És la tercera sessió en aquest any on es plantejarà si Catalunya té el dret a convocar un referèndum per la independència. Encara que sigui un acte ja rutinari, casi quotidià, hi poden haver sorpreses.
La gran majoria, formada per ERC, CIU i ICV-EUiA, defensa l’autodeterminació. No obstant això, es podria donar un cas insòlit: que el PSC s’uneixi al grup dels partits sobiranistes. Sona bastant contradictori, ja que el Partit Socialista mai ha estat independentista, i sempre ha anat amb el consens del PSOE, el seu germà gran de l’Estat espanyol.
Això podria comportar un divorci entre les dues parts, un cas que ens faria adonar-nos de la excepcionalitat del moment: no hi ha precedents.
Una simple consulta al Parlament, que no té poder real si no té el vistiplau del Congrés de Diputats, no significa res, és paper mullat. El que sí que és altament significant és aquest canvi ideològic del PSC. Cada vegada més partits s’apunten al carro de la independència. El que teòricament era una suposada moda es pot convertir en alguna cosa més. Fins on arribarem?
També cal remarcar la manca de poder real que té el Parlament. No només està sotmés pel govern central, sinó que tots dos estan a mercè dels interessos de les multinacionals i empresaris. En cas que no fós veritat, llavors per què Catalunya no hauria convocat ja el referèndum?