UES El Punt Diari. dissabte, 01 d’octubre 2011

L’Augi Sarrià s’estrena a casa i amb tots els equips

Handbol. El club aprofita el debut del primer equip a casa, que espera rescabalar-se del resultat de diumenge, per presentar tots els seus equips

01/10/11 02:00 – SARRIÀ DE TER – Borja Sánchez

Tots els jugadors dels diversos equips de la Unió Esportiva Sarrià Foto: EL 9.
Notícies de …

L’Augi Sarrià juga aquesta tarda el seu primer partit de lliga a casa amb la intenció de rescabalar-se del final de temporada passat i de l’inici d’aquesta, amb la derrota a la Roca. I ho fa contra el Joventut Mataró, que ve de guanyar en el seu primer partit el Palautordera, un dels equips destinats a lluitar pels llocs capdavanters. “El Mataró ha canviat bastant respecte a la temporada passada, però vaig poder veure el partit i juguen ràpid i aprofiten molt els errors del rival”, va dir el tècnic de l’Augi Sarrià, Josep Espar, que va afegir la consigna a seguir: “Hem d’estar molt atents i concentrats els 60 minuts, perquè és un rival que ens pot complicar el partit.” Finalment, Espar va avisar del perill: “El pitjor que podem fer és desconcentrar-nos i donar-los facilitats perquè ells ho aprofitarien. En tot cas que siguin ells els que guanyin el partit.”

Darrera actualització ( Dissabte, 1 d’octubre del 2011 02:00 )

Publicat a



PREMSA: DIARI DE GIRONA 09/11/10

«Una fase d´ascens és un premi i no hi renunciaríem»

A Sarrià toquen de peus a terra tot i el gran inici de lliga i encara que «l’objectiu és la permanència» no amaguen la il·lusió

10:13

VOTI AQUESTA NOTÍCIA 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
L'Institut Balmes Sarrià va sumar el setè triomf consecutiu dissabte davant del Dominicos de Saragossa.<br />

L’Institut Balmes Sarrià va sumar el setè triomf consecutiu dissabte davant del Dominicos de Saragossa.
diari de girona

SARRIÀ DE TER | JORDI ROURA Set partits, set victòries. Aquest és el balanç de l’Institut Balmes Sarrià a la lliga de Primera Nacional d’handbol. L’equip de Toti Congost va embalat i ningú és capaç de mantenir aquest ritme. Els gironins ja tenen 4 punts d’avantatge respecte al segon (Sant Martí-Adrianenc, precisament el proper rival, dissabte que ve), i cinc sobre el tercer (Granollers).

Superats tots els nervis per l’acord frustrat amb el Girona FC, a Sarrià ja es torna a parlar només d’handbol. L’excel·lent inici de temporada ha portat “il·lusió” al club, però el president Josep Arroyo assegura que l’objectiu continua essent el mateix que a principi de temporada: “el primordial és mantenir la categoria, i amb aquests números estem en camí d’aconseguir-ho ben aviat”.

Queda encara molta lliga per davant, però a l’hora de pensar en una hipotètica fase d’ascens a Divisió d’Honor B Arroyo té clar que “no hi renunciaríem”. El president del Sarrià entén que “una fase d’ascens és un premi, i si a la pista t’ho has guanyat, l’has de jugar”. Ara bé, el pressupost es podria disparar perquè per ascendir cal superar dues promocions.

Sobre els contactes amb el Girona FC, Arroyo va explicar que “encara s’han fet alguns intents” però manté la seva negativa. Segons ell, se li ha fet arribar per gent propera a Josep Delgado que l’oferta estarà en peu sis mesos més.



PREMSA:DIARI DE GIRONA 27/10/2001

El Sarrià potencia els equips base per consolidar la feina de formació

L’infantil Pere Arnau ha fitxat pel Barça, on Joan Saubich ja es consolida al primer equip

Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
Joan Saubich<br/>L'extrem va debutar el 2008 amb el Barça a l'Asobal. Aquest any és habitual al primer equip.<br/>

Joan Saubich
L’extrem va debutar el 2008 amb el Barça a l’Asobal. Aquest any és habitual al primer equip.
MULTIMÈDIA

SARRIÀ DE TER | JORDI ROURA
L’arribada d’Institut Balmes com a patrocinador de la UE Sarrià no només ha servit per potenciar el primer equip, líder imbatut de la Primera Nacional. La base també ha rebut una notable injecció que ha permès apostar per consolidar la feina de formació jugant en les categories més exigents. Un centenar de nens formen part del planter del Sarrià, des dels més petits que amb 4-5 anys comencen amb sicomotricitat, fins als més grans que militen al juvenil. Aquesta temporada l’equip infantil i el cadet juguen la Lliga Catalana amb els “grans” com el Barça o el Granollers, mentre que el juvenil juga a Primera Catalana.
La coordinació de tots aquests equips base és a les mans de Jesús Mach, satisfet per poder disposar d’un dels planters més potents de Catalunya. “Aquest any hem apostat molt fort per la base gràcies al patrocini d’Institut Balmes, i a més a més estem aplicant un programa a les escoles de promoure l’handbol. Ja hem anat o anirem a centres de Sarrià, Sant Jordi, Medinyà, Sant Julià i Cornellà, per fer classes pràctiques i mostrar uns vídeos de demostració als escolars de cicle mitjà”, explica l’exentrenador del primer equip. La idea és poder captar jugadors fora de Sarrià, “perquè si volem potenciar la base no en fem prou només amb els nens que hi ha al poble, i per això anem a municipis veïns”.
Sarrià és un clàssic de l’handbol català i en els últims anys ja han sorgit diversos jugadors amb potencial per triomfar a l’elit. Una bona prova n’és l’extrem esquerrà Joan Saubich, que el 2008 debutava amb el Barça a l’Asobal. La temporada passada va estar a l’Osca de la Divisió de Plata, mentre que enguany s’està consolidant al primer equip blaugrana, on ja ha tingut minuts a la Lliga de Campions. Aquest estiu l’infantil Pere Arnau també ha deixat Sarrià rumb a Barcelona. D’altres jugadors destacats de la base són Sergi Mach, Martí Arnau, Arnau Rovira i Arnau Casamitjana, habituals a les seleccions catalanes.



PREMSA (DIARI DE GIRONA)

El Sarrià justifica el “no” al Girona “perquè estava en perill la nostra identitat”

La junta surt ovacionada d’una reunió informativa més plàcida del previst i on només

La reunió informativa d’ahir va portar més de 120 socis del Sarrià a l’edifici del Coro.

GIRONA | JORDI ROURA La reunió informativa convocada ahir a la nit per la junta directiva del Sarrià per explicar els motius del seu “no” a l’acord de patrocini amb el Girona FC va ser molt menys tensa del que estava previst. Els més de 120 socis que es van reunir a l’edifici del Coro, de fet, van acabar aplaudint els directius després de l’acte i només un abonat (Blai Ivars), en l’apartat de precs i preguntes, va interessar-se per la darrera proposta del Girona, i va defensar la posició de l’empresari Josep Delgado.

L’acte va començar amb una llarga exposició -gairebé d’una hora- del directiu i exjugador Sergi Esparraguera sobre el procés de negociació amb Institut Balmes, primer, i amb el Girona FC, més endavant. Esparraguera va revelar que el dia de l’assemblea extraordinària, en què s’havia de posar a votació l’acord, no van rebre el contracte fins una hora i mitja abans, i que per això van optar per ajornar-la. A partir d’aquell moment van sorgir propostes i contra?propostes, però el clima de desconfiança entre els directius del Sarrià cap a la proposta va anar en augment. “No firmarem res que posi en perill ni el nostre patrimoni ni la nostra identitat”, va ser una de les idees més repetides. “Si ens ofereixen un acord de patrocini, l’acceptarem, però qualsevol cosa que ens comprometi a treballar amb el Girona i a conviure-hi està descartada”, van afegir des de la junta, que no obstant això, dilluns posarà sobre la taula la proposta que Delgado els va fer dijous.

Ahir aquesta proposta no es va debatre i els socis van aplaudir la gestió de la junta. El portaveu del Girona, Joaquim Boadas de Quintana, va lamentar la decisió i va assegurar que “el Sarrià ha perdut una ocasió d’or per arribar més lluny. Em sap greu per Josep Delgado, que s’estima el club i no se li ha agraït prou aquest gest”.

http://www.diaridegirona.cat/esports/2010/10/16/sarria-justifica-no-al-girona-perill-nostra-identitat/439120.html



PREMSA (EL PUNT DIARI)

Sarrià no és Girona

La junta de la Unió va explicar ahir totes les negociacions amb el grup de Delgado

Van confirmar que veien risc clar que el club fos absorbit i que es perdés el patrimoni

Imatge de la junta durant l’assemblea d’ahir. / Foto: CÈLIA ATSET.

Sergi Esparraguera Coma, portaveu de la junta de la UE Sarrià, va expressar davant de més d’un centenar de socis les conclusions dels dirigents i va fer una descripció detallada del procés de trobada i de trencament amb el grup de Josep Delgado, i va reafirmar que no hi havia entesa i que no calia parlar-ne més. Una sola veu discordant, aplaudiments. Tot plegat una bassa d’oli. A la sala es va veure alguna cara de sorpresa i alguna altra de decepció. No hi eren ni Josep Delgado, ni Joaquim Boadas, ni Blai Ivars, ni tampoc Martí Geis, homes, els tres darrers, de l’entorn de Delgado.

Geis va ser, precisament, el primer contacte entre la junta actual i inicialment «un grup disposat a patrocinar l’equip», segons va narrar Esparraguera. «El segon a aparèixer en escena va ser Blai Ivars, que ens van dir que era la persona d’enllaç. Buscàvem en aquell moment un patrocinador per 6.000 o 9.000 euros», va explicar.

Va tardar poc a aparèixer Josep Delgado, per primer cop, i va oferir un patrocini de 30.000 euros «per millorar la base». Poc després es va tancar un acord amb Institut Balmes.

Posteriorment es va parlar de fer unes aules d’estudi i uns vestidors al costat del gimnàs. «‘Tot a càrrec seu’, deia. Més tard ens va dir –explicava Esparraguera de Delgado– que hauríem d’assumir el cost a partir del segon any. Va ser quan vam dir que no podíem posar en risc el club.»

En el relat d’Esparraguera es va especificar l’aparició posterior de Rotor Business i Jordi Miró com a cap visible. «Sembla que per qüestions fiscals van necessitar que tot plegat anés a passar per aquesta empresa. Però poc després van tornar a canviar i van dir que tot aniria a nom del Girona FC.» Un altre cop Delgado va recuperar protagonisme: «El dia 13 de setembre ens va dir que si no hi havia l’operació tancada el dia 26 retiraven la proposta. Va tardar poc aparèixer Vilaró –president del Girona– parlant de secció d’handbol del Girona, d’Asobal i de Fontajau. Amb el temps hem vist que Vilaró sí que sabia de què parlava.»

El portaveu va apuntar quins eren els tres punts de desacord que van encallar-los i va descriure els contractes i les continuades modificacions que es van anar fent. «Volien unificar les bases de dades de socis del Girona i el Sarrià, d’una banda. De l’altra, el redactat del consell de club, en què deia que el seu objectiu era integrar les seccions del Girona, i un altre redactat en què s’explicava clarament que si s’aconseguia una plaça, aquesta passaria a mans del Girona. Eren tres elements que no es podien assumir.»

«Hem acabat descobrint que hi havia un clar risc que el Sarrià fos absorbit i perdés el patrimoni», va rematar Esparraguera, que va afirmar que havia aparegut en un moment de les converses una frase articulada des del costat del grup de Delgado: «Ja farem nosaltres un pavelló.» El pavelló on ara juga la UE Sarrià és de propietat.

«Dels redactats diversos es pot extreure que hi ha alguna cosa més», va rematar. Finalment, tres dies després de l’assemblea avortada del dia 24, la junta del Sarrià dóna per trencades les negociacions. «Les pressions eren insuportables», va confirmar. «Si en 55 anys ens m’hem sortit, també ens en sortirem ara.»

En la conversa mantinguda amb aquest diari posterior a l’assemblea, Boadas, portaveu de Delgado, va afirmar que era una oportunitat d’or perduda i que ho lamentava per Delgado. «Ell estima el club», va assegurar.

Darrera actualització ( Dissabte, 16 d’octubre del 2010 02:00 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/317454-sarria-no-es-girona.html



PREMSA: DIARI DE GIRONA 10/10/10

El Sarrià suma la quarta victòria i s´enfila al liderat de Primera

Els de Toti Congost van doblegar l’OAR Gràcia mentre que el Bordils va pecar de nerviosisme i va caure a Sant Esteve

Els sarrianencs ara són líders empatats a punts amb el Sant Martí.

INSTITUT BALMES SARRIÀ – OAR GRÀCIA

Institut Balmes Sarrià: Cataraín, Fina (3), Castanyé (5), Picón (9), Valdi (3), Khaled (2), Rodríguez (2), Xicu, Soler (1), Pasqui (2), Llorenç (3), Badia, Pórtulas, Estévez (5).

OAR Gràcia: Rocher (3), Casquillo (2), Conejero (2), Hernández (3), Domínguez (2), Farrers (3), Fenoi (1), Camps, Nebrón (1), Canet, Suárez (1), Rodríguez (7), León i Sobrino (2). A

Àrbitres: Ewison i Ausàs.

PARCIALS: 2-2, 6-4, 10-8, 15-9, 18-11, 20-13 (descans) 24-14, 25-17, 25-18, 29-20, 30-23, 35-27 (final). P

PAvelló: Municipal de Sarrià de Ter I, amb uns 300 espectadors.

El Sarrià va allargar una jornada més la seva ratxa triomfal i es presenta com un clar candidat al títol després d’encadenar la quarta victòria de la temporada i situar-se líder per diferència de gols, empatat a punts amb el Sant Martí Adrianenc. Ahir, els homes de Toti Congost van escapar-se amb facilitat en el marcador, encara que la nota negativa va ser que es van quedar deu minuts encallats i van permetre als barcelonins tornar a entrar en el partit. Això va permetre al Gràcia maquillar un resultat que hauria d’haver sigut encara més cridaner.

Sant Esteve S. – Bordils

Sant Esteve Sesrovires: Pérez, Vilamitjana (1), Rius (3), Carres (3), Folch (8), Visa (4), Ibáñez, Cañamero, Brias (2), Falguera (3), Gracia (4), Tous (1), Martínez i Vegas.

Bordils: Moreno, Ferrer (2), Reixach (1), Marco, Combis, Vilanova (3), Masmiquel (7), Jordi Masó (3), Vila, Nono (5), Viladevall (2), David Masó (5), Gonzalez i Renart.

PARCIALS: 2-2, 4-5, 8-8, 11-11, 12-13, 15-15, (descans) 17-19, 21-20, 22-22, 23-24, 27-27 i 29-28 (final).

PAvelló: Municipal de Sant Esteve Sesrovires, amb uns 300 espectadors.

Al Bordils li va passar factura l’excés de nerviosisme a la pista del Sant Esteve Sesrovires i va acabar encaixant una desfeta que el deixa a mitja taula amb dues victòries i dues derrotes. Els homes de Pau Campos sempre van estar a dins del partit, però uns nervis injustificats els va impedir distanciar-se en el marcador; mostra d’això són els 26 llançaments errats i les 18 pilotes perdudes al llarg del partit d’ahir. A la segona part, la igualtat es va mantenir fins a uns darrers minuts molt ajustats on el protagonista va ser el porter local Cañamero, que amb les seves aturades va donar la victòria als del Baix Llobregat.



PREMSA: EL PUNT DIARI 10/10/10

L’equip, aliè a tot, continua invicte

Un jugador del Sarrià, defensat en el partit d’ahir. Foto: CÈLIA ATSET.

I. BALMES SARRIÀ 34

OAR 27

I. BALMES: Catarain, Casteñer (5), Picón (9), Valdivieso (3), Khaled (2), Rodríguez (2), Palomeras, Soler (1), Pasqui (2), Llorens (3), Badia, Pòrtulas i Estévez (5).

OAR: Rocher 83), Castillo (2), Conejero (2), Gordo (3), Domínguez (2), Ferrés (3), Fenoy (1), Camps, Nebrón (1), Canet, Suárez (1), Rodríguez (7), León i Sobrino (2).

PARCIALS: 2-2, 6-4, 10-8, 15-9, 18-11, 20-13; 24-14, 25-17, 25-18, 29-20, 30-23 i 35-27.

ÀRBITRES:David Ewinson i Jordi Ausàs.

EXCLUSIONS.: Khaled, Rodríguez, Palomeras i Soler, del Sarrià. Fenoy i Nebrón, de l’OAR

El Sarrià va sumar ahir la quarta victòria en quatre partits en la lliga. L’equip de Toti Congost va certificar sobre el terreny de joc una superioritat que podria haver quedat reflectida d’una forma més contundent en el marcador, si no hagués estat pel relaxament dels jugadors locals en alguns instants de la segona part.

El Sarrià va sortir a la pista amb les idees clares sobre com havia d’atacar l’enganxosa defensa 6-0 dels vallesans. Amb un Picón imparable amb els llançaments exteriors, l’equip ràpidament es va avançar amb diferències importants.

L’OAR, tot i que ho intentava, no va ser capaç en cap moment d’igualar els recursos d’un rival que, quan premia l’accelerador, esdevenia imparable en atac.

L’inici de la segona part va ser fulgurant per part dels locals, que en un tres i no res van marxar de deu gols (24-14). A partir de llavors va succeir una cosa inesperada. L’OAR estava tocat i enfonsat. Si hagués estat pels jugadors, ja haurien fet via cap a Sabadell. El Sarrià, però, va començar a fallar un rere l’altre llançaments clars des dels sis metres –ben bé una mitja dotzena de seguits– i els visitants van veure almenys que no haurien de marxar amb la cua entre cames.

Tot i aquests minuts d’errades constants, l’equip de Congost no va patir en cap moment pel resultat. En els últims minuts, amb els visitants ja més oberts en defensa, els contraatacs dels jugadors locals van acabar de sentenciar un matx sense gaire història.

Els nervis condemnen el Bordils a Sant Esteve

L’equip, imprecís en atac, fa el pitjor partit de la temporada

Nonó, en l’últim llançament, es va endur un fort cop al cap

Els jugadors del Bordils van estar desencertats. Foto: MANEL LLADÓ.

El Bordils va fer probablement el pitjor partit de la temporada a Sant Esteve Sesrovires i, tot i això, va estar a punt d’endur-se algun dels punts en joc. Amb 29-28 l’equip va disposar de tres minuts per mirar d’empatar el partit, però no hi va haver manera. A més, en l’última jugada Eduard Nonó va xutar des de mig camp i es va endur una garrotada tan forta d’un jugador local que va acabar amb uns quants punts al cap.

L’equip gironí va acumular unes estadístiques amb què és impossible anar pel món. En atac els de Pau Campos van fallar fins a 26 llançaments, una xifra pràcticament rècord, tot i que és veritat que en la segona part el porter local, Cañamero, es va fer un fart d’aturar pilotes en tots els angles de la porteria. Als constants errors en atac s’hi van afegir les 18 pilotes perdudes. Amb aquest bagatge l’equip va marxar derrotat. Des del principi els jugadors del Bordils van jugar amb massa nervis, com si el partit tingués una transcendència molt més gran de la que realment tenia. Això és el que va forçar les errades i el que va impedir al final, tot i arribar als últims cinc minuts amb avantatge (27-28), tenir possibilitats reals de guanyar.

SANT ESTEVE 29

BORDILS 28

SANT ESTEVE: Pérez, Vilamitjana (1), Rius (3), Carré (3), Folch (8), Visa (4), Ibáñez, Cañamero, Brias (2), Salgueras, Gràcia (4), Faus (1), Martínez i Vegas.

BORDILS: Moreno, Ferrés (2), Reixach (1), Marcos, Combis, Vilanova (3), Masmiquel (7), Jordi Masó (3), Vilamartí, Nonó (3), Viladevall (2), David Masó (5), González i Renart.

PARCIALS: 2-2, 4-5, 8-8, 11-11, 12-13, 15-15; 17-19, 21-20, 22-22, 23-24, 27-28 i 29-28.
ÀRBITRES: Fernando Eries i Andrés Rosendo.

Exclusions.: Vilamitjana, Folch, Visa, Brias (2) i Gràcia (3), del Sant Esteve. Reixach, Marcos, Jordi Masó i Viladevall (2), del Bordils.

T.V.: Gràcia.



PREMSA: PUNT DIARI 10/10/10

Un divorci anunciat

El Sarrià decideix no signar l’acord de vinculació amb el Girona

La junta vol frenar així la pressió a la qual s’ha sentit sotmesa

Ja ha informat per carta de la decisió Ramon Vilaró i Josep Delgado

Delgado i alguns socis del Sarrià, en l’última assemblea del club. Foto: J. CASTRO.

La junta directiva del Sarrià ha decidit no signar el polèmic contracte proposat des de fa setmanes pel Girona FC, i que l’hauria vinculat en alguns aspectes amb el club de futbol de la ciutat. Després de molts de dies d’estira-i-arronsa, sobretot després de l’última assemblea de socis del club, el president, Josep Arroyo, i els seus companys de junta han decidit posar punt final a aquest serial. El club ja ha enviat una carta al president del Girona FC, Ramon Vilaró, i al principal impulsor del conveni, Josep Delgado, en què els informa de la seva decisió.

En l’última assemblea del Sarrià, que es va fer el 24 de setembre, els socis no van aprovar el contracte perquè la junta no veia bé tres punts que obligaven el Sarrià a fer concessions, sobretot simbòliques, al Girona FC. En aquell moment es va decidir que els punts més conflictius s’estudiarien i que més endavant es repetiria l’assemblea. El que ha passat aquests últims dies és que la pressió personal que han rebut els membres de la junta, des de dins i des de fora del club, perquè acceptessin les condicions del contracte ha provocat una situació sense retorn. Els directius han considerat inassumible aquest desgast i han decidit acabar aquesta història per la via ràpida.

La decisió, en qualsevol cas, pot tenir conseqüències perquè Josep Delgado ja patrocina el club a través de l’Institut Balmes amb 30.000 euros, uns diners que ara volia incloure en el futur conveni amb el Girona FC. L’empresari, a més, va intentar convèncer personalment els socis en l’última assemblea de la necessitat de tancar un acord.

Per als socis del Sarrià, haver de portar la samarreta del Girona FC –amb els colors blanc i vermell, precisament els mateixos que els del GEiEG– i acceptar com a patrocinador la marca d’una ciutat que no és la pròpia no eren sacrificis fàcils d’assumir, ni que fos a canvi de milers i milers d’euros.

La junta s’ha sentit aquestes últimes setmanes tan intimidada pel poder econòmic i la força del grup de Delgado, que al final no ha volgut allargar més una situació que en qualsevol moment se’ls podia escapar de les mans. El trencament pot afectar directament el primer equip, ja que alguns dels jugadors van arribar a Sarrià gràcies a l’acord amb l’Institut Balmes, que arran de la nova situació podria canviar de plans.