de la pàgina 42 de mdiaby on hi ha una pregunta que està malament :
6. Busca el nom de cinc illes que es troben al Mediterrani i no són espanyoles.
Doncs l’error està en que ha col·locat Islàndia i Gran Bretanya, que són dues illes que no estan al mar Mediterrani. Per tant està malament.
Jo suggereixo dues illes: Còrsega i Sardenya.
……………………………….
MOLT BÉ.
Muntanyes i planes del mon:
EUROPA:
•Les serralades mes importants son: la Meseta (situada a Espanya) (es una serralada jove), els Pirineus (situats a Espanya) (es una serralada jove), els Alps (situats entre Paris, Itàlia i Àustria) (es una serralada jove), Balcans (entre: Bulgària, Macedònia, Grècia, Servia, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro, Albània, Croàcia, Romania) (es una serralada jove), els Carpats (estan situats entre: Ucraïna, Moldàvia i Romania) (es una serralada jove), els Caucas (situats entre: Rússia, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan) (es una serralada jove), Serralada Escandinava (situada entre: Noruega, Suècia, Finlàndia) (es una serralada antiga) i Serralada dels Urals (situada a Rússia) (es una serralada antiga).
•Els pics mes importants son: Montblanc (4810m) (pic mes alt d’Europa) (situat a Franca en la serralada dels Alps), Aneto (3404) (pic mes alt d’Espanya) (situat a Espanya en la serralada dels Pirineus), Tatra (2655) (pic mes alt de Eslovàquia) (situat a Eslovàquia en la serralada dels Carpats), Elbrus (5633) (pic mes alt de Turquia) (SITUAT A Turquia en la serralada dels Caucas),.
•Les planes mes importants son: Gran Plana Europea, Plana del mar Bàltic i Plana de L’Europa Oriental.
ÀSIA:
•Les serralades mes importants són: Monts Taures (situats a Turquia) (es una serralada jove), Monts Zagros (situats a Iran) (es una serralada jove), Hiamlaia (situada a Xina i Pakistan) (es una serralada jove), Hindukush (situada a Afganistan) (es una serralada jove), Tian Shan (situada a Xina) (es una serralada jove), Monts Kulun (situats a Xina) (es una serralada jove), Monts Altai (situats a Kazhstan) (es una serralada jove), Monts Iabloniv (situats entre Rússia i Mongolia) (es una serralada jove), Monts Stanovoi (situats a Rússia) (es una serralada jove, Monts de Txerski (estan situats a Rússia) (es una serralada jove).
•Els pics mes importants son: Everest (8848) (pic mes alt del mon) (situat a l’Índia en la serralada Himalaia), Fujiyama (3776) (pic mes alt del Japó) (situat en el Japó).
•Les planes mes importants son: Gran Plana de la Siberià Occidental, Gran Plana Xina i Plana dels Ganges.
ÀFRICA:
•Les serralades me importants son: Atles (situats entre Algèria i Marroc) (es una serralada antiga), Massís Ahaggar (situat a Algeria) (es un massís jove), Massís Tibesti (situat a Txad) (es un massís jove), Massís Drafur (situat República Centrafricana) (es una massís jove), Massís Etiop (situat a Etopia) (es un massís jove) i Monts Darkensberg (situat a la República de Sud-àfrica) (es una serralada antiga).
•Els pics mes important son: Kenya (5194m) (pic mes alt de Kenya) (esta situat a Kenya molt a prop de el massís Etiop), Kilimanjaro (5895m) (pic mes alt d’Àfrica) (esta situat a Tanzània) i Ruwenzori (5120m).
AMÈRICA:
•Les serralades mes important son: muntanyes Rocalloses ( situades entre Estats Units i el Canada) (so0n muntanyes joves), Serralada dels Alpatxes (situada entre Estats Units i Canada) (es una serralada antiga), Serralada dels Andes (situada entre Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia i Xile) (es una serralada antiga), Massís de la Guaiana (situat entre Guyana, Surinam i Brasil) (es un massís jove) i Altiplà Brasiler (situat a Brasil) (es un altiplà antic).
•Els pics mes importants son: McKinley (6194m) (situat a Estats Units) (pic mes alt de Amèrica del Nord), Popocatepetl (5422m) (situat en Mèxic), Ojos del Salado (6880m) (situat en Xile) i Aconseguia (6959m) (situat en Xile) (pic mes alt d’Amèrica).
•Les planes mes importants son: Les Grans Planes, Gran Plana Central, Escut Canadenc, Plana Amazònica i Selves.
OCEANIA:
•Les serralades mes importants d’Oceania son: Gran Serralada Divisòria (situada en Austràlia) i els Alps del Sud (situats a Nova Zelanda).
•Els pics mes importants son: Puncak Jaya (5030m) (situat en Papua Nova Guinea) (es el pic mes important de Papua Nova Guinea) i Wilhelm (4509m) (situat en Àustrica).
•Les planes mes important d’Oceania son: Plana Nullarbor i Gran Conca Artesiana.
…………………………………..
NÚRIA, VIGILA ELS ACCENTS JA QUE NO EN FIQUES GAIRES, PER XEMPLE: més, són, és …..
QÜESTIONARI (pàg35)
1. Quines formes de relleu configuren els continents?Els continents estan formats per les següents formes de relleu:
– Relleu interior: muntanya, depressió o conca, vall, altiplà, plana i península.
– Relleu litoral: cap, golf, ria i illa.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Les formes de relleu que configuren els continents són:
Muntanyes(o serralades),depressions,altiplans,golfs,plana,valls(fluvials o glaciars)ries,penínsules,caps i plataformes continentals.
2. Quines formes de relleu configuren els oceans?Les formes de relleu que configuren els oceans són: plataforma continental, talús continental, plana abissal, fossa marina i dorsal oceànica.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Les formes de relleu que configuren els oceans són:
Dorsals oceàniques,planes abissals,talussos continentals, illes(o arxipèlags)
3. Quina diferència hi ha entre una plana abissal i una plataforma continental?La diferència principal és la profunditat. Mentre que la plataforma continental baixa fins als 400 metres, la plana abissal és la zona plana més profunda dels mars i els oceans, es troba entre 3.000 i 7.000 metres.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
En una plana abissal la profunditat pot arribar als 7000 m a
diferència de una plataforma continental que només arriba als 400 m de profunditat.
4. Quan parlem de fiord i quan de ria? Què els diferencia?Un fiord és un braç de mar que penetra en una antiga vall glacial. En el cas de la ria, el mar penetra a la terra just en l’últim tram d’un vall fluvial.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Els diferencia que la ria es una penetració marina que ocupa l’últim tram d’una vall fluvial mentre que un fiord es una penetració que ocupa una vall glaciar
5. Explica què és una depressió. Com s’ha format?Una depressió és una zona del territori que es troba enfonsada respecte del relleu que l’envolta. És producte de l’acció d’un riu i dels seus afluents o de l’enfonsament d’alguna falla.
…………………………………..
L’autor de l’article diu:
Es una zona més o menys extensa què es caracteritza per ser inferior a les formes de relleu que l’envolten. Pot haver sigut formada per l’acció erosiva d’un riu i els seus afluents o per l’enfonsament d’una falla(fossa tectònica)
EL RELLEU D’ESPANYA.
La península Ibèrica és situada a l’extrem sud-occidental d’Europa. És delimitada pel mar Cantàbric, l’Oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.
LA MESETA.
La Meseta, forma un extens massís antic i aplanat que ocupa el centre de la Península Ibèrica i que registra altituds que oscil.lien entre 600 i 700 metres. La Meseta baixa més suaument cap a Portugal, lloc per on penetra la influència de l’oceà.
La Meseta és envoltada de muntanyes que dificulten les comunicacions: al nord-oest hi ha els Monts de Lleó, al nord la Serralada Cantàbrica, a l’est el Sistema Ibèric, i al sud Sierra Morena.
Les muntanyes del Sistema Central divideixen la Meseta en dues submesetes:
– Submeseta nord.
– Submeseta sud. La submeseta Sud es troba accidentada pels Monts de Toledo.
LES SERRALADES PENINSULARS
– Serralades interiors a la Meseta: Sistema Central i Montanyes de Toledo.
Les muntanyes del Sistema Central divideixen la Meseta en dues submesetes: Nord i Sud.
– Serralades perifèriques a la Meseta: Massís Gallec i Monts de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i serra Morena
El massís gallec, és un relleu antic molt erosionat de formes arrodonides que accidenta una gran part de Galícia.
– Serraldes exterios a la Meseta: Pirineus, serralades costaneres catalanes i serralades Bètiques
Els Pirineus són, de fet, un istme que separa la Península Ibèrica de la resta d’Europa, amb altituds que fàcilment superen els 3000 metres.
Les Serralades Catalanes, constitueixen un doble arreglament muntanyós que va paral.lel a la costa.
Les Serralades Bètiques, constitueixen un doble arenglerament muntanyós que va paral.lel a la costa.
DEPRESSIONS
– Depressió del Guadalquivir
La Depressió del Guadalquivir, és una zona enfonsada entre les muntanyes de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. La depressió va omplir amb els al.luvions aportats pel riu Guadalquivir i els seus afluents i pels sediments d’origen marí. Aquestes terres sedimentàries són molt fèrtils especialment a les valls dels rius.
– Depressió de l’Ebre.
La Depressió de l’Ebre, era un antic mar omplert pels al.luvions aportats pels rius i pels sediments d’origen marí. Aquestes terres sedimentàries són fèrtils si disposen d’aigua com passa a les riberes de l’Ebre.
LES ILLES
– Arxipièlag Canari, al Oceà Atlàntic
El relleu de les illes Canàries, és d’origen volcànic. A l’illa de Tenerife hi ha el cim més alt d’Espanya, el Teide, amb 3718m d’altitud.
– Illes Balears. al Mediterrani.
El relleu de les illes Balears és una prolongació de les serralades Bètiques : les separa un braç de mar. La Serra de Tramuntana n’es el relleu més destacat. Mallorca i Eivissa són muntanyoses i a Menorca i a Formentera hi predomina la plana.
L’ANTÀRTIDA
L’Antàrtida es considerat el sisè continent, es situa al Pol Sud envoltada pels oceans l’Atlàntic i l’Índic.
LA VIDA A L’ANTÀRTIDA.
La vida a l’Antèrtida és molt difícil a causa de les baixes temperatures i les persones viuen en campaments o refugis. S’hi estudia l’existència de recursos pesquers, minerals i energètics, fet que ha generat tensions entre països que en reclamen la propietat.
L’ORIGEN DEL NOM.
Àrtic prové del grec “Àrtikos” que significa Ossa Polar.
………………………
ESTELA, NO ESTEM PARLANT DE L’ANTÀRTIDA, DONCS PER QUÈ ENS EXPLIQUES EL SIGNIFICAT D’ÀRTIC I NO LA D’ANTÀRTIDA
ELS DIES I LES NITS.
L’estiu. març, els dies tenen llum gairebé les 24 hores del dia perÒ en canvi a l’hivern els dies sempre ronden en la penombra. Això és degut a l’eix de rotació de La Terra.
LA FAUNA.
La fauna és molt escasa a causa de la temperatura l’únic que ha aconseguit adaptar-se a les gelídes temperatures ha estat el pingüí Emperador. Les altres espècies com les foques altres aus i altres tipus de pingüins només ocupen la zona costanera que descobreix el gel a l’estiu en forma de grans colonies i quan comença l’hivern migren amb el casquet de gel que és forma al congelar-se el mar que voreja el cotinent.
LA FLORA.
Degut a les coindicions extremes de la climatologia hi existeix poca vegetació i la que més hi ha és en forma d’algues molses i líquens. Només hi ha dues especíes de plantes vasculars amb flors i és troben a la península antàrtica.
……………………………………..
ESTELA HAS DE VIGILAR MÉS, HEM HAGUT DE CORREGIR-TE MOLTES FALTES D’ORTOGRAFIA.
CAL QUE ENS EXPLIQUIS QUINA ACTIVITAT ÉS AQUESTA!
ESQUEMA O MAPA CONCEPTUAL
Pàgina 46. Exercici 1. Completa el mapa conceptual.
RELLEU TERRESTRE
– FORMACIÓ DEL RELLEU:
* Agents interns derivats de l’acció de les plaques.
. Terratrèmols
. Volcans
* Agents externs que influeixen en les formes de relleu :
. L’aigua (com l’acció dels torrents i dels rius que formen barrancs i valls)
. L’acció del vent
. La vegetació
. L’acció humana
– GRANS UNITATS DEL RELLEU:
Situades a:
– El món:
. Les serraldes muntanyenques (Andes, Himalàia…)
. Les planes (Gran Plana Europea, Gran Plana Nord-americana)
. Els altiplans (Pamir, Tibet)
. Les Valls (Nil, amazones)
– Europa:
. Les planes (La Gran Plana Europea)
. els atiplans i els massissos antics (Meseta Castellana. Massís central francès, Serralada Escandinava)
. Les cadenes de muntanyes joves (Pirineus, Alps, Apenins, Càrpats, Bàlcans, Caucas)
– Península Ibèrica.
. La Meseta Central castellana.
. Els Sistemes muntanyosos
Serralades interiors a la Meseta (Sistema Central i Muntanyes de Toledo)
Serralades perifèriques a la Meseta (Massís Gallec, Monts de Lleó, Serralada Cantàabrica, Sistema Ibèric, Serra Morena)
Serralades exteriors a la Meseta (Serralades Bètiques, Pirineus i Serralades Coastaneres Catalanes)
. Les Valls o Depressions (del Guadalquivir, de l’Ebre, Sado-Tajo)
. Les Illes (Canàries i Balears)
………………………………………….
MOLT BÉ, MALGRAT L’AJUDA REBUDA!
_______________________________________
SINTETITZA
Pàgina 46.
Quins noms reben les capes que formen la Terra?
Les capes que formen la Terra s’anomenen escorça terrestre.
……………….
INCORRECTA
Quins són els agents interns que intervenen en el modelat del relleu terrestre?
Els agents interns que intervenen en el modelatge del relleu terrestre són: els terratremols i els volcans.
Quins són els agents externs principals en la formació del relleu?
Els agents externs principals en la formació del relleu són: l’aigua, la vegetació, l’acció del vent i l’acció humana.
Europa és un continent format per tres grans unitats de relleu. Quines són?
Les tres grans unitats de relleu d’Europa són:
– La Gran Plana Europea, que va des dels Països Baixos fins a Rússia, formada per petits turosns i grans rius: Rhin, Danubi i Volga.
– Els altiplans i massisos muntanyosos antics, de relleu desgastat i valls amples: el Massís Central francès, La Meseta Castellana i la Serralada Escandinava.
– Les cadenes de muntanyes joves del sud del continent, de recent formació: Pirineus, Alps, Apenins, Càrpats, Balcans i Caucas.
Quines unitats de relleu trobem a la península Ibèrica?
La Península Ibèrica presenta un relleu accidentat en el seu conjunt, amb una altitud maitjana elevada. Les unitats de relleu que trobem a la península Ibèrica són:
– La Meseta Central castellana, massís d’origen antic que ocupa el centre peninsular, dividit en dos pel Sistema Central.
– Els sistemes muntanyosos situats al voltant de la Meseta, d’altituid mitjana: Monts de Lleó i Serralada Cantàbrica al nord, Sistema Ibèrica a l’est i Sierra Morena al sud.
– Les serraldes de relleu abrupte i formació recent, als extrems nord i sud de la Península: Pirineus i Serraldes Bètiques.
– Altres sistemes muntanyosos d’altitud mitjana o baixa: Els Massís Gallec, els Monts Bascos i les Serralades Costaneres Catalanes.
– Les valls, formades per la sedimentació al voltant de grans rius: la Depressió del Gauadalquivir, al sud, i la Depressió de l’Ebre, al nord-est, la Depresssió Sado-Tajo, a l’oest a Portugal.
Sintetitza pag.46
Quins noms reben les capes que formen la Terra?
Les capes que formen la terra s’ anomenen :
1. Escorça
2. Mantell
3. Nucli intern i extern
Quins són els agents interns que intervenen en el modelat del relleu terrestre ?
Els agents que intervenen en el modelat del relleu terrestre són: els terratrèmols i els volcans.
Quins són els agents externs principals en la formació del relleu?
Els agents externs principals en la formació del relleu són: L’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà.
Europa és un continent format per tres grans unitats de relleu. Quines són ?
Les tres grans unitats que formen Europa són les següents :
1. La Gran Plana Europea
2. Altiplans i massisos muntanyosos antics
3. Cadenes de muntanyes joves
Quines unitats de relleu trobem a la península Ibérica?
El relleu peninsular es caracteritza per l’ elevada altitud mitjana, pel fet que una gran part del seu territori és ocupat per un extens altiplà i perquè a l’ espai peninsular s’ hi aixequen moltes serralades importants.
Pel que fa al relleu dels arxipièlags, el de les illes Balears és molt semblant al de la Península Ibérica, mentre que el relleu de les illes Canàries és molt accidentat i d’ origen volcànic.
mriu en relació al teu comentari en data 18 de novembre a les 9:10, la resposta que ens dones a la pregunta de la pagina 46 del sintetitza és incorrecta. La resposta correcta es:
Quins noms reben les capes que formen la Terra?
Les capes que formen la Terra són:
– El nucli: és la part mes interna, representa aproximadament el 15% del volum total de la Terra. Es divideix en dos parts: el nucli intern, que es troba amb estat sòlid i el nucli extern, on hi ha els materials fosos.
– El mantell: és la part que envolta el nucli, representa un 84% de l volum total de la Terra. El mantell està integrat per materials molt diversos, alguns dels quals es troben parcialment fosos i els coneixem com a magma.
– L’escorça: és la última capa de la Terra, representa un 1% del volum total de la Terra. Està construïda per roques solides com el basalt o el granit. Es divideix en dos parts: escorça continental i escorça oceànica.