Category Archives: anglès

TA MAKPA TEIXH o Els Murs Llargs

Long walls: name of Greek fortifications that connected a city with another site, for example a citadel or a port. The best known example is the Athenian wall to Piraeus.

The Athenian “Long Walls” were built after Xerxes‘ invasion of Greece (480-479); their construction was proposed by Themistocles, but the actual building started in 461, when Athens was at war with Sparta (the First Peloponnesian War). The proposal to execute the old plan was made by Cimon.

The western wall connected the southwest of Athens with its port Piraeus and was about six kilometer long; the eastern wall continued from the south of the city to another port, Phaleron, which was about 5½ kilometer away. Between the two walls, a large triangle of land could be used for agriculture. The walls were finished in 457, although later, Pericles took the initiative for doubling the western wall (445-443).

 gdfghd

 

 

gdfghd

 

 

gdfghd

 

Some traces are still visible and archaeologists have established that the wall was built on foundations of limestone blocks and poros. The upper walls were made from sun-dried bricks. There were towers at regular intervals.

The Long Walls enabled Athens to survive any siege. As long as it was connected to its ports and controlled the sea, no enemy could capture the city. During the Peloponnesian War (427-404), the Athenians simply evacuated the countryside, left it to the Spartans, and lived in Athens itself, which could receive supplies from across the sea. According to Aristophanes (Knights 817-818), the statesman Cleon strengthened the walls by building a diateichisma, “cross-wall”, but it is clear what this can have been.

However, when the Athenian fleet was defeated at the Aigospotamoi (405), the food supply was imperiled, and Athens had to surrender. One of the main demands of the Spartans was the destruction of the hated Long Walls. According to Xenophon, the enemies of Athens “tore them down among scenes of great joy and to the music of flute girls” (Hellenica 2.2.24).

Ten years later, the Athenians had recovered, and at the beginning of the Corinthian War (395-386), in which they took up arms against the Spartans again, their general Conon rebuilt the Long Walls. They were still standing at the beginning of the first century BCE. During the First Mithridatic War, in 86 to be precise, Athens was besieged by the Roman general Sulla. After he had destroyed the Long Walls, probably with catapults, he was able to isolate Athens from Piraeus. In the end, both towns had to surrender.

Font: Livius.org

gdfghd

 

Purificació a través del teatre

A la classe de grec de Batxillerat els alumnes us heu trobat amb aquesta qüestió:

Explica com entens tu l’afirmació aristotèlica que ‘la funció principal de la tragèdia era la catarsi o purificació a què s’arribava a través de la lliçó moral contemplada en escena i de la participació en el culte dionisíac que el teatre comportava’.

 

I hi heu respost així:

“L’afirmació aristotèlica fa referència a que la tragèdia era una forma de desconnexió i que s’arribava a la lliçó moral contemplant la representació de l’obra i amb el culte al déu Dionís, que era un déu que s’associava a la festa, al vi, etc., que són coses que et fan oblidar allò dolent.
(Marta)

“L’afirmació vol dir que el teatre servia a les persones per purificar la seva ànima, aprenent actes morals que havien contemplat a l’escena.”
(Alba)

“El teatre proporciona un ensenyament didàctic a través de les representacions i, a més a més, fa referència al culte al déu Dionís, que és el déu de la festa.”
(Núria)

“La funció de la tragèdia era causar en l’espectador una sensació de desconnexió en arribar-li la lliçó moral que s’extreia de cada representació.”
(Laura)

“Jo entenc en l’afirmació aristotèlica que la funció de la tragèdia era alliberar-se, purificar-se quan estaves en escena. Donar tot el que ets quan ets a l’escenari.”
(Laia)

“Les tragèdies ens mostren uns valors morals que només es poden representar mitjançant una obra teatral. Els personatges ens poden arribar a transmetre els seus sentiments. A això s’afegeix el culte a un déu [Dionís] que arribava d’una manera especial a la gent del poble.”
(Ignacio)

 

A les vostres paraules, molt valuoses, hem afegit després una reflexió col·lectiva: la idea que, mentre contemplaven el sofriment i el càstig dels personatges de ficció, els espectadors s’identificaven amb ells i d’aquesta manera ‘purgaven’ l’esperit dels seus sentiments íntims i inconfessables.

 

A continuació podeu llegir una interpretació del que Aristòtil volia dir:

“El término katharsis también lo encontramos en la tragedia griega, cuando a ella se refiere Aristóteles. En la Poética se emplea esta palabra para designar el efecto que ejerce la tragedia en los espectadores. La tragedia, con el recurso a la piedad y al terror, logra la expurgación de tales pasiones. Katharsis, en Aristóteles, es la purificación psicológica por el terror y la piedad.

En otras palabras, el espectáculo (tragedia) debe producir en los espectadores sensaciones de compasión y terror, que los purifique de estas emociones, a fin de que salgan del teatro sintiéndose limpios y elevados, con una alta comprensión de los caminos de los hombres y de los dioses.” (Font: Wikipedia)

 

I sota aquesta línia, una explicació del mot ‘catarsi’ tal com l’utilitza la psicologia:

“A catharsis is an emotional release. According to psychodynamic theory, this emotional release is linked to a need to release unconscious conflicts. For example, experiencing stress over a work-related situation may cause feelings of frustration and tension. Rather than vent these feelings inappropriately, the individual may instead release these feelings in another way, such as through physical activity or another stress relieving activity.” (Font: About.com: Psychology)