De la monarquia a la proclamació de la Segona República – per Meritxell Torres E41

La crisi del Sistema de la Restauració Borbònica i la inestabilitat política(tretze governs entre 1917 i 1923), van provocar que el general Primo de Rivera amb l’acord del rei, donés un cop d’Estat que donava pas a una dictadura.
Això no va solucionar els problemes d’inestabilitat política que hi havia, així doncs el 1929 va caure la dictadura i el dictador va haver de marxar a l’exili.
Va caure el règim de la restauració Borbònica quan, el 12 d’abril de 1931, es van convocar eleccions municipals però, allò, es convertí en l’acceptació o no de la monarquia. I el rei no s’adonava de la força Republicana que hi havia darrera d’allò.
A partir d’allà, el creixement de l’oposició, és a dir, de forces republicanes (Pacte de Sant Sebastià), va impedir que es pogués tornar al model d’alternança que hi havia durant la monarquia.
Va tornar l’heroi de la força republicana a Catalunya, Francesc Macià. I, a la monarquia nomès li quedava el suport de la Lliga Regionalista.
En el recompte de les eleccions, arreu d’Espanya guanyen les esquerres, i a les ciutats més importants, havien sigut majoria els partidaris Republicans.
A Catalunya, va ser Esquerra Republicana de Catalunya (fusió d’Estat Català i Partit Republicà Català).
El 14 d’abril, a Barcelona i Eibar, van proclamar la República. A Barcelona va ser Lluís Companys qui va fer-ho i Francesc Macià la proclamà dins la República Federal Espanyola.
Niceto Alcalá-Zamora va proclamar la II República Espanyola al ministeri de governació. Aquell mateix dia, el rei Alfons XIII s’exilia, marxa de Madrid i es trasllada a Marsella.