Author Archives: Gloria

El desembre congelat

El desembre congelat
confús es retira.
Abril de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro-, ro-, ro-,
d’una -sa, -sa, -sa,
d’una ro-, d’una -sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be-, be-, be-,
d’una -lla, -lla, -lla,
d’una be-, d’una -lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.

L’hivern ha arribat

Hivern, hivern, hivern,
uh, uh, uh, uh, uh, uh-u-u uh.

L’hivern ha arribat
amb el fred a sota el braç.
Guants de llana a les mans
i la neu dins d’un cabàs.

Hivern, hivern, hivern,
uh, uh, uh, uh, uh, uh-u-u uh.

L’hivern ha arribat
ple de neu i glaç al nas.
Porta festes de les grans,
el Nadal i el Carnaval.

Hivern, hivern, hivern,
uh, uh, uh, uh, uh, uh-u-u uh.

L’hivern ha arribat
abrigat de peus a cap.
Del desembre fins el març,
ai, quin fred que tinc al nas!

Hivern, hivern, hivern.

La festa de la pau

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

M’agrada el Nadal

M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Quan miro la nit veig el vidre entelat,
i escric amb el dit “Bon Nadal” i un desig.

Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu.
Poder veure al rei blanc fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel,
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.
Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.

M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Cànon de la pau

Escolteu!, s’acosta ja
el temps de saber tots la veritat!
Temps de que el lleó no ataqui l’anyell!
De fer rendir les armes amb l’amor
i collir-ne tots les roses.
La pau serà el nostre estandart!
No en dubteu pas, ja arriba!

El pobre alegre

Sóc pobre i no envejo la vida del ric,
perquè me la passo molt més divertit.
Si hem de ser pobres, siem-ho de grat.
Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat!

Matinet em llevo i me’n vaig a la font,
em rento la cara i a fora la son!
El ric no pot fer-ho perquè no és llevat.
Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat!

Jo en tinc una jupa tota de vellut,
no és ampla ni estreta, hi cabo tot just.
Ai, pobre de mi que se m’ha esparracat!
Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat!

Josep i Maria pobres varen ser,
Maria filava, Sant Josep fuster.
Si hem de ser pobres, siem-ho de grat.
Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat!

El món seria

El món seria més feliç
si tots fóssim amics.
Jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguéssim por.
Si sense demanar perdó
poguéssim ser com som.

El món seria més humà,
si tots fóssim germans.
Si ens agaféssim de les mans
com mai no hem fet abans.