A partir de 1956 (i ho sento si per desconeixement m’oblido d’algun nom) es foren succeïnt d’altres jugadors que varen actuar algun temps, més o menys continuat: en Josep Lluís Manzanero, en Carlos Carré, en Josep Xargay, en Joan Corominas, en Josep Rodríguez Enfedaque, en Pere Franch, l’Enric Vilà, en Blas Ivars, en Joaquim i en Josep Mitjà, en Joan Ferrer, en Gutiérrez, en Joan Ciurana, …

La llavor anava germinant, la població responia, s’engrescava i anava a la plaça de l’Església per encoratjar als nostres. Prova d’això la tenim en el fet que l’Ajuntament es va decidir a instal·lar una acceptable il·luminació elèctrica a base de grans focus subjectats a la paret de l’església, per tal de poder jugar a les nits. Em sembla, si mal no recordo, que encara es veuen els ferros clavats, com a muts espectadors d’una època cada vegada més llunyana.

És de justicia recordar dues figures remarcables d’aquells temps: en Francesc Vilar i en Joan Martín Dalmau.

El primer fou l’autèntic motor de l’equip, ple de prestigi i aureolat per la seva classe indiscutible, ensenyava als jugadors i es convertia en l’imant a on anaven a parar les passades, constituint-se en l’home gol. En Paco Vilar procedia del G.E.y E.G de Girona. (Cal mencionar que en l’anterior relació d’equips esmentada en el post anterior –Els inicis. El “G. D. Ntra. Sra. de Montserrat” (II)– no hi figura el G.E.y E.G, perquè n’era de superior categoria i militava a la Federació Catalana de Balonmano, jugant generalment, contra equips de Barcelona.).

El segon es va oferir voluntariament per encarregar-se de la preparació física dels jugadors, a més de ser el primer “animador” del grup. A tots dos, que tant van contribuir a la consolidació de l’equip, GRÀCIES!.

Vull destacar d’aquells primers moments dos tornejos que van atreure una gran quantitat de públic: el “San Fernando”, organitzat per la Delegació Provincial de Juventuts i el “Trofeo Ter”, de pròpia iniciativa, organitzat pel “Montserrat” i disputat en dues úniques ocasions. Aquests aconteixaments van despertar una gran espectació entre la gent del municipi i també rodalies, concentrant una gran massa social al voltant del terreny de joc de la plaça de l’Església, que va quedar entusiasmada per l’espectacle ofert pels joves de Sarrià de Ter i per aquest esport desconegut i novell a les nostres contrades que era el “balonmano”.