La noblesa feudal catalana va controlar ferreament la població i va establir una sèrie de prestacions que més tard serien considerades mals usos. Els trobem sobretot a la Catalunya Vella. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a remences.
Els sis mal usos són:
1) Remença: pagament que efectuava el pagès per tal de desfer-se del lligam personal que el mantenia adscrit a un mas, depenent del senyor.
2) Eixorquia: dret del senyor a quedar-se amb 1/3 dels béns del pagès que mona sense filis.
3) Intestia: pena imposada als descendents del pagès que mona sense testament.
4) Cugucia: pena imposada al pagès si la seva muller era culpable d’adulteri.
5) Àrsia: deducció de la tercera part del patrimoni del pagès, la casa del qual havia sofert un incendi.
6) Ferma d’espoli forçada: preu que per contraure matrimoni, havia de pagar el pagès per obtenir el consentiment del senyor.
Aquests mals usos són el que van provocar la Guerra dels remences (1460-1486).