Blanca, blanca com l’escuma.
Blanca, com un glop de llet.
Blanca, blanca com la lluna.
Blanca, blanca com la neu.
La blanca
Leave a reply
El titella groc
Tot de cop per la finestra
ha entrat entremaliat,
un titella groc i verd,
tot trempat m’ha saludat.
Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.
Capgirell damunt la taula
giravolt per sobre el llit,
a l’armari s’ha ficat,
ai! mireu ja n’ha sortit.
Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.
De puntetes sense fressa
ha vingut ben a prop meu,
m’ha deixat el seu secret
i després m’ha fet adéu!
Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.
El trineu
Per damunt la neu,
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient;
fent dringar els cascavells,
com argentins joiells,
res bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.
Ding, dang, dong!
Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la nit d’aquest Nadal
correrem tots al portal. [bis]
Tot cobert de neu,
llevat del nostre cor,
per això tots junts cantem
la cançó del trineu,
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s’afermi la nostra amistat.
Ding, dang, dong!
Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la nit d’aquest Nadal
correrem tots al portal. [bis]
El vint-i-cinc de desembre
El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum!
El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum!
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet!
Fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum!
Allí dalt de la muntanya,
fum, fum, fum!
Allí dalt de la muntanya,
fum, fum, fum!
Si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
menjant ous i botifarra,
fum, fum, fum!
Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum!
Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum!
Ja respon el majoral
el gran tabal, el gran tabal:
– Jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.
Fum, fum, fum!
