Una lliçó d’Engels per Guillem Ramírez Santos E-41


M’agradaria compartir amb tots vosaltres una citació que he trobat en un article al filòsof alemany Friedrich Engels, pare del comunisme juntament amb Karl Marx. Encara que hagin passat més de cent anys des de la mort d’aquest pensador, penso que són plenament aplicables al nostre món.

“Si un individuo le inflige a otro una lesión corporal que lleva a la muerte de la persona atacada, lo llamamos homicidio; por otra parte, si el atacante sabe de antemano que el golpe será fatal, lo llamamos asesinato. También se ha cometido asesinato si la sociedad coloca a cientos de trabajadores en una posición tal que éstos inevitablemente llegan a un fin prematuro y antinatural. Su muerte es tan violenta como si hubiesen sido apuñalados o tiroteados […]. Se ha cometido asesinato si se ha privado a miles de obreros de las necesidades vitales o si se les ha llevado a una situación en la que para ellos es imposible sobrevivir […]. Se ha cometido asesinato si la sociedad sabe perfectamente que miles de obreros no pueden evitar que se les sacrifique en tanto se permita que estas condiciones continúen. El asesinato de este tipo es tan culpable como el asesinato cometido por un individuo. A primera vista no parece ser asesinato en modo alguno, porque la responsabilidad por la muerte de la víctima no puede imputarse a ningún agresor individual.Todos son responsables y aún así nadie es responsable, porque parece que la víctima ha muerto por causas naturales. Si un obrero muere, nadie imputa la responsabilidad de su muerte a la sociedad, aunque algunos se darán cuenta de que la sociedad ha dejado de dar los pasos que impidan que la víctima muera. Pero se trata de asesinato de todas maneras.” Friedrich Engels

Molt acertadament podem pensar que, en principi, la nostra societat és molt diferent a la britànica del segle XIX. No obstant això, oblidem que encara avui dia hi ha gent en l’escala social més baixa que està completament sotmesa a una vida indigne, sense poder pagar el seu habitatge i condemnada per sempre a pagar uns plats trencats, un càstig que em sembla molt desproporcionat si partim del fet que no tenen la culpa que la seva empresa hagi tancat i, per tant, no podrien preveure que no podrien pagar el seu pis.

Doncs bé, desafortunadament cada vegada coneixem més gent que està en aquesta degradada situació, i la majoria de nosaltres optem per l’opció de fer els ulls grossos i repetir-nos a nosaltres mateixos: “A nosaltres no ens passarà mai, mai!”. Doncs bé, en el fons som com una mena d’assassins o agressors passius. El no voler denunciar aquest abús, el no manifestar-se, el saber que cada vegada més gent caurà per culpa d’aquests grans genocides econòmics anomenats bancs.

Segurament no observarem o no serem mai conscients d’una mort directa per tot això, però no deixa de ser necessària una actuació de tots nosaltres, en conjunt, per a parar-ho. I també és aplicable per a la resta del món, amb llocs on aquesta forma de vida condemnada a morir és el pa de cada dia.

Guillem Ramírez Santos E41

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Una lliçó d’Engels per Guillem Ramírez Santos E-41

  1. jnavar29 jnavar29 diu:

    Aunque, como bien dices, la situación no es la misma, más de uno se sorprendería de la gran cantidad de ideas que se pueden aprovechar de los escritos de Marx y Engels hasta el punto de que podríamos “calcar” la estructura de sus análisis sobre las clases sociales, el capital, el poder (es decir, el esqueleto) y añadirles los aspectos de la situación actual (los músculos, la piel). Creo que más e un economista y sociólogo actual es precisamente eso lo que hace.

  2. alex avellaneda e32 diu:

    no quiero comentar nada porque no sé qué comentar.

  3. pablo roselló e32 diu:

    Al principio no sabría que comentar pero me he dado cuenta de que compara primero un asesinato con un homicidio después habla de la esclavitud y la explotación de los obreros, en el sentido de que trabajaban mucho y cobraban muy poco. Ademas no podían hacer otra cosa porque no tenían estudios y era su única opción.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *