Des de casa un cervató,
mirava pel finestró;
va veure passar un conill
fugint del perill.
Cérvol, cérvol, cervató,
obre’m que ve un caçador!
El caçador va passar
i ho van celebrar.
Varen fer festa major,
menjant tot el bo i millor;
el caçador, enfadat,
ja havia marxat.
Cérvol, cérvol, cervató,
adéu que ja no tinc por!
Conillet queda’t aquí
i viuràs amb mi.
La mosqueta ha fet un bot
i ha caigut d’esquena.
Una pota s’ha trencat,
Déu meu, quina pena!
El cargol que és bon doctor,
li ha vist la poteta;
diu que haurà de descansar
en un llit d’herbeta.
Moltes mosques li han portat
tortells i coqueta,
que els fa pena veure al llit
la seva amigueta.
Entremig dels requisits
li han dut medecines,
i la mosca ha caminat
sense fer tentines.
El pobre Carnestoltes
és un home divertit,
ens escura les butxaques
i ens fa anar contents al llit.
No ploreu tant!
No ploreu, no;
que ell tornarà
i nosaltres, no.
El pobre Carnestoltes
el deixaran ben rostit,
fins un altre any quan arribi
tornarà ben eixerit.
No ploreu tant!
No ploreu, no;
que ell tornarà
i nosaltres, no.
