Monthly Archives: febrer 2011

L’home de Cromanyó

Era pel temps de la prehistòria,

ara deu fer dos-cents mil anys,

va venir al món, inflat d’eufòria,

un parent dels orangutans.

Dret amb les potes del darrere,

lluint eslips, fets de visó,

volia conquerir la terra:

era l’home de Cromanyó.


L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó, l’home de Cromanyó.

L’home de Cromanyó

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Plom, plom, plom, plom,

plom, plom, plom, plom.


Portava una destral de pedra

de vint-i-dos quilos i mig,

caçava l’ós i la pantera,

amb molt canguelo i ple de por,

davant l’enorme diplodocus

semblava un nano petarrell,

i en començar de caure “cocos”

prou somiava amb un fusell.


L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó, l’home de Cromanyó.

L’home de Cromanyó

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Plom, plom, plom, plom,

plom, plom, plom, plom.


Tenia estones de poeta

i a voltes feia el saberut;

deia a la seva Marieta:

“Ets més bonica que un mamut;

si vols venir a la meva cova

hi veuràs pintures murals,

més bones que les d’en Picasso,

que ni en Dalí en pinta d’iguals”.


L’home de Cro, l’home de ma,

l’home de nyó, l’home de Cromanyó.

L’home de Cromanyó

no està fet de llautó ni de ferro colat.

Plom, plom, plom, plom,

plom, plom, plom, plom.