El meu capell
té tres puntes.
Tres puntes
té el meu capell.

Si no tingués
les tres puntes,
no seria
el meu capell.

Per Santa Cecília
plegats celebrem
la nostra diada
ben musicalment.

Podrem escoltar un concert,
molts en trobarem,
i si no hi podem anar
“nantres” el farem.

Deixa’m coure en el teu forn
un tortell rodó i ben gran.
Serà dolç tindrà crocant
i amb ametlles pel voltant.

Ben farcit de crema,
ben farcit de crema
i amb cireres roges
que em diran: mengeu-me!

Si vols coure en el meu forn,
un tortell rodó i ben gros,
me n’hauràs de donar un tros
que puguem menjar tots dos.

Ben farcit de crema,
ben farcit de crema
i amb cireres roges
que em diran: mengeu-me!

Jo i el pastor,
en vivíem d’amoretes.
Jo i el pastor,
en vivíem de l’amor.

Ara ve Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que toca el tamborino
ha perdut el flabiol.

N’era un pastor,
que en tenia tres ovelles.
N’era un pastor,
que tenia un penelló.

Diu que el penelló li cou,
gloriós Sant Ferriol,
i s’estira i s’arronsa
perquè el penelló li cou.

Cada vegada més animada
crida la fira fora al carrer.
Totes les noies compren cofoies,
grans coloraines al mercader.

Blau, groc, verd i vermell,
el bon home va venent.
Blau, groc, verd i vermell,
i les noies van comprant.

A la vora, a la vora de la mar,
les barques veuràs passar.
Quan les barques passaran,
una barca deixaran.

– La barca, quina serà,
del davant o del “detràs”?
– La del davant passa volant,
la del “detràs” es quedarà.

A la barrejada,
qui no hi entra para.
A la barrejada,
qui no en surt, ha perdut.

Tinc un arbre amic,
tinc un arbre amic,
que de tots els arbres
és per mi el més bonic.

Volen estornells,
volen estornells,
i el cel de la tarda
és alegre si hi són ells.