La metamorfosi de Tirèsias segons Ovidi

OVIDI: Metamorfosis “Tirèsias”
Barcelona, 1994. Edicions de La Magrana -L’esparver clàssic, 8-

“Mentre tot això passava a la terra per les lleis del destí i el bressol de Bacus, el déu nascut dues vegades, era fora de perill, conten que Júpiter, alegre a causa del nèctar[1], va deixar de banda les seves grans responsabilitats per entretenir-se en passatemps banals amb Juno, que tampoc no tenia res a fer, i que li va dir: «T’asseguro jo que el plaer que sentiu vosaltres és molt més intens que el dels homes».

Ella ho va negar. Van acordar de demanar l’opinió del savi Tirèsias, que coneixia els plaers de Venus des de tots dos cantons, perquè un dia amb un cop del seu bastó havia maltractat els cossos de dues serps que copulaven enmig d’un bosc verd, i d’home que era s’havia transformat en dona -prodigi admirable!- i havia passat així set tardors; la novena les va tornar a veure una altra vegada i va dir: «Si els cops que rebeu tenen tant de poder que són capaços de canviar el sexe de qui us els dóna, ara us tornaré a estovar».

Després de colpejar els mateixos serpents, va recuperar l’aspecte anterior i la figura que tenia de naixença. Designat, doncs, com a àrbitre en aquella discussió poc seriosa, va donar la raó a Júpiter.

Diuen que la filla de Saturn es va sentir dolguda més enllà del normal i de manera desproporcionada amb el motiu, i que va condemnar els ulls del seu jutge a una nit eterna.

Però el pare omnipotent -perquè cap déu no pot anul·lar les accions d’un altre déu- en compensació per la llum que li havien pres, li va concedir la facultat de conèixer el futur i va alleugerir el càstig amb aquest honor.”


[1] La beguda mítica dels déus.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *