Category Archives: Nadal

Els pastorets amb barbes blanques

Els pastorets d’aquestes muntanyes
amb barbes blanques i tremolant.

Surten alegres de llurs cabanyes,
van a Betlem a veure l’Infant. (bis)

I quan hi arriben es meravellen
en contemplar-lo pobre i nuet.

De cor li donen tot el que tenen,
que no pateixi ni passi fred. (bis)

El dimoni escuat

Allà sota una penya
n’és nat el Jesuset,
nuet, nuet. (bis)
Que és fill de mare verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:
– Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret! (bis)
La Verge responia:
– Per falta d’abriguet,
pobret, pobret,
per falta d’abriguet.

Pastors hi arribaren
allà a la mitja nit,
cric-cric, cric-cric. (bis)
Veient que tots hi anaven,
del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric,
del gran fins al més xic.

El pastorets s’engresquen
i ballen tot sonant,
galant, galant. (bis)
Ballets i contradanses
per fer alegrar l’Infant,
galant, galant,
per fer alegrar l’Infant.

A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap. (bis)
Sentint tanta gatzara
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap,
a dins se n’és ficat.

Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim, patum. (bis)
I tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim, patum,
que el deixen mig difunt.

Les figures del pessebre

La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila,
la noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.

El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa,
el del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxuxa perquè té molt fred.

La jove mestressa que duu una gallina,
la del cistell d’ous i el sac de farina;
aquell que sonant va fent son camí,
el del flabiol amb el tamborí.

Del sac de gemecs el que sempre plora
i el de la simbomba que ronca a tota hora;
també els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.


Les joguines

Les joguines, molt cansades
estan tipes de voltar;
dins del sac totes plegades
s’han posat a rondinar.

Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó.
“Ho faré” diu el rei negre,
“i com més a prop millor”.

“Si el rei ros no ens ho complica,
si el rei blanc dóna permís,
ara us pujo de seguida
al balcó d’un cinquè pis”.

Quan el sol ja despuntava,
vaig alçar-me del meu llit:
Quina sort, quantes joguines
m’han deixat aquesta nit!

A Betlem

A Betlem va néixer un dia
un nen que és molt bon minyó,
anirem tots a adorar-lo
i a cantar-li una cançó.

Tots anirem ben de pressa, trau, trau, trau,
per ser els primers a arribar-hi, trau, trau, trau,
i com que és dia de festa, trau, trau, trau,
podrem fer força xivarri, trau, trau, trau.

A Betlem va néixer un dia
un nen que és molt bon minyó,
anirem tots a adorar-lo
i a cantar-li una cançó.

El trineu

Per damunt la neu,
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient;
fent dringar els cascavells,
com argentins joiells,
res bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.

Ding, dang, dong!
Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la nit d’aquest Nadal
correrem tots al portal. [bis]

Tot cobert de neu,
llevat del nostre cor,
per això tots junts cantem
la cançó del trineu,
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s’afermi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!
Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la nit d’aquest Nadal
correrem tots al portal. [bis]

El vint-i-cinc de desembre

El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum!
El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum!
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet!
Fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum!

Allí dalt de la muntanya,
fum, fum, fum!
Allí dalt de la muntanya,
fum, fum, fum!
Si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
menjant ous i botifarra,
fum, fum, fum!

Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum!
Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum!
Ja respon el majoral
el gran tabal, el gran tabal:
– Jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.
Fum, fum, fum!

L’hivern

L’hivern i el fred
fan enrogir les galtes,
l’hivern i el fred
ens cal un barret.

Jo corro, jo salto,
jo canto, jo ballo,
L’hivern i el fred
ens cal un bon gec.

Pastoret d’on véns?

– Pastoret, d’on véns?
– De la muntanya, de la muntanya.
– Pastoret, d’on véns?
– De la muntanya a veure el temps.

– I quin temps hi fa?
– Plou i neva, plou i neva.
– I quin temps hi fa?
– Plou i neva i nevarà.