He començat a llegir-me l’obra “La caiguda dels gegants”, de Ken Follett. Més que per la seva qualitat literària, m’he motivat a escriure aquest article perquè m’he adonat de les seves importants referències històriques. Lamentablement, no porto gaire més de cent pàgines d’aquest llibre, i per tant tan sols puc oferir una dosi molt petita de l’argument.
Ens trobem a començaments del segle XX, el segle de l’expansió i la modernització. Ens trobem en una petita població de Gal·les on la burgesia més alta conviu amb el proletariat, que es guanya la vida de l’explotació d’unes mines. El treball allà és esgotador, i les males condicions de seguretat i de treball no són l’única cosa que ha captat la meva atenció: Billy al Quadrat, un nen de TRETZE anys, es prepara per a passar el seu primer dia a la mina. No només aquest fet em sembla increïble, sinó que ni el seu pare (el cap dels sindicalistes) ni la resta de famílies mineres senten ni el mínim rebuig cap a això. Segons ells, en William (Billy) ja és gran.
Aquestes coses passen a la mina al mateix temps que el comte Fitzherbert, propietari de les mines, aculleix a casa seva al rei Jordi V i la resta de la seva comitiva. L’autor ens dóna, per tant, una idea de la vida aristocràtica de començaments de segle, i de les dures condicions de la classe obrera. Dins la mina es produeix una explosió, i Follet aprofita per a explicar-nos un important acord d’unes mesures de seguretat entre els sindicalistes i els propietaris de les mines, i com aquests últims els hi acaben venent fum (és una estafa).
Recomano molt llegir aquesta novel·la, al cap i a la fi també és entretinguda. Crec que finalment Fitz i la germana de Billy s’enamoraran, però això és una humil hipòtesi meva basada en el transcurs d’unes poques pàgines. Espero disfrutar d’una bona lectura.
Ken Follet té aixó, que és un mag a l’hora de crear interés, sigui en la Edad Mitjana, el començament del segle XX o la Segona Guerra Mundial. Jo recordo llibres seus que vaig llegir quasi a la teva edat com “El hilo de la aguja” i “La clave está en Rebeca” i em van agradar moltíssim. Una altra cosa era la qualitat literària, qu és més discutible. Ara bé, un agafa un llibre seu de vuit-centes pàgines i segur que s’ho acaba.