Sílvia Cortina Juclà

Quant a Sílvia Cortina Juclà

Professora de geografia i història

JO ACUSO

Equips de 4 persones, en fileres i tots els equips donant-se la cara.

1a. posició: Proposa un moviment o gest i es queda en imatge fixa, al mateix temps diu la frase: “JO ACUSO!”

2a. posició: Repeteix gest i diu:
“SÍ, JO ACUSO!”

3a. posició: Repeteix gest i diu:
“(a qui acusa)!”

4a. posició: Repeteix gest i afegeix el motiu de l’acusació: “PER…”

5a. posició: Tots repeteixen l’acció mentre que diuen alhora la frase final:
“AIXÒ MATEIX!”

• Seguidament, un altre equip iniciarà l’acció respectant l’estructura, però amb altres moviments.
• Dins de cada equip hi ha ROTACIÓ: un cop acabada l’acció i abans que li toqui un altre cop, el de la posició 1 passa a la 4, així tots passen per totes les posicions. La rotació cal fer-la sense destorbar els altres equips.

VAIXELL PIRATA

Determinar a l’aula: PROA, POPA, BABORD (esq.), ESTRIBORD (dreta) i PAL MAJOR (centre sala).

El capità donarà ordres que la tripulació haurà de complir.

ORDRES

 A PROA: Tothom anirà al lloc acordat.
 = a POPA, a ESTRIBORD, a BABORD, PAL MAJOR.
 PASSAR REVISTA: es posaran en filera, mantenint sempre el mateix ordre.
 BOMBA: cauen a terra i esperen noves ordres.
 FREGAR COBERTA: els pirates mimen l’acció.
 ABORDATGE: tots junts cridaran “A l’abordatge!”
 TERRA A LA VISTA …
 PUJAR VELES …
 BEURE ROM …

LA FOTOGRAFIA COM A DOCUMENT

Enllaç

FOTOGRAFIA DOCUMENTAL. Guió de lectura (Laura Terrés)

ACTIVITAT 1
Treballem amb fotografia documental. La fotografia documental ens permet apropar-nos a fets històrics, malgrat que de vegades les imatges no sempre responen a la realitat.

Lange, Mare migrant

Dorothea Lange, Mare migrant, EUA, 1935

 

EXERCICI 1 (GRUP CLASSE)
Mireu la imatge detingudament. Situeu-vos davant la fotografia amb la sorpresa i il•lusió que teniu davant una persona a la qual acabeu de conèixer. I pregunteu-li:

1. Com et dius, quin és el teu autor, d’on ets, a quin any vas néixer?
Aquestes són dades que normalment s’extreuen del peu de foto, que és com el carnet d’identitat de la fotografia: el títol, l’autor, el lloc i la data… Pot ser hi ha fotografies que no el portin i hagis de deduir-ho tu, amb la teva intuïció i el teu coneixement, tot observant els signes que mostra la imatge. Però aquestes dades no són el més interessant que ens pot comunicar una fotografia… El que més ens interessa és allò que representa i com ho representa.

2. Què veieu? (Esforceu-vos a descriure-la: figura, fons, detalls, línies…) La veritable importància d’una fotografia es troba en allò que hi VEUS representat: els signes, els detalls, no en el que ja saps i indueixes. Esforçat en descriure el que veus (pot ser mitjançant una redacció o en veu alta, si estàs amb un company).

3. Què us suggereix? Què sentiu? Quina opinió en traieu del que passa? Seguidament, escriu o expressa tots aquells pensaments que et suscita la imatge: Què està succeint en la fotografia? Quina és la teva opinió sobre els fets que es representen a la imatge?

EXERCICI 2 (TREBALL INDIVIDUAL)

2.1. Com ho fa el fotògraf per transmetre aquesta sensació? Ara, torna-la a mirar amb els ulls del fotògraf. Mira la imatge com si la decisió de prémer el disparador de la càmera hagués de ser teva.

1. Des d’on has fet la foto? Quin tipus de pla agafes? A quina distància et trobes del tema que vols fotografiar? Quin és el marc, el límit, de la teva fotografia? Quines coses has volgut incloure-hi i quines coses has decidit excloure-hi?

2. Des de quin angle estàs fotografiant? (Recte, inclinat, des del front, des de dalt, des d’una perspectiva baixa…).

3. Quina llum, hi ha clara, fosca…? Quina és la característica de la llum de l’escena? N’hi ha molta o poca llum? És tamisada o molt contrastada? És natural o artificial? D’on ve? De dalt, d’una finestra, darrera o al davant del model? Hi ha ombres molt fosques? Analitza com aquestes característiques de la llum afecten ’atmosfera de la imatge.

4. Hi ha ombres?

5. Quin color té la fotografia?

6. Com és la composició? (simètrica, asimètrica, horitzontal, inclinada, vertical,..)

7. Quin pensament devia tenir el fotògraf quan volia fer aquesta foto?

2.2.Interpreta la imatge dialogant amb ella: Fes un diàleg amb la imatge, si vols arribar a una interpretació del seu significat:

1. Què és el primer que veus quan la mires?

2. Quina és la teva impressió, què penses immediatament?

3. Cap a on va la teva mirada desprès?

4. Què és el que fa que la teva mirada es mogui d’un objecte a altre de la imatge?

5. Quins detalls d’interès has captat?

6. Quines paraules podrien descriure millor les sensacions de textures que recull aquesta fotografia?

7. Creus que la imatge aporta una atmosfera o un sentiment particular? Per què?

8. Per què creus que l’autor la va fer?

9. Quines altres preguntes et poden ajudar a comprendre i a interpretar aquesta fotografia?

10. Quin peu de foto posaries?

EXERCICI 3 (PETIT GRUP):

Repartiu aquestes quatre tasques entre els membres del grup i realitzeu una recerca a diferents fonts documentals (internet, enciclopèdies….) sobre:

1. L’autor de la fotografia (trets biogràfics)

2. Els fets històrics que es documenten en la imatge.

3. L’evolució del fotoperiodisme a través de la història de la fotografia.

Poseu el vostre treball en comú i, sintetitzant la informació recollida, elaboreu una presentació en format Powerpoint o similar. Cal posar de relleu les conclusions a les què heu arribat.

DOS CAMINS PER TROBAR BONES FOTOGRAFIES
1-Als reportatges dels magazines i dominicals. Trobareu fotografies de professionals que tracten temes d’actualitat, des de retrats fins a reportatges de temàtiques contemporànies.
2.A les pàgines web de les agències fotogràfiques internacionals.

ACTIVITAT 2
Us proposo cercar fotografies sobre el període d’entreguerres. Trieu una fotografia i apliqueu el guió de lectura d’imatges anterior.
Per després, exposar-lo a classe.

WEBGRAFIA

FOTOGRAFIES DIVERSES

John Heartfiel, german, Diagnose, 1935. Arbeiter Illustrierte zeitung

1. John Heartfield, german, 1891-1968, “Diagnose”, 1935. Arbeiter Illuestrierte Zeitung

Bourke-White, Margaret, Flood victims, Louisville, Kentucky, 1937

2.Margaret Bourke-White, 1904-1971, Flood victims, Louisville, Kentucky, 1937

Robert Capa, Leon Trotsky, Copenhaguen, 1931

3. Robert Capa, Leon Trotsky, Copenhaguen, 1931

Bourke One fourth of the Missouri River will run through this steel liner. Life, 23,11,1936

4. Margaret Bourk–White, One- fourth of the Missouri River will run through this steel “liner”. Revista Life, 23-11-1936

Hine, Lewis W. (1874-1940) Lunch time and Smoke, 1930-31

5. Lewis W. Hine, 1874-1940, Lunch time and Smoke, 1930-31

jesse-owens-berlin-olympics-1936

6. Jesse Owen. Olimpíades, Berlin, 1936.

1. El segle XVIII. La crisi de l’Antic Règim

1. L’ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM

a. Economia agrària

rotacio trienal guaret

Explica com funciona el sistema de rotació triennal.

b. Demografia

factors cicle demogràfic antic

Interpreta l’esquema següent relatiu al funcionament del cicle demogràfic antic.

creixpobl

c. Comerç colonial

Comercio triangular

rutes comercials XVIII

Explica què era el comerç triangular, quines rutes comprenia i quins productes s’intercanviaven.

Els catalans en el tràfic d’esclaus, Pelai Pagès. Revista L’Avenç, pp. 58 – 71

2. SOCIETAT i POLÍTICA DE L’ANTIC RÈGIM

  1. La societat estamental

sociedad_estamentalantiguoregimen1

Quins grups socials formaven la societat de l’Antic Règim? Qui eren els privilegiats? I els no privilegiats? Què es vol denunciar en aquesta il·lustració?

b. La monarquia absoluta

El poder sobirà resideix únicament en la meva persona; és només per mi que els tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en nom meu, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap partició (…); l’ordre públic complet emana de mi, i els drets i els interessos de la meva nació (…) reposen a les meves mans.

Discurs de Lluís XIV davant el Parlament de París, 1661.

Quines idees del text caracteritzen la monarquia absoluta?

3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

  1. La Il·lustració
  2. Pensament econòmic i polític
  3. L’Enciclopèdia
  4. El Despotisme Il·lustrat

 

Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat (…), el poble sotmès a la llei ha de ser el protagonista. El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir. (…) Qualsevol llei que no hagi estat ratificada pel poble és nul·la. (…) Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el representant del poble sobirà. (…)
Jean-Jacques Rousseau: El contracte social, 1762.

 

Cuando los poderes legislativo y ejecutivo se hallan reunidos en una misma persona o corporación, entonces no hay libertad, porque es de temer que el monarca o el senado hagan leyes tiránicas para ejecutarlas del mismo modo.
Montesquieu. El espíritu de las leyes. 1748.

 

 

 

4. CONCLUSIÓ: FACTORS DE CANVI

 

VOCABULARI

CONCEPTES PERSONATGES
1. ANTIC RÈGIM 1. LLUÍS XIV DE FRANÇA
2. AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA 2. FELIP V D’ESPANYA
3. CRISI DE SUBSISTÈNCIA 3. CARLES III D’ESPANYA
4. MONARQUIA ABSOLUTA 4. ROUSSEAU
5. SOCIETAT ESTAMENTAL 5. MONTESQUIEU
6. IL·LUSTRACIÓ 6. VOLTAIRE
7. ENCICLOPÈDIA
8. SEPARACIÓ DE PODERS
9. DESPOSTISME IL·LUSTRAT

 RECURS 1: CRONOLOGIA DEL SEGLE XVIII

cronologia sxviii

RECURS 2: MAPA EUROPA DEL SEGLE XVIII

Mapa Europa s XVIII

mapa_absolutisme

1. Quins eren els grans estats europeus el segle XVIII?

2. Quins grans imperis hi havia?

3. Quins estats europeus actuals estaven aleshores molt fragmentats?

recurs 3: L’Europa del rei Sol

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ogIvQxAFt18[/youtube]

Després de veure el document….

a) Quina va ser la importància del regnat de Lluís XIV? Quines característiques va tenir l’Estat absolut establert per aquest monarca?

b) Quines potències europees van imposar el seu domini colonial al segle XVIII? Quines possessions tenien? Quins imperis es van veure amenaçats?

c) Quines característiques econòmiques va tenir el segle XVIII?

d) Quin grup social va ser el protagonista dels canvis econòmics? Amb quin altre grup social es va enfrontar?

e) Quines noves idees van sorgir al segle XVIII? Quines mesures van adoptar els monarques il·lustrats?

RECURS 4: La Guerra de Successió (1701 – 1714)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=K7Pz3ilygBo[/youtube]

Europa_despres_Utrecht

COMENTARI D’UN MAPA HISTÒRIC

A) Presentació del mapa

– Quin moment històric s’hi representa? A quin any se situa? Quins territoris figuren al mapa?

– Què ens indiquen els colors? I la línia de la llegenda?

B) Descripció i anàlisi

– Quins territoris va perdre la monarquia hispànica després del Tractat d’Utrecht? Quins països se’n van beneficiar?

– A quina guerra va posar fi aquest tractat? Quines causes la van provocar?

– Indica quins interessos estaven en joc en aquell conflicte.

C) INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC

– En quina posició va quedar la monarquia espanyola en el context internacional, si la comparem amb la que tenia els dos segles anteriors?

– Quina potència europea va ser l’únic suport d’Espanya a Europa? Per què?

– Explica què significa el concepte geopolític “equilibri de poders” o “equilibri continental”.

– Quins països van ser els grans beneficiaris territorials del Tractat Utrecht?

– Què va suposar aquest tractat per a l’Imperi Espanyol? Quina nova potència va imposar-se en la política europea?

 

MÚSICA

L’òpera de tres rals de Bertolt Brecht, música de Kurt Weil

Jenny dels Pirates

 

Mackie Punyal

 

Presentació

Presentació Brecht

Canço Mackie Punyal

 

Kanonensong

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7ny_IH3iOxY[/youtube]

EXPRESSIÓ CORPORAL

TOTHOM BALLA 19 Coreografia sencera

[vimeo]https://vimeo.com/304350290[/vimeo]

TOTHOM BALLA 19 Tutorial_01

[vimeo]https://vimeo.com/304555731[/vimeo]

TOTHOM BALLA 19 Tutorial_02

TOTHOM BALLA 19_Tutorial_03

TOTHOM BALLA 19 Tutorial_04

Com ens podem vestir i pentinar per anar al Tothom Balla?