Cada dia em llevo a les sis i mitja, i a les set, acostumo a asseure’m al sofà, prenent un cafè de la Nespresso i miro les notícies de les 7.
Realment, aquest matí m’he quedat BOCABADADA! Quan estava mig adormida i sento als titulars:
-“Wert impone la lengua castellana en toda la educación española.”- La meva reacció ha sigut immediata, segur que els meus veïns m’han sentit.
-Perdona??!?!?!?!?!?! [I algun insult; que crec que no és apropiat dir ara].-
Sóc Catalana i Catalanista, no me’n amago. I m’ha sabut molt de greu el que ha passat avui. Penso que és com si tornéssim a una dictadura; sigui la que sigui i com sigui. Sembla que el Govern Central (Partit Popular) fagi amb el seu poder tot el que vulgui, sigui o no sigui ètic, sense pensar en el poble, que en teoria és qui li ha donat aquest poder.
Hi ha un dibuix que ha passat a la història, i que, desde ben petita, jo el recordo que la meva mare el tenia enganxat a la nevera de casa.
LA NOTÍCIA:
El ministre d’educació, cultura i esport, José Ignacio Wert, té la intenció, més ben dit, canviarà la llei d’educació.-Deia això mentre se’l veia nerviós i neguitós-.
El ministre Wert, blinda cació i l’ensenyança en Castellà. Afegia que si no hi havia un acord o un repartimen raonable de l’ús de les llengües pròpies d’algunes de les comunitats autònomes i el castellà.
Irene Rigau, la consellera d’Ensenyament a Catalunya, ha demanat defensar el català a la resta dels partits polítics essents a Catalunya. Tots han acceptat a fer pinya, excepte Ciutadans i el Partit Popular de Catalunya. Per tant, portaran el cas al Tribunal Constitucional.
Ha afegit també que des del 1978, just després de la mort de Francisco Franco i la fi de la dictadura, fa gairebé 35 anys el Català mai havia estat tan menyspreat pel poder espanyol. Pel cap del país.
Potser en aquest article he estat molt seca i forta. Però em dol, i m’agradaria poder fer alguna cosa per canviar això, però si no fem força, no podrem canviar mai res.
El pitjor, i que espero que no sigui així, espero que aquesta reforma que el Partit Popular vol fer, no tingui res a veure amb la darrera Diada Nacional de Catalunya, on hi va haver la manifestació per la independència.
Hi ha una part objectiva i subjectiva en aquest article, espero que no dolgui a ningú, ja que sé que els meus ideals son una mica radicals.
Quina raó! Estem a Catalunya, i no trobo just que vulguin que la llengua vincular sigui el castellà.
Jo també sóc catalanista i comparteixo la teva opinió.