API, APIO (Apium graveolens)

Tija sucosa, gruixuda, buida, solcada i allargada. Es compon generalment d’una penca de 25 a 30 cm d’alçada, amb forma cilíndrica i angulosa, recorreguda longitudinalment per un séc profund. De la tija en surten nombroses fulles.

Propietats/beneficis : L’api, menjat cru, afavoreix la secreció dels sucs salivals i gàstrics, facilitant així la digestió. Per la seva riquesa en calci, aquesta hortalissa és beneficiosa per als ossos i les dents, així com per a la formació de la sang i per eliminar àcid úric. L’api també és un dels millors tònics. Després de la ceba, és l’hortalissa que millor remineralitza l’organisme. Diürètic i oxidant, és un gran tònic del cervell i dels nervis. A més a més, posseeix propietats estimulants, fa baixar la febre i allibera els intestins dels gasos perjudicials per a la salut. També se li atribueixen propietats afrodisíaques. El suc de l’api és molt ric en vitamines, especialment B, C i E. També conté sodi, potassi, clor i altres sals minerals, fet pel qual resulta una beguda antiàcida ideal i és un dels còctels per aprimar més apreciats als Estats Units. Per la seva pobresa en hidrats de carboni és recomanable per als diabètics i per la seva riquesa en vitamines i fòsfor és recomanable també per als reumàtics i artrítics.

Continua llegint …

Api

Aquest article ha estat publicat en Cultius, Verdures i Hortalisses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *