Category Archives: psicologia

Purificació a través del teatre

A la classe de grec de Batxillerat els alumnes us heu trobat amb aquesta qüestió:

Explica com entens tu l’afirmació aristotèlica que ‘la funció principal de la tragèdia era la catarsi o purificació a què s’arribava a través de la lliçó moral contemplada en escena i de la participació en el culte dionisíac que el teatre comportava’.

 

I hi heu respost així:

“L’afirmació aristotèlica fa referència a que la tragèdia era una forma de desconnexió i que s’arribava a la lliçó moral contemplant la representació de l’obra i amb el culte al déu Dionís, que era un déu que s’associava a la festa, al vi, etc., que són coses que et fan oblidar allò dolent.
(Marta)

“L’afirmació vol dir que el teatre servia a les persones per purificar la seva ànima, aprenent actes morals que havien contemplat a l’escena.”
(Alba)

“El teatre proporciona un ensenyament didàctic a través de les representacions i, a més a més, fa referència al culte al déu Dionís, que és el déu de la festa.”
(Núria)

“La funció de la tragèdia era causar en l’espectador una sensació de desconnexió en arribar-li la lliçó moral que s’extreia de cada representació.”
(Laura)

“Jo entenc en l’afirmació aristotèlica que la funció de la tragèdia era alliberar-se, purificar-se quan estaves en escena. Donar tot el que ets quan ets a l’escenari.”
(Laia)

“Les tragèdies ens mostren uns valors morals que només es poden representar mitjançant una obra teatral. Els personatges ens poden arribar a transmetre els seus sentiments. A això s’afegeix el culte a un déu [Dionís] que arribava d’una manera especial a la gent del poble.”
(Ignacio)

 

A les vostres paraules, molt valuoses, hem afegit després una reflexió col·lectiva: la idea que, mentre contemplaven el sofriment i el càstig dels personatges de ficció, els espectadors s’identificaven amb ells i d’aquesta manera ‘purgaven’ l’esperit dels seus sentiments íntims i inconfessables.

 

A continuació podeu llegir una interpretació del que Aristòtil volia dir:

“El término katharsis también lo encontramos en la tragedia griega, cuando a ella se refiere Aristóteles. En la Poética se emplea esta palabra para designar el efecto que ejerce la tragedia en los espectadores. La tragedia, con el recurso a la piedad y al terror, logra la expurgación de tales pasiones. Katharsis, en Aristóteles, es la purificación psicológica por el terror y la piedad.

En otras palabras, el espectáculo (tragedia) debe producir en los espectadores sensaciones de compasión y terror, que los purifique de estas emociones, a fin de que salgan del teatro sintiéndose limpios y elevados, con una alta comprensión de los caminos de los hombres y de los dioses.” (Font: Wikipedia)

 

I sota aquesta línia, una explicació del mot ‘catarsi’ tal com l’utilitza la psicologia:

“A catharsis is an emotional release. According to psychodynamic theory, this emotional release is linked to a need to release unconscious conflicts. For example, experiencing stress over a work-related situation may cause feelings of frustration and tension. Rather than vent these feelings inappropriately, the individual may instead release these feelings in another way, such as through physical activity or another stress relieving activity.” (Font: About.com: Psychology)