Bloc de Gemma Ajenjo

La noblesa feudal catalana va controlar ferreament   la població i va establir una sèrie de prestacions que més tard serien considerades mals usos. Els trobem sobretot a la Catalunya Vella. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a remences.

Els sis mal usos són:

1) Remença: pagament que efectuava el pagès per tal de desfer-se del lligam personal que el mantenia adscrit a un mas, depenent del senyor.

2) Eixorquia: dret del senyor a quedar-se amb 1/3 dels béns del pagès que mona sense filis.

3) Intestia: pena imposada als descendents del pagès que mona sense testament.

4) Cugucia: pena imposada al pagès si la seva muller era culpable d’adulteri.

5) Àrsia: deducció de la tercera part del patrimoni del pagès, la casa del qual havia sofert un incendi.

6) Ferma d’espoli forçada: preu que per contraure matrimoni, havia de pagar el pagès per obtenir el consentiment del senyor.

Aquests mals usos són el que van provocar la Guerra dels remences (1460-1486).

Les Homilies d’Organyà  són el document literari més antic escrit en català i el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars.

Memòria de Catalunya tracta en aquest capítol de l’arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. També de la conquesta d’una part del territori pels carolingis i de l’agonia de la civilització musulmana.

Un video sobre la Marca Hispànica