L’AEROPORT DE CASTELLÓ- per Meritxell Torres E41

Últimament, hem pogut sentir moltes vegades a la televisió notícies sobre el famós “AEROPORT DE CASTELLÓ DE LA PLANA”, situat al nord de la Comunitat Valenciana.
El 25 de Març del 2011, és a dir, aviat en farà dos anys, es va inaugurar l’Aeroport de Castelló, que va ser una obra impulsada pel que era llavors President de la Diputació Provincial de Castelló, el senyor Carlos Fabra. Que per cert, és el pare d’Andrea Fabra, diputada al Congrés dels Diputats.

El cas és que aquest Aeroport, que porta gairebé dos anys tancat, però construit, costa uns diners cada any, que, al cap i a la fi, només generen llocs de treball totalment inútils com pot ser la neteja i seguretat de l’aeroport. El cost que suposa cada any l’aeroport per al govern Valencià es de 17 milions d’euros, per pagar despeses i manteniment.

I a part dels diners que es van invertir en la infraestructura del mateix aeroport, s’han de sumar les infraestructures destinades a l’aeroport, com carreteres d’accés.

Ara a finals de l’any passat va sortir a la llum que una empresa volia comprar l’aeroport a l’empresa pública que n’és propietaria actualment (Aerocas), tot i que per la meitat del cost que va tenir la construcció. Tothom ho veu fantàstic però la meva pregunta és.

La empresa que el vol comprar es pública? Perquè si és així no solucionem cap problema. El deute hi és igualment, encara que ara estigui a nom d’una altra persona, tot va a càrrec dels diners públics. Per tant, espero que no ens estiguin prenent el pèl com fan sempre.

Us deixo una imatge per aixecar una mica els ànims amb una mica d’humor.

“En aquests dos anys, aquests son els únics avions que han passat per l’aeroport”.

Aquest article ha estat publicat en ECONOMÍA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’AEROPORT DE CASTELLÓ- per Meritxell Torres E41

  1. Sonia diu:

    Una imatge molt bona! La podem utilitzar?

  2. jnavar29 diu:

    M’agrada dues coses de tu: la teva capacitat crítica i l’ús que fas de la llengua. Gràcies, Meritxell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *